18/02/2026
Les paraules que fem servir amb els nostres fills i filles són com llavors: creixen i es converteixen en la seva pròpia narrativa personal. 🌱
Sovint, per pressa o per frustració, fem servir etiquetes (“és un ploraner”, “és molt lent”), tant dirigides directament cap a ells com parlant amb algú altre. No ens n’adonem que elles i ells s’acaben creient aquest personatge.
A teràpia, tant d’infantil com d’adults, detectem sovint molts bloquejos que tenen com a origen el “creure’s” una etiqueta que algú els va posar fa temps.
En aquest carrusel us proposem un petit canvi de llenguatge que pot tenir un impacte gegant en la seva autoestima i en la seva capacitat de millora.
Educar sense etiquetes és donar-los permís per ser tot el que vulguin ser. 🌈