Centre Som

10/03/2026

“No sé què em passa, només sé que no estic bé.”

Et resulta familiar aquesta frase? L’Alexitímia no és una malaltia, sinó un tret que dificulta la connexió entre el que el cos sent i el que la ment processa. Moltes persones arriben a consulta amb frases com aquesta, però en realitat el que els falta és el codi de traducció.

Aquesta desconnexió pot generar molta frustració i un esgotament físic important, ja que l’emoció que no es processa es queda “atrapada” al cos en forma de somatitzacions (dolors, fatiga, tensió).

🔍 1. ESCANEIG CORPORAL: enlloc de buscar la paraula, busca la sensació. Et pot ajudar preguntar-te: “Tinc les mans tenses o relaxades?”, “La meva respiració és curta (pit) o profunda (panxa)?” o “Sento calor, fred, pressió o buit?”
Si, per exemple, notes Pressió al pit + mandíbula apretada = Probablement ràbia o estrès.
🎨 2. METÀFORES, IMATGES o COLORS: busca una imatge o un color que relacionis amb aquestes sensacions. Alguns exemples poden ser “Sento com si tingués un núvol gris a sobre que pesa molt.” o “ És com si tingués formigues elèctriques per tot el cos.”
📽️ 3. MIRALL EXTERN: Quan miris una pel·lícula o una sèrie, intenta endevinar què sent el personatge i per què. Pregunta’t: “Si jo fos en aquesta situació, quina etiqueta li posaria a aquest personatge?”. Això entrena l’empatia i la consciència emocional.
🔤4. ALFABETITZACIÓ EMOCIONAL: és com aprendre un idioma, però per al nostre món intern. Amb ajuda d’un/a professional de la psicologia, pots aprendre a identificar, posar nom i gestionar les emocions, des del principi.
✍️5. RIU de Consciència: agafa un paper i escriu frases curtes del que està passant de manera senzilla. “He arribat a casa. Hi ha silenci. El dia ha estat llarg...” Llegir-ho després et permetrà veure patrons i vincular-ho amb emocions.

T’ha passat mai això de sentir molt però no saber què? T’espero als comentaris! 👇

08/03/2026

El 8M es DE i PER tothom 💜🧠

73% de les adolescents catalanes de 15 anys han estat agredides a xarxes, què fem? Quan els models normatius i els rols de gènere ens continuen encasellant, què fem?

Avui no només reivindiquem drets laborals o socials; des de la psicologia, reivindiquem el dret a existir fora dels motlles que el sistema ens ha imposat, a poder fer les coses de manera diferent. Parlem de justícia, d’igualtat, de coherència. Parlem de tu, de mi, de les nostres filles, mares, germanes, àvies, tietes, nebodes, amigues, companyes, parelles... i també de totes les persones del seu entorn, siguin del sexe o gènere que siguin.

El 8M és un acte d’autovalidació femenina i social. També inclou la idea de que “La meva veu compta, el meu cansament és real i el meu espai és meu”. És trencar amb la culpa apresa i el silenci imposat.

Però també és un dia per als homes; el 8M és una invitació a la introspecció. És desaprendre la cuirassa, qüestionar els privilegis i entendre que la igualtat no us treu res, sinó que us retorna la llibertat d’expressar-vos sense por i des de l’empatia.

La igualtat és una eina de salut mental col·lectiva. Com vius tu aquest 8M des de la teva parcel·la personal? Et llegim als comentaris. 👇

06/03/2026

La dislèxia no es “cura”, perquè no és una malaltia. És una condició neurobiològica que acompanya la persona tota la vida.

L’error més gran que cometem com a adults és pensar que “si s’hi esforcés més, ho faria bé”. La realitat és que els infants amb dislèxia s’esforcen el triple que la resta només per mantenir el ritme. Aquesta sobrecàrrega sovint deriva en frustració, ansietat escolar i una sensació injusta de “no ser capaç”.

Algunes de les característiques són:
• Dèficit en el processament fonològic: És la característica principal. La dificultat per identificar i manipular els sons (fonemes) que formen les paraules.
• Dificultat en la descodificació: El repte de connectar de manera ràpida i automàtica el grafema (la lletra escrita) amb el seu so corresponent.
• Manca de fluïdesa lectora: La lectura sol ser lenta, amb pauses i un esforç cognitiu tan gran que sovint esgota la memòria de treball.
• Afectació en la comprensió: Com que el cervell gasta tota l’energia en “desxifrar” les paraules, queda poc espai per entendre el significat del que es llegeix.
• Dificultats en l’ortografia (Disortografia): Una lluita constant per recordar la forma visual de les paraules i aplicar les regles ortogràfiques de manera espontània.
• Base neurobiològica: L’evidència científica mostra una activació menor en les àrees de l’hemisferi esquerre encarregades de la lectura (com l’àrea temporoparietal).

Al treballem la dislèxia des de la Psicopedagogia, però també des de la part emocional. Perquè aprendre a llegir és important, però aprendre a confiar en un mateix és vital.

Si sospites que el teu fill o filla té dificultats amb la lectura o l’organització, una avaluació a temps pot canviar-li la trajectòria escolar.

04/03/2026

Has sentit a parlar de la “Dopamina Barata”?

Vivim en una era de sobreestimulació. El nostre cervell rep constants xocs de dopamina cada vegada que obrim una App, però és una energia que s’esgota ràpid i ens deixa amb una sensació de boira mental i apatia.

El Menú de Dopamina és una eina psicopedagògica per recuperar el focus. La idea és tenir per escrit activitats que et generin benestar real (dopamina de “cocció lenta”) per quan sentis la temptació de perdre’t hores al mòbil.

Com es construeix un bon menú?
1. Entrants: Cosetes de 5 minuts per trencar el bloqueig.
2. Plat principal: Activitats que et demanen atenció plena.
3. Acompanyaments: Coses que pots fer mentre fas altres (com un podcast).

Quin seria el “Plat Principal” del teu menú? Aquella cosa que et fa perdre la noció del temps de manera sana. Explica-m’ho als comentaris! 👇

01/03/2026

I si la teva “manera de ser” fos en realitat el teu escut? 🛡️

Sovint ens definim amb frases com: “soc molt independent”, “soc massa perfeccionista” o “sempre estic pendent dels altres”. Però, t’has preguntat mai d’on venen aquests trets?

La ciència ens diu que el nostre cervell prioritza la supervivència per sobre de la felicitat. Moltes de les coses que avui anomenes “personalitat” van néixer com una resposta intel·ligent per protegir-te en moments on no et senties segur/a o vist/a.

Aquella independència extrema potser va ser l’única manera de tirar endavant. Aquell perfeccionisme, l’única forma de sentir-te vàlid/a.

La teva armadura et va salvar la vida en el seu moment, però avui potser t’està pesant massa. A teràpia no busquem “arreglar-te” (perquè no estàs fet/a malament), sinó ajudar-te a treure’t l’escut a poc a poc per descobrir qui ets realment quan ja no has de lluitar.

T’has sentit identificat/da amb algun d’aquests “escuts”? Escriu-nos o envia-ho a algú a qui l’ajudi entendre’t millor. 👇

27/02/2026

No és una feina fàcil, però és, sens dubte, el viatge més bonic que he triat mai. ❤️🩹
I tu, t’havies imaginat mai que fos així? T’espero als comentaris! 👇

26/02/2026

24/02/2026

“Estic estressat/ada” o “Tinc ansietat”? Sou molts els que ens feu aquesta pregunta a consulta.

Tot i que les sensacions físiques siguin molt similars, entendre d’on venen és clau per saber com actuar. L’estrès ens parla del nostre estil de vida i l’ansietat de com el nostre cervell interpreta el que podria passar. T’expliquem 3 eines pràctiques per gestionar-les millor:

1. Finestra de Preocupació”: L’ansietat s’alimenta de la rumiació constant durant tot el dia. Si intentes “no pensar-hi”, el cervell insisteix més. Reserva 15 minuts al dia (per exemple, a les 19:00h) exclusivament per preocupar-te. Si apareix una angoixa a les 11 del matí, digues-li: “Ara no, t’atendré a les 19h”. Així li dones un espai segur a la ment per processar el malestar, però recuperes el control de la resta de la teva jornada.
2. Distanciament i reestructuració cognitiva: Canvia el llenguatge i descriu el que sents com si fossis un observador/a. En crear espai entre tu i l’emoció, la teva capacitat de gestionar-la augmenta exponencialment. Poden servir preguntes com “estic exagerant?” o “em beneficia o em perjudica pensar així?”
3. ACCIÓ o SOROLL: Agafa un paper i divideix les teves preocupacions en dues columnes. Anota a la primera QUÈ PUC CANVIAR ARA (acció) i a la segona COSES QUE NO DEPENEN DE MI (soroll).

En el post de regulació emocional de fa uns dies, trobaràs més eines que et poden ajudar.

Al t’ajudem a baixar les revolucions i a entendre què t’està dient el teu cos. Demana’ns una primera visita gratuïta.

18/02/2026

Les paraules que fem servir amb els nostres fills i filles són com llavors: creixen i es converteixen en la seva pròpia narrativa personal. 🌱

Sovint, per pressa o per frustració, fem servir etiquetes (“és un ploraner”, “és molt lent”), tant dirigides directament cap a ells com parlant amb algú altre. No ens n’adonem que elles i ells s’acaben creient aquest personatge.

A teràpia, tant d’infantil com d’adults, detectem sovint molts bloquejos que tenen com a origen el “creure’s” una etiqueta que algú els va posar fa temps.

En aquest carrusel us proposem un petit canvi de llenguatge que pot tenir un impacte gegant en la seva autoestima i en la seva capacitat de millora.

Educar sense etiquetes és donar-los permís per ser tot el que vulguin ser. 🌈

15/02/2026

🙈L’esgotament que no es veu: la càrrega mental.

Tens la sensació que, encara que estiguis descansant, el teu cap no para de fer llistes? No és només el que fas, és tot el que has de preveure, recordar i organitzar perquè tot funcioni.

És com tenir 50 pestanyes obertes al navegador del teu cervell... durant tot el dia. Aquesta motxilla invisible pesa, i molt. A Centre Som t’ajudem a identificar-la i a tancar les “finestres” que ja no et toca carregar a tu. No has de poder amb tot sola.

Quantes pestanyes tens obertes ara mateix pensant en la setmana que demà comença? Et llegim 👇