Centre Som

22/03/2026

Si acabes de sortir d’una situació extrema (una relació tòxica, un pic d’estrès laboral, una etapa de molta repressió...) i t’adones que te n’has anat directament al pol oposat, tranquil/la. No t’estàs tornant boig/ja. Estàs experimentant el que nosaltres anomenem la Teoria del Pèndol.

Al Reel d’avui t’expliquem per què aquest moviment violent d’un extrem a l’altre no només és normal, sinó que sovint és necessari.

Quan hem estat molt de temps en una posició forçada, el nostre sistema necessita “compensar” abans de trobar l’equilibri. Anar a l’altre extrem et permet:
1️⃣ Entendre tot el procés: Conèixer els dos pols per saber on no vols tornar.
2️⃣ Explorar nous límits: Descobrir qui ets ara, fora de la situació extrema.
3️⃣ Calibrar mica en mica: Començar a fer oscil·lacions més petites fins a trobar el teu centre real.

Com gestionar aquest balanceig sense desgastar-te? 👇 TIPS pràctics:
👀 IDENTIFICA EL MOMENT: Simplement adonar-te que estàs al “pòl oposat” ja et dóna control sobre la situació. L’autoconeixement és la brúixola.
🤍 ZERO CULPA, MÀXIMA AUTOCOMPASSIÓ: No et jutgis per estar a l’altre extrem. Entén que el teu cos i la teva ment estan recalibrant-se. Permet-te el procés.
🐢 PACIÈNCIA, L’EQUILIBRI NO ÉS IMMEDIAT: No vulguis arribar al punt mig demà. L’equilibri sa és un camí, no una meta volant. Dona’t temps.
🛠️ FES MICRO-AJUSTOS: En lloc d’intentar frenar el pèndol de cop, prova de fer canvis molt petits cap al centre cada dia.

Al t’acompanyem a transitar aquest moviment pendular de manera segura, ajudant-te a entendre els teus ritmes i a trobar el teu propi equilibri dinàmic.

T’has sentit mai en aquest moment del pèndol? Guàrdia aquest post per quan sentis que el balanceig t’està superant. 📌

21/03/2026

T’imagines fer un diagnòstic psicològic o psicopedagògic amb seguretat? Visualitzes la tranquil·litat de saber quines proves passar i com extreure’n les conclusions?

Com a professionals de la psicologia i la pedagogia, sabem que l’avaluació és el mapa sobre el qual construïm moltes intervencions. Si el mapa és imprecís, el camí no serveix de res.

Sovint, la formació acadèmica ens deixa en un lloc massa teòric, lluny de la realitat de la consulta.

El proper 24 de març, a obrim les portes del nostre curs online:

DIAGNÒSTIC PSICOPEDAGÒGIC: De la teoria a la pràctica clínica.

Per què és diferent de la resta de formacions?
No és un curs per parlar de manuals. És un curs aplicat i aplicable, dissenyat per qui necessita eines reals per al seu dia a dia:
• Més enllà dels números: Com interpretar els resultats dels tests per entendre la realitat de l’infant o l’adolescent.
• El diagnòstic diferencial: Com no perdre’s entre etiquetes i arribar a l’arrel de la dificultat.
• Aplicabilitat immediata: Estratègies i protocols que podràs utilitzar a la teva consulta el dia següent.
• Visió clínica: Basat en els nostres més de 18 anys d’experiència avaluant i intervenint.

Formar-se en avaluació no és un extra; és l’única manera de garantir una praxi ètica, rigorosa i amb resultats reals per a les famílies que confien en nosaltres. 🤝
📅 Quan? 24 de març, de 10:00h a 14:00h.
📍 On? Online (en directe, amb espai per a casos pràctics).

Inverteix en la teva seguretat clínica. Les places són limitades per garantir la qualitat del debat i la resolució de dubtes.

📩 Inscripcions obertes al 935326600 o a info@centresom.com. No et quedis fora!

19/03/2026

20 de març, dia mindial de a felicitat. Què en penseu? 👇

18/03/2026

La manera com ens parlem determina com ens sentim.

El que ens poden semblar “trets de personalitat” o “autoexigència” és en realitat una veu crítica que ens bloqueja. Traduir aquestes frases ens ajuda a passar de la culpa a la comprensió. Quin és el teu “Red Flag” més freqüent? Et llegim. 💬

17/03/2026

16/03/2026

Moltes de les nostres reaccions adultes (aquell buit sobtat, la ràbia desproporcionada o la necessitat de complaure) no són de la nostra part adulta. Són de la nostra nena interior, que intenta protegir-se de ferides que encara no han cicatritzat. ❤️🩹

A teràpia no busquem “tornar al passat” per quedar-nos-hi, sinó per entendre quines peces de la nostra armadura es van forjar quan érem petites.

Pregunta-li avui a la teva nena interior:
1. Què t’està fent por ara mateix?
2. Com et puc fer sentir més segura?
3. Què vols fer només per diversió?

Recorda: Ja no ets aquella nena indefensa. Ara et tens a tu. I tu ets el millor que ella podria tenir. Cuidar de tu avui, també és cuidar d’ella🫂

Si poguessis dir-li una sola frase a la teva “jo” de 7 anys, quina seria? T’espero als comentaris. 👇

15/03/2026

Sents que a casa els crits han acabat substituint les paraules? 🗣️💔

A vegades, malgrat l’amor que ens tenim, la comunicació amb els nostres fills i la nostra parella es torna un camp de batalla ple de retrets i frustració. Però hi ha una altra manera de fer les coses.

Us animem a apuntar-vos al nostre taller online “PARLAR PER CONNECTAR”, un espai pensat per a totes les famílies (tant si ja ens coneixeu al centre com si és la primera vegada que ens veieu) que vulguin transformar el clima de casa seva. 🏠✨
En aquesta sessió pràctica, compartirem:
* Eines per gestionar conflictes sense haver d’arribar als crits.
* Claus per reforçar l’autoestima dels teus fills (i també la teva).
* Estratègies d’escolta activa per sentir-nos, per fi, realment escoltats.

📅 Quan? Dilluns 23 de març a les 18:30h.
📍 On? Online (des de la comoditat del teu sofà).

No importa en quin punt estigui la teva relació familiar; sempre és un bon moment per aprendre a connectar des del respecte i l’afecte. ❤️

Inscriu-te ara enviant un correu a info@centresom.com o trucant de dilluns a divendres al 935 326 600 o a través de l’enllaç de la nostra bio.

Fem que les paraules tornin a ser el pont, no el mur. Ens hi veiem? 👇

13/03/2026

Des del 2018 compartim molt més que publicacions. Compartim eines reals per al dia a dia, des de la PSICOLOGIA PROFESSIONAL però alhora REAL. 🧠✨

Al portem més de 18 anys acompanyant infants, adolescents i adults en processos emocionals, d’aprenentatge i de creixement personal. I des d’aquí, a Instagram, fa anys que anem deixant estratègies pràctiques de psicologia i psicopedagogia perquè les pugueu aplicar a la vostra vida.

Potser en alguna publicació has trobat aquella idea que t’ha ajudat a entendre millor un fill, gestionar una emoció o mirar una situació des d’una altra perspectiva.

Si acabes d’arribar… et convidem a explorar les publicacions anteriors. Hi trobaràs recursos, reflexions i petites eines que poden marcar una gran diferència.
Perquè entendre’ns millor és el primer pas per viure millor.

10/03/2026

“No sé què em passa, només sé que no estic bé.”

Et resulta familiar aquesta frase? L’Alexitímia no és una malaltia, sinó un tret que dificulta la connexió entre el que el cos sent i el que la ment processa. Moltes persones arriben a consulta amb frases com aquesta, però en realitat el que els falta és el codi de traducció.

Aquesta desconnexió pot generar molta frustració i un esgotament físic important, ja que l’emoció que no es processa es queda “atrapada” al cos en forma de somatitzacions (dolors, fatiga, tensió).

🔍 1. ESCANEIG CORPORAL: enlloc de buscar la paraula, busca la sensació. Et pot ajudar preguntar-te: “Tinc les mans tenses o relaxades?”, “La meva respiració és curta (pit) o profunda (panxa)?” o “Sento calor, fred, pressió o buit?”
Si, per exemple, notes Pressió al pit + mandíbula apretada = Probablement ràbia o estrès.
🎨 2. METÀFORES, IMATGES o COLORS: busca una imatge o un color que relacionis amb aquestes sensacions. Alguns exemples poden ser “Sento com si tingués un núvol gris a sobre que pesa molt.” o “ És com si tingués formigues elèctriques per tot el cos.”
📽️ 3. MIRALL EXTERN: Quan miris una pel·lícula o una sèrie, intenta endevinar què sent el personatge i per què. Pregunta’t: “Si jo fos en aquesta situació, quina etiqueta li posaria a aquest personatge?”. Això entrena l’empatia i la consciència emocional.
🔤4. ALFABETITZACIÓ EMOCIONAL: és com aprendre un idioma, però per al nostre món intern. Amb ajuda d’un/a professional de la psicologia, pots aprendre a identificar, posar nom i gestionar les emocions, des del principi.
✍️5. RIU de Consciència: agafa un paper i escriu frases curtes del que està passant de manera senzilla. “He arribat a casa. Hi ha silenci. El dia ha estat llarg...” Llegir-ho després et permetrà veure patrons i vincular-ho amb emocions.

T’ha passat mai això de sentir molt però no saber què? T’espero als comentaris! 👇

08/03/2026

El 8M es DE i PER tothom 💜🧠

73% de les adolescents catalanes de 15 anys han estat agredides a xarxes, què fem? Quan els models normatius i els rols de gènere ens continuen encasellant, què fem?

Avui no només reivindiquem drets laborals o socials; des de la psicologia, reivindiquem el dret a existir fora dels motlles que el sistema ens ha imposat, a poder fer les coses de manera diferent. Parlem de justícia, d’igualtat, de coherència. Parlem de tu, de mi, de les nostres filles, mares, germanes, àvies, tietes, nebodes, amigues, companyes, parelles... i també de totes les persones del seu entorn, siguin del sexe o gènere que siguin.

El 8M és un acte d’autovalidació femenina i social. També inclou la idea de que “La meva veu compta, el meu cansament és real i el meu espai és meu”. És trencar amb la culpa apresa i el silenci imposat.

Però també és un dia per als homes; el 8M és una invitació a la introspecció. És desaprendre la cuirassa, qüestionar els privilegis i entendre que la igualtat no us treu res, sinó que us retorna la llibertat d’expressar-vos sense por i des de l’empatia.

La igualtat és una eina de salut mental col·lectiva. Com vius tu aquest 8M des de la teva parcel·la personal? Et llegim als comentaris. 👇

06/03/2026

La dislèxia no es “cura”, perquè no és una malaltia. És una condició neurobiològica que acompanya la persona tota la vida.

L’error més gran que cometem com a adults és pensar que “si s’hi esforcés més, ho faria bé”. La realitat és que els infants amb dislèxia s’esforcen el triple que la resta només per mantenir el ritme. Aquesta sobrecàrrega sovint deriva en frustració, ansietat escolar i una sensació injusta de “no ser capaç”.

Algunes de les característiques són:
• Dèficit en el processament fonològic: És la característica principal. La dificultat per identificar i manipular els sons (fonemes) que formen les paraules.
• Dificultat en la descodificació: El repte de connectar de manera ràpida i automàtica el grafema (la lletra escrita) amb el seu so corresponent.
• Manca de fluïdesa lectora: La lectura sol ser lenta, amb pauses i un esforç cognitiu tan gran que sovint esgota la memòria de treball.
• Afectació en la comprensió: Com que el cervell gasta tota l’energia en “desxifrar” les paraules, queda poc espai per entendre el significat del que es llegeix.
• Dificultats en l’ortografia (Disortografia): Una lluita constant per recordar la forma visual de les paraules i aplicar les regles ortogràfiques de manera espontània.
• Base neurobiològica: L’evidència científica mostra una activació menor en les àrees de l’hemisferi esquerre encarregades de la lectura (com l’àrea temporoparietal).

Al treballem la dislèxia des de la Psicopedagogia, però també des de la part emocional. Perquè aprendre a llegir és important, però aprendre a confiar en un mateix és vital.

Si sospites que el teu fill o filla té dificultats amb la lectura o l’organització, una avaluació a temps pot canviar-li la trajectòria escolar.