08/03/2026
Avui, 8 de març, podria triar el silenci o podria llançar un missatge genèric de suport. Però la meva feina a la sala de massatge m'obliga a anar més enllà. Com a home, sento que avui no em toca "felicitar", sinó reflexionar sobre el meu lloc en aquest món.
Des que em dedico a la teràpia corporal i al Ta**ra, he hagut de mirar-me molt endins. He hagut d'admetre que, com a home, soc part d'una inèrcia històrica i social que ha ferit. He entès que la mirada masculina ha estat massa sovint una mirada de conquesta, d'exigència o de judici. I reconèixer que soc part del problema és l'única via real per començar a ser part de la solució.
M'he passat bona part de la vida aprenent a ser fort, a sostenir i a no mostrar esquerda. Però el Ta**ra m'ha ensenyat que si nego la meva pròpia feminitat (la meva intuïció, la meva vulnerabilitat, la meva capacitat de sentir sense "fer"), soc un home incomplet. Avui entenc que abraçar el meu costat femení no em fa "menys home", sinó que em fa un ésser humà més conscient. Em permet tocar des d'un lloc més net i entendre que la força de veritat no és la que domina, sinó la que sap acompanyar.
Quan una dona es posa a les meves mans, soc conscient de la responsabilitat que porto. Sé que moltes d’elles han après a protegir-se dels homes. Per això, el meu compromís cada dia de l'any és oferir un Masculí Segur: un tacte que no demana, una presència que protegeix l'espai perquè ella pugui, per fi, deixar de ser forta, i una mirada que honora el seu temple sense judicis.
Vull ser part d'una nova manera d'habitar el món. Una on els homes treballem activament per desmuntar les nostres pròpies cuirasses que ens impedeixen veure-les (i veure'ns) amb veritat.
Gràcies a totes les dones que, amb la vostra valentia i vulnerabilitat, m'heu ensenyat a ser un terapeuta més humà i un home més conscient.
Segueixo aprenent.
Carles