La UB Divulga

12/12/2025

El dimecres 10 de desembre ha tingut lloc el darrer dels Cafès científics d’aquest any. Sota el títol «Institucions i ciutadania: una relació en revisió», Francesc Amat Maltas, del Departament d'Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial de la Facultat d’Economia i Empresa, Aroa Casado Rodríguez, del Departament de Cirurgia i Especialitats Medicoquirúrgiques de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i Enric Pol Urrutia del Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa de la Facultat de Psicologia van debatre sobre la situació en què es troba la relació entre ciutadania i institucions.

Francesc Amat va explicar com la desconfiança envers les institucions és un fenomen global, present a la majoria de democràcies avançades, i està molt relacionada amb les crisis econòmiques. La recerca que s’està duent a terme entorn d'aquest tema també ha posat de manifest la importància del capital social, ja que sembla ser un factor amortidor envers les conseqüències neg*tives de factors desencadenants de la desafecció com l’atur o la vulnerabilitat econòmica.

Per altra banda, l’Aroa Casado va manifestar que actualment les posicions de poder estan canviant. Aquests canvis fan que figures com la del professorat o del professional sanitari no tinguin l’estatus de màxima reputació que tenien fins ara. En aquest context, va parlar sobre la figura del “pacient expert”, aquelles persones que patint de manera directa o indirecta una condició o una patologia, tenen coneixements més especialitzats que alguns professionals de la salut. L’Aroa va apuntar que aquests perfils, tot i poder semblar disruptius pel sistema, poden aportar visions interessants a la pràctica clínica.

L’Enric Pol va començar apuntant com la crisi econòmica del 2008 va ser també un punt d’inflexió per aspectes socials. A partir d’aquell moment, per exemple, el debat polític es va anar esvaint per deixar pas a l’actual estratègia del descrèdit cap al contrari. Aquest context sembla ser clau perquè la ciutadania perdi la confiança envers aquests dirigents. A més, l’Enric va parlar de la “indefensió induïda”, una situació que tindria com a objectiu conduir a la societat a una actitud d’inacció. Qüestionar-se si darrere d’aquesta situació hi ha una macroestructura social amb interessos, pot ser essencial per qüestionar els missatges que ens arriben.

Amb aquest intens i introspectiu debat va finalitzar el cicle dels Cafès científics de la UB d’aquest any. 😉

12/12/2025

12/12/2025

09/12/2025

Torna «Petites mirades», una proposta que porta investigadores de la Universitat de Barcelona a les aules de primària de tot Catalunya.

L’acció està emmarcada en l’11F, el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, i busca que els infants catalans coneguin investigadores que comparteixin amb ells tant la seva experiència personal, com professional. El projecte s’allargarà tot el segon trimestre escolar i busca ser una acció significativa que vagi més enllà d’una jornada concreta.

Prop de 60 investigadores, de diferents àmbits de coneixement, amb trajectòries i edats diverses, ja s’han apuntat a una iniciativa que espera trencar estereotips i expandir el coneixement i la passió per la recerca arreu del territori.

En acabar aquesta experiència, els centres educatius hauran d’enviar-nos una representació artística del que hagin après durant les sessions i les possibles solucions i millores de la realitat que l’alumnat hagi conegut.

Més informació:

21/11/2025

🍄‍🟫L’Exposició de Bolets ha tornat un any més a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Els dies 10 i 11 de novembre es van mostrar els exemplars collits i cedits voluntàriament per l’alumnat i per persones expertes i aficionades. Bolets que van ser identificats per micòlegs i micòlogues del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de la Societat Catalana de Micologia.

🍄L’exposició va comptar amb un total de 250 espècies, la majoria de les quals corresponen a basidiomicets (els bolets típics). Així i tot, també es van mostrar alguns ascomicets, com cassoletes o orelles de g*t.

👏Agraïm molt la participació de totes les persones, formessin part de la Facultat o no, i sobretot al professor Esteve Llop Vallverdú, coordinador i impulsor de l’exposició.

20/11/2025

El dimecres 19 de novembre va tenir lloc el Cafè científic «Quan plou sobre mullat: viure una DANA en primera persona». Maria del Carmen Llasat Botija, Javier Martín Vide, Pepita Giménez Bonafe i José Antonio Sarria Guerrero van ser els investigadors de la UB responsables d’aportar expertesa a una temàtica tan actual com són els desastres naturals, especialment les inundacions.

En aquest cas la conversa va estar precedida per una activitat immersiva on els participants van poder viure en directe una dana i van haver de decidir com actuar en aquest entorn virtual per tal de salvar el major nombre de víctimes. El José Antonio Sarria i la Pepita Giménez van ser els responsables d’aquesta proposta que busca millorar la cultura del risc de la societat i millorar els coneixement entorn a les mesures d’autoprotecció. Ambdós investigadors, a més, fan servir aquests sistemes dins de la seva docència per tal que els futurs professionals de la salut puguin posar en pràctica els protocols apressos dins de contextos realistes, però segurs.

Pel que fa al Cafè, la Maria Carmen Llasat va recordar que les conseqüències planetàries de l’escalfament global augmenta la perillositat dels fenòmens meteorològics. A més, va compartir que una de les prioritats que s’han identificat des del nou Observatori de la Inundabilitat de Catalunya que ella dirigeix és la capacitació de la ciutadania per actuar en cas d’emergència. Per la seva banda Javier Martín-Vide va recordar la necessitat de fer una bona planificació del territori i d’equilibrar les alertes a la ciutadania per tal d’assegurar la seva eficiència i no provocar l’efecte contrari al desitjat, la inacció. La Pepita Jiménez i el José Antonio Sarria van explicar com l’eina de realitat que havien creat va néixer amb l’objectiu de formar a tothom enfront a les situacions d’emergències perquè quan aquestes es produeixen, no distingeixen les persones expertes de les no expertes.

07/11/2025

El dimecres 5 de novembre va tenir lloc el Cafè científic «L’univers quàntic, entre misteri i realitat». Clàudia Climent Biescas, Juan Carlos Paniagua i Enric Pérez Canals van ser els investigadors responsables de fer arribar al públic la rellevància d’aquesta disciplina. El debat es va organitzar amb motiu de l’Any Internacional de la Quàntica i va tenir una gran acollida per part del públic.

L’Enric Pérez, del Departament de Física de la Matèria Condensada de la Facultat de Física, va parlar dels orígens i del context en què va sorgir, a principis del S. XX, el model quàntic. Va explicar el paper clau de Werner Heisenberg a l’hora de formular el principi d’incertesa i com des de llavors, tot allò que no s’observa no es pot donar per cert.

Per la seva banda, la Clàudia Climent, del Departament de Ciència de Materials i Química Física i Institut de Química Teòrica i Computacional (IQTCUB) de la Facultat de Química, va compartir amb el públic els descobriments que han portat a John Clarke, Michel Devoret i John Martinis a rebre el Nobel de Física 2025. Aquests investigadors, tots ells membres d’un mateix equip de recerca en el moment de publicar els experiments que els han estat valedors del reconeixement, van poder observar tant l’efecte túnel com la quantificació de l’energia en un superconductor.

Finalment, Juan Carlos Paniagua, del Departament de Ciència de Materials i Química Física i Institut de Química Teòrica i Computacional (IQTCUB) de la Facultat de Química, i membre de l’AteneuUB, va posar de manifest com amb la mecànica quàntica posa límits a l’objectivitat fins ara atorgada a la ciència. Amb una demostració pràctica va parlar de l’indeterminisme, pot una partícula està a la vegada en dos llocs? Si no som capaços de detectar-la, hem d’acceptar que sí...

23/10/2025

El dimecres 22 d’octubre va tenir lloc el Cafè científic «Més diners per a la guerra? El repte de les prioritats​​​». Els investigadors Anna Badia Martí i Rafael Martínez Martínez, ambdós professors de la Facultat de Dret, van ser els encarreg*ts d’analitzar la situació internacional i nacional de la inversió en defensa.

Anna Badia, del Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacional, va recordar com després de la Segona Guerra Mundial els estats europeus van definir uns principis generals que els van portar a avançar cap a uns drets comuns que van acabar culminant amb la creació de les Nacions Unides. En aquell període també va sorgir l’OTAN com un sistema de seguretat col·lectiva, pensat per ser una organització defensiva, i no ofensiva. La professora va recordar la importància del consens i del diàleg entre els diferents països per a establir una estratègia comuna i global, tenint en compte els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Per la seva banda, Rafa Martínez, del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret, va recordar que l’OTAN és dirigida pels Estats Units, i que en l’actualitat l’actuació dels seus efectius no està garantida. L’expert va exposar la necessitat d’una planificació estratègica comuna a escala europea en l’àmbit de la defensa on s’identifiquen les possibles amenaces, es defineixen els principals béns a protegir i on s’estableixin les possibles accions defensives i el paper que correspondria assumir a cada estat. En aquesta mateixa línia de contextualització, va explicar les accions d’altres països europeus on els seus governs estan prenent mesures concretes com la revisió del servei militar oblig*tori. També va fer un repàs dels diferents conflictes actius en el món, tot recordant la importància de tenir present la realitat planetària a l’hora de prendre decisions.

Ambdós investigadors van fer una crida al diàleg polític i als acords de pau que portin a una major cohesió d’Europa.

09/10/2025

El dimecres 8 d’octubre va tenir lloc el segon Cafè científic titulat «Tendències virals: moda o perill?». Jesús Del Hoyo Arjona, dissenyador i professor de la Facultat de Belles Arts, va explicar com les xarxes socials sedueixen a la ciutadania a través dels elements visuals. L’expert va proposar que els investigadors i les investigadores haurien de fer més ús de la imatge a l’hora d’apropar la seva recerca, el seu coneixement, al públic més general. Acceptar les regles del joc per tal de lluitar contra la desinformació i l’expansió de tendències poc beneficioses podria ser la clau per incorporar la veu de les persones expertes a les modes.

Per la seva banda, M. Carmen Vidal Carou, directora del Campus de l’Alimentació i investigadora de l'Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB), va recordar que eliminar el gluten de la dieta de persones sense problemes de celiaquia no té cap sentit. La professora va recordar que el gluten és una proteïna que està en alguns cereals, i que en condicions normals, es degrada en aminoàcids que són absorbits. A més, alterar la ingesta de cereals pot tenir efectes col·laterals com reduir la quantitat de fibra a la dieta, i inclús, si s’incorporen molts productes industrials lliures de gluten, ingerir una major quantitat de greixos i sucre. Per tant, en el cas de modificacions dietètiques, Vidal va recomanar l’acompanyament d’un professional del món de la nutrició.

Ambdós investigadors van reconèixer la dificultat d’enfrontar-se a la quantitat d’informació que rebem a través de les xarxes socials, si bé, també va coincidir a recordar la importància de verificar les dades i de consultar amb persones expertes en cas de dubte.