12/02/2026
L’altre dia, arran d’una pregunta sobre sèries com Stranger Things o El juego del calamar, vaig rebre un missatge que deia:
“Els pares fem el que podem. Sempre amb la millor intenció.”
I és cert.
Criar no és fàcil. No hi ha manual únic. I totes les famílies prenen decisions des de l’amor.
Però estimar també implica informar-se.
El cervell infantil està en ple desenvolupament.
La capacitat de diferenciar fantasia i realitat, d’entendre la mort, la violència o els elements paranormals, no està plenament consolidada en edats primerenques.
Quan un infant veu continguts pensats per a adults, no els processa com un adult.
No és només “tenir por”. És activació fisiològica, és confusió, és imaginar escenes sense recursos interns per integrar-les.
A vegades això es manifesta en malsons, irritabilitat, regressions o noves pors.
Altres vegades no ho veiem immediatament.
Aquest no és un missatge per jutjar.
És una invitació a reflexionar.
Perquè fer-ho amb la millor intenció és el punt de partida.
Fer-ho amb informació és el següent pas.
Què en penseu?