14/04/2026
Davant la resolució per activar el trasllat a l’Aragó del conjunt artístic de Sixena, des de l’AADIPA volem posar el focus en el que és essencial: el patrimoni és un bé comú, i la seva preservació ha d’estar per sobre de qualsevol altra consideració.
Una cosa és el debat jurídic o de propietat, i una altra, la responsabilitat patrimonial. La política pot ser reversible. La destrucció del patrimoni, no.
⚠️ Les pintures murals de Sixena són un bé extremadament fràgil i irrepetible. Quan parlem de patrimoni, no hi ha marge per a l’error. Davant la mínima possibilitat de risc, no es mouen. La conservació ha de prevaldre sempre, tal com ha assenyalat el president de l’AADIPA, Josep Maria Boronat, en declaracions a Onda Cero.
No es tracta de qui té la peça, sinó de garantir que arribi al futur. Aquest no hauria de ser un debat entre territoris, sinó un compromís compartit amb la seva preservació.
👉🏻📄 En el manifest que vam impulsar arran de la primera sentència, ja vam fer una advertència tècnica basada en tres principis clars: la fragilitat extrema de les pintures arrencades, la necessitat de criteris estrictament tècnics i el principi de no posar en risc el bé. També hi proposàvem la reproducció fidel i contextualitzada al monestir com a via equilibrada per preservar la memòria del lloc i, alhora, garantir la conservació de l’obra.
https://www.arquitectes.cat/ca/noticia/manifest-aadipa-conservacio-pintures-murals-sixena-mnac
Ho tenim clar: el patrimoni no és un trofeu ni una moneda de canvi. És un bé que hem de transmetre al futur. Les pintures, testimoni únic del romànic europeu, han sobreviscut fins avui gràcies a unes condicions de conservació molt específiques. No podem posar-les en perill ara, perquè en patrimoni, equivocar-se no és una opció.
📷
