21/06/2022
El ioga no és un esport. Per ser-ho, caldria que fos "un joc o una activitat en un marc reglamentat i competitiu" (Wikipèdia en català).
El ioga pot ser un joc en la seva dimensió d'exploració conscient, i també en el gaudi.
El ioga no està reglamentat: existeixen diverses "tècniques" que poden ser interpretades i aplicades de manera diferents per cadascun dels molts estils i escoles de ioga; però l'única "regla" és estar, ser.
Perquè hi haja ioga no pot haver-hi competició: ni amb els altres ni amb un mateix. No hi ha fites, potser només camins: ja sóc allò que estic cercant, res a cercar, res a trobar, res a rebutjar, res a asolir. El "progrés" no té cap mena de sentit en la pràctica. La "forma final" d'una asana no és més que una energia que ens guia en el nostre procés d'exploració.
Algunes de les tècniques, especialment les d'asana, es poden considerar activitat física, en tant que impliquen moviment. Això és més cert en algunes aproximacions que en altres. BKS Iyengar afirmava que hi ha massa obsessió en el moviment: "Acció és moviment amb inteligència [...] el que el món necessita és més moviment conscient, més acció".
L'execució d'asana requereix precisió, requereix tècnica i requereix presència. L'ensenyament del ioga demana com a mínim haver passat pel procés experiencial i vivencial de la pràctica. No té cap sentit ensenyar allò que no s'ha viscut abans, ni ser professor si abans (i simultàniament), no ets practicant i estudiant.
La reglamentació clarifica però també encorseta. La transmissió de la ciència viva del ioga perd en part el sentit quan esdevé un producte comercial i sense requisits previs, però vivim en una societat que demana ordre i protecció, tot i que aparents.
El ioga no és un esport, però algunes de les seves tècniques es poden considerar activitat física i la salut és un subproducte valorat de la pràctica del ioga.
Jo sóc professor de ioga, i les lleis aquí, diuen que, per tant, sóc un professional de l'activitat física i l'esport. Per a mi no és un problema. Entenc que ho pugui ser per algú.
[Avui ha arribat de Pune el meu certificat de professor de ]