TREC Centre de Psicologia i Psiquiatria, Barcelona

Casa
España
Barcelona
TREC Centre de Psicologia i Psiquiatria, Barcelona

Teràpia Racional Emotiva Conductual
·Adults·Infants ·Adolescents
·Teràpia de parella·Teràpia familiar

04/12/2025

🎁 Desembre: llums, regals… i molta, molta pressa per comprar.

Vivim un mes on el consumisme es dispara. I no només parlem de compres materials, sinó també de menjar, activitats, estímuls, i fins i tot obligacions socials.

🧠 Des de la psicologia, sabem que el consum no sempre respon a una necessitat real, sinó a un intent de tapar un buit emocional.

Potser comprem per:
🔸 Distracció davant el malestar.
🔸 Pressió social o comparació.
🔸 Sentiment de culpa o deure.
🔸 Necessitat de compensar absències o mancances.

I això pot derivar en addiccions més invisibles: a les compres, a la validació externa, a la hiperactivitat… que ens fan sentir bé a curt termini, però buits després.

💬 La clau no és deixar de comprar, sinó fer-ho des de la consciència.
✔️ Què estic intentant tapar amb això?
✔️ Això que f**g, em connecta amb el que necessito?

📢 Aquest desembre, posa’t tu també a la llista.
No tot el que brilla és benestar. I no tot el que necessites es compra.

02/12/2025

La Terapia Racional Emotiva Conductual (Albert Ellis) parte de una idea clave: no es el acontecimiento (A) lo que nos desregula, sino las creencias (B) con las que lo interpretamos. Al trabajar esas creencias y la conducta asociada, pasamos de emociones desadaptativas a respuestas más saludables y eficaces en la vida diaria y en consulta.

➡️ Bases esenciales

Modelo ABC-DE:
A (acontecimiento) → B (creencias) → C (consecuencias).
D (disputa de las creencias) → E (nueva filosofía + emociones/acciones más saludables).

🌱 Enfoque en las creencias: transformamos exigencias (“debo…”, “siempre/nunca”), catastrofización, baja tolerancia a la frustración y evaluación global (“soy un fracaso”) en preferencias realistas.

🌱 Piezas clave: autoaceptación incondicional, responsabilidad personal, tolerancia a la frustración y lenguaje preferencial (“me gustaría…, pero puedo tolerarlo y aprender de ello”).

🌱 Cómo intervenimos: disputa empírica, lógica y pragmática + tareas conductuales (exposición, experimentos, práctica deliberada) para consolidar cambios.

🌱 Resultado: pasamos de emociones desadaptativas (rabia, ansiedad, culpa) a versiones saludables (enfado asertivo, preocupación funcional, remordimiento útil) y a comportamientos más eficaces.

👉 Ponlo en práctica: escribe un ABC propio y realiza una D (una pregunta empírica, una lógica y una pragmática). Cuéntanos en comentarios qué cambió en tu E.

27/11/2025

No es el comentario de tu jefe (A) lo que te desregula, sino lo que te dices (B).
El mismo A puede llevar a C muy distintos según la creencia:

🔹 B catastrofista: “Es horrible, soy un fracaso” → C: ansiedad (respiración acelerada).
🔹 B demandante: “Siempre me critica, estoy harto” → C: ira (agresividad).
🔹 B preferencial y responsable: “Me equivoqué, la próxima saldrá mejor” → C: motivación (superación).

Mini-guía TREC para disputarlo hoy
1. Empírico: ¿Dónde están las pruebas de que “soy un fracaso”?
2. Lógico: ¿Se deduce de un error que yo valga menos como persona?
3. Pragmático: ¿Pensar así me ayuda a mejorar o me bloquea?

💬 Reformulación útil: “Preferiría haberlo hecho perfecto, pero puedo tolerar este error, aprender y mejorar”.
➡️ Guarda este post para practicar el ABC y cuéntanos en comentarios qué B te apareció hoy.

25/11/2025

Vivim encara amb la idea que només es va a teràpia quan ja no podem més, quan estem “trencats”, quan tot fa massa mal.
Però… i si canviem aquesta mirada?

👉🏼 Anar a teràpia no vol dir estar malament. Vol dir voler entendre’t millor.
Vol dir cuidar el teu món intern abans que exploti.
Vol dir treballar la prevenció emocional amb el mateix amor amb què anem al metge o cuidem el nostre cos.

🔍 La teràpia també serveix per:
✔️ Conèixer-te més i millor.
✔️ Treballar relacions sanes.
✔️ Aprendre a posar límits.
✔️ Validar emocions sense jutjar-te.
✔️ Deixar de repetir patrons que no et fan bé.
✔️ Connectar amb les teves necessitats.

💬 No cal esperar a estar trencat per començar a cuidar-te.
La teràpia no és només una eina de rescat. També pot ser un espai de prevenció, autoconeixement i creixement.

📢 I tu, què passaria si et dones permís per cuidar-te… també quan estàs bé?

23/11/2025

Com a mares, pares o figures cuidadores, volem el millor per a ells: que aprenguin, que es formin, que tinguin eines per créixer… Però, on és el límit entre acompanyar i exigir massa?

🔍 Alguns senyals que poden indicar excés d’exigència:

❗ El teu infant mostra ansietat o por davant els errors.
❗ Plora, s’enfada o es bloqueja fàcilment quan alguna cosa no li surt bé.
❗ Constantment et pregunta si ho ha fet “bé” o si està “bé” el que ha fet.
❗ Té dificultats per descansar o desconnectar.
❗ Té por a decebre’t o no complir expectatives.

🧠 Des de la teràpia TREC, sabem que el patiment no ve només del que passa, sinó del que ens diem sobre el que passa. En el cas dels infants, això pot traduir-se en creences com:

❌ “Si no ho f**g perfecte, no em valoraran/estimaran.”
❌ “No puc equivocar-me.”
❌ “Si no trec bones notes, sóc dolent/a.”

🔁 Què podem fer per evitar-ho?

✔ Revisa les teves expectatives: són realistes per la seva edat i moment evolutiu?
✔ Posa el focus en l’esforç, no en el resultat.
✔ Valida l’error com una part del procés.
✔ Permet-li tenir temps de joc lliure i descans sense sentir-se culpable.
✔ Pregunta-li com se sent, no només què ha fet.

💬 Recorda: l’infant no ha de ser excel·lent, ha de sentir-se segur per ser ell/a mateix/a.

📌 Acompanyar no és exigir perfecció, sinó oferir seguretat per créixer des del benestar.

20/11/2025

T’ha passat mai pensar en fer alguna cosa que no vols fer? Tenir una imatge o idea que et genera malestar o por, però que apareix sense avisar?

👉🏼 Aquests són els pensaments intrusius:
Pensaments involuntaris, sovint absurds, desagradables o que et xoquen amb els teus valors.
I són molt més habituals del que et penses.

💭 Exemples de pensaments intrusius:
– “I si f**g mal a algú sense voler?”
– “I si crido en un lloc on no toca?”
– “I si em passa alguna cosa horrible ara mateix?”

⚠️ El problema no és tenir-los (tots els tenim), sinó com els interpretem:
❌ “Si ho he pensat, és que estic boig/a.”
❌ “Pensar això vol dir que ho desitjo.”
❌ “No puc controlar la meva ment…”

🔁 Canviem el relat:
✔ “Un pensament no és una realitat.”
✔ “No sóc el que penso. Sóc el que decideixo fer.”
✔ “Puc conviure amb aquests pensaments sense lluitar contra ells.”

🛠 Des de la teràpia, t’ajudem a:
– Identificar i desactivar les creences que mantenen el malestar.
– Aprendre eines per conviure amb els pensaments sense jutjar-te.
– Recuperar el control i la calma.

📢 Pensar alguna cosa no et fa menys vàlid/a ni menys humà/na.
El teu cap pot ser un lloc segur. T’acompanyem a construir-lo.

18/11/2025

No tots els dols són evidents.
No tots es reconeixen socialment.
Però això no vol dir que no siguin reals.

Parlem de dols invisibles quan la pèrdua no és validada per l’entorn o no es pot expressar amb llibertat.
🔹 Una relació que s’acaba, tot i que no era oficial.
🔹 La pèrdua d’un embaràs en les primeres setmanes.
🔹 La mort d’una mascota que era un membre més de la família.
🔹 Canvis d’identitat, de feina o de projecte vital.
🔹 La distància emocional amb una persona estimada.

Són dols que no sempre tenen espai, rituals o suport.
I precisament per això… fan més mal.

🧠 Donar nom a aquestes pèrdues i permetre’t sentir-les és un acte de validació emocional.

El teu dolor és vàlid, encara que el món no el vegi.

📢 Si estàs vivint un dol invisible, recorda: No estàs sol/a. No cal que ho portis en silenci.

🌱 A TREC Psicologia, t’acompanyem a transitar qualsevol dol, també els que no tenen etiqueta, però sí emoció.

16/11/2025

💬 “Mama, sisplau, no t’enfadis…”

A vegades, quan un infant diu això, no és por a equivocar-se. És por a decebre’t.
Por que, si falla, deixis d’estimar-lo.
Por que el teu afecte depengui del seu rendiment.

🧠 Quan el valor personal d’un infant està lligat a fer-ho bé o malament, l’error es viu com una amenaça emocional.
Per això és tan important repetir-los (i demostrar-los) que:

✔️ L’amor no depèn del resultat.
✔️ Poden equivocar-se i continuar sent estimats.
✔️ El seu valor no el defineixen les notes, ni el comportament, ni els encerts.

📢 Recorda: la nostra validesa no hauria de dependre d’agradar als altres. I això… també s’aprèn de petits.

13/11/2025

La ràbia és una emoció natural. També en els infants. No és dolenta, ni innecessària. Però quan es bloqueja… pot sortir en forma de crits, cops, desafiament o tancament emocional.

🎈 La clau no és fer-la desaparèixer, sinó ensenyar a canalitzar-la de manera saludable. Aquí tens 5 propostes per ajudar-los a descarregar-la:

🔹 1. Jocs de força controlada
Com ara bufar globus, estrènyer una pilota antiestrès o jugar a fer braç de ferro. El cos pot expressar allò que encara no saben posar en paraules.

🔹 2. Llençar coixins (amb normes!)
Escolliu junts un espai segur i acordeu que és el lloc on podem “llençar la ràbia” sense fer mal a ningú.

🔹 3. Pintar la ràbia
Dibuixar amb ceres o pintures què senten per dins: amb colors, traços o formes. Després poden trencar el paper o guardar-lo, segons com es sentin.

🔹 4. Crear una caixa de recursos
Amb coses que ajuden a calmar: una manteta suau, una ampolla de la calma, plastilina… Poden triar què necessiten quan noten que la ràbia puja.

🔹 5. Fer una “rutina de descompressió”
Després d’un dia intens, crear un moment diari per moure’s, parlar o respirar junts. L’espai emocional també necessita higiene i descarrega.

🧠 Validem la seva ràbia, no la neguem. Només així aprendrem a reconèixer-la i expressar-la sense fer-se mal ni fer-ne.

11/11/2025

Psicologia i psiquiatria: rivals o aliades? Spoiler: aliades. I molt. 🙌

A TREC Psicologia sabem que cuidar la salut mental sovint requereix una mirada conjunta. Per això, la psicologia i la psiquiatria no són dos camins separats, sinó dues vies que es poden complementar a la perfecció.

🔹 La psicologia treballa el malestar des del pensament, les emocions i la conducta. Ho fa a través de la teràpia, ajudant a identificar patrons, transformar creences i generar canvis profunds i sostinguts.

🔹 La psiquiatria aborda els trastorns mentals des d’un vessant mèdic. És qui pot prescriure medicació quan cal, supervisar-ne els efectes i valorar l’evolució dels símptomes des del punt de vista neurobiològic.

💬 I quan es combinen?

En molts casos, aquesta combinació és clau:
✔ Quan hi ha un malestar molt intens o incapacitant.
✔ Quan la medicació pot ajudar a reduir símptomes per fer la teràpia més efectiva.
✔ Quan el procés terapèutic necessita un seguiment mèdic.

🤝 Psicòloga i psiquiatra poden treballar juntes per oferir una atenció integral i coordinada. Perquè el benestar mental no entén de disciplines aïllades, sinó de persones que col·laboren per cuidar-te millor.

09/11/2025

🧠 Els infants aprenen a parlar-se com nosaltres els parlem.

Sí, la seva veueta interior neix de la nostra. I això ens convida a reflexionar sobre com ens comuniquem amb ells en el dia a dia.

🔍 Hi ha dues paraules que usem molt sovint de manera inconscient… però que poden fer molt de mal: MAI i SEMPRE.

❌ “És que mai m’escoltes!”
❌ “Sempre t’ho he de repetir mil vegades!”
❌ “Mai juguen amb mi…”
❌ “Sempre em surt tot malament…”

Aquestes paraules són absolutistes i transmeten un missatge molt potent i distorsionat de la realitat. I si els adults ho vivim així… ells també.

💬 Canviem el relat:
✔ “Avui t’ha costat escoltar.”
✔ “A vegades costa entendre’s amb els amics.”
✔ “Aquest exercici avui ha estat difícil.”

📌 Parlem-los amb matisos. Amb realitat. Amb empatia.
Perquè el que els diem es converteix, amb el temps, en com es parlaran a ells mateixos.

🌱 Ajuda’ls a construir una veu interior amable, justa i comprensiva.

06/11/2025

Una separació no només impacta en la parella. També ho fa en els nostres infants.
I com expliquem aquesta nova etapa pot marcar la diferència en com la viuran emocionalment.

📌 No és només “dir-ho”. És com ho comuniquem, des de quin lloc emocional i amb quin missatge.

💡 Alguns punts clau per parlar-ne amb els infants:

🔹 Escull el moment i el to amb cura
Busca un espai tranquil i afectiu. No ho improvisis ni ho facis durant un moment de tensió. Transmet calma.

🔹 Expliqueu-ho conjuntament, si és possible
Fer-ho junts (ambdues figures parentals) ajuda a mostrar unitat i seguretat, tot i la separació.

🔹 Deixa clar que ells no tenen cap culpa
Potser ho intuïen o ho sabien, però han de sentir clarament que la decisió no té res a veure amb ells.
➡ “Vosaltres no heu fet res malament.”
➡ “És una decisió dels adults.”
➡ “Us estimem igual.”

🔹 Repetiu que no deixareu d’estimar-los
La separació és entre els adults, no entre pares/mares i fills. Cal recordar-los que l’amor cap a ells no canvia.

🔹 Dona informació concreta i adaptada a la seva edat
Evita detalls innecessaris o conflictes. Explica com canviarà la logística (qui viurà on, horaris, escoles) d’una manera clara i segura.

🔁 I recorda: també poden expressar alleujament, ràbia, confusió… totes les emocions són vàlides.

👉🏼 Valida-les, acompanya-les i dona espais perquè les puguin expressar.

Dirección

Calle Aragó, 186, 3r-1
Barcelona
08611

Teléfono

+34689807192

Página web

https://www.trecpsicologia.com/

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando TREC Centre de Psicologia i Psiquiatria, Barcelona publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.