Sciència.cat

Casa
España
Barcelona
Sciència.cat

Pàgina de FB del grup de recerca Sciència.cat La ciència en la cultura catalana a l'Edat Mitjana i el Renaixement

20/10/2025

En pau descansi Antoni Riera i Melis (1944-2025), especialista en història econòmica i en història de l'alimentació de la seva Mallorca natal, la Corona d'Aragó i la Mediterrània medieval.

05/10/2025

A Sciència.cat estem molt contents perquè Carmel Ferragud, un dels membres del grup, acaba d'obtenir, el divendres últim, la merescuda promoció a catedràtic. Per molts anys!!

17/09/2025

Estem de celebració perquè el proper dilluns 22 de setembre, a les 16h, Glòria Ribugent, membre de l'equip de Sciència.cat, defensarà la seva tesi doctoral sobre el "Tractat de les mules" de Manuel Díez, una obra molt singular i de gran difusió sobre aquest fonamental vehicle d'altres temps que encara esperava una edició crítica com cal. El tribunal està format per: Lola Badia (UB), Carmel Ferragud (Univ. de València) i Nicolas Weill-Parot (École Pratique des Hautes Études, París).
Lloc: Facultat de Filologia i Comunicació de la UB, Edifici Josep Carner, sala Gabriel Oliver (al semisoterrani).
Tot seguit s'oferirà un petit piscolabis.
https://www.ub.edu/portal/web/filologia-comunicacio/detall-novetats/-/detall/el-tractat-de-les-mules-de-manuel-diez-estudi-i-edicio

01/08/2025

Quan, ara que som a l’agost, pensem en gats històrics potser ens ve al cap el cardenal Richelieu acaronant un dels seus nombrosos felins mentre (en versió Alexandre Dumas pare) calcula com desfer-se de D’Artagnan...

Anant cap enrere, a l’època que ens agrada estudiar, la veritat és que la presència de gats al període medieval no és tan fàcil de documentar com la de gossos, afavorits per la seva utilitat en l’esport predilecte dels privilegiats, la cacera. I si anem més enllà de les representacions en l’art, que solen ser burlesques o simbòliques , i en cerquem en les fonts documentals, encara fem més curt. Evidentment, això no és perquè no hi hagués gats, sinó perquè en aquella època eren sobretot animals útils a un nivell molt quotidià i intranscendent: la cacera... però de rates.

Per això, localitzar un document en el qual s’esmenten gats com a animals de companyia és molt rar i ben bé un tresor. El propietari (avui alguns en diuen el tutor) dels felins en qüestió era ni més ni menys que Jaume II, l’important monarca catalanoaragonès que va regnar a cavall dels segles XIII i XIV, net de Jaume el Conqueridor i patró i amic del gran Arnau de Vilanova. El 1309, abans de marxar, ell i la reina Blanca d’Anjou, cap a la guerra, a Almeria, va voler disposar que als seus dos gats que tenia al Palau Reial Major de Barcelona no els faltés res i va ordenar que el guardià del palau tingués una assignació específica diària per a alimentar-los. El document parla de l’estima cap als animals en uns sectors socials elevats que començaven a ser sensibles als fets i als coneixements sobre les ciències naturals, com ho eren també als referents a la salut i la medicina (incloses la salut i la medicina dels animals), i així ho difonien en la societat del seu temps.

Dirección

Gran Via De Les Corts Catalanes, 585
Barcelona
08007

Página web

http://www.sciencia.cat/

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Sciència.cat publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

¿Quieres que tu consultorio sea el Clínica mas cotizado en Barcelona?

Our Story

El FB Sciència.cat difon la recerca sobre la ciència en la cultura catalana a l'Edat Mitjana i al Renaixement que fem en el grup homònim. Som un grup interdisciplinari que treballa en textos de medicina, ciència i tècnica d’aquella època escrits en llengua vulgar. Aquests textos constitueixen una part molt destacada del patrimoni cultural que contribuïm a rescatar. Es coneixen més de 400 obres de medicina, ciència i tècnica escrites o traduïdes al català en aquell període. En perviuen més de 500 manuscrits i impresos antics, i un gran nombre de fonts documentals informa d'obres i traduccions perdudes.