Estímul Besalú

25/04/2019

FELICITAT
Segurament, un dels grans reptes al qual s’enfronten les persones en la societat actual és aprendre a ser feliç i a mantenir l’experiència d’emocions positives.La situació econòmica, el canvi climàtic, la immigració, ei dia a dia… no afavoreixen estats d’ànim òptims. S’han realitzat nombrosos treballs sobre les emocions “negatives” ( por, tristesa, ira…) en detriment de les positives ( amor, felicitat, satisfacció…). Una de les raons d’aquest desequilibri és l’interès per entendre i pal•liar el sofriment humà i el seu efecte en els diferents àmbits de la vida.
Però darrerament ha augmentat els estudis sobre les emocions positives a causa (entre altres) de les aportacions de la intel•ligència emocional i el seu paper regulador que les emocions positives exerceixen sobre les negatives.
Les primeres tenen importants efectes socials que fan que millorin les nostres relacions humanes, influeixen tant en l’establiment de relacions interpersonals com en les expectatives que tenim. Quan predomina l’efecte positiu actuem de forma més prosocial, s’incrementa la probabilitat d’ajudar altres persones, som més tolerants i generosos amb els altres i amb nosaltres mateixos, som menys agressius...

D’altra banda, també tenen efectes sobre el nostre rendiment intel•lectual: som més creatius, prenem decisions més eficients, augmenta la nostra motivació i la nostra persistència davant els senyals de fracàs. Així mateix, influeixen sobre la salut de manera beneficiosa: ens fan més resistents a l’estrès.
Però no podem considerar en absolut que les emocions “negatives” siguin dolentes. Les necessitem per a la supervivència com persones i com espècie. Moltes de les accions que realitzem estan guiades per aquestes emocions ( quan estem malalts anem al metge per por al sofriment i la mort; la por pot activar la retirada i salvaguardar-nos del perill).
Tot i així , quan ens trobem en una situació d’emergència emocional ( dol, pèrdua de feina,divorci ...) és difícil desenvolupar o aplicar, sense previ entrenament, estratègies per pal•liar els sentiments que ens aclaparem. Per això, només en els moments en que no tenim cap demanda emocional és quan estem en condicions òptimes per entrenar-nos a desenvolupar emocions positives com a mitjà preventiu per mitigar les negatives en moments crítics de la nostra vida.

Fina Rodríguez.
psicòloga

02/11/2018

LA GELOSIA INFANTIL
hi ha moltes famílies en les quals la gelosia infantil està present i provoca alteracions en la convivència.
LA gelosia són sentiments d'enveja i ressentiment cap a una altra persona. Constitueix una reacció emotiva pròxima a l'ansietat.
Les fonts d'aquest sentiment poden ser reals ( quan els pares estableixen comparacions diferenciadores entre els seus fills que comporten un greuge comparatiu per a un d'ells) o imaginàries ( quan el nen /a atribueix erròniament una vàlua i/o intenció dels pares , germans o companys). La gelosia és un estadi relativament normal , circumstancial, passatger i sense gaire importància , però hem de vigilar que aquesta emoció no alteri la convivència i el desenvolupament normal del nen/a o sigui persistent i no remeti al voltant dels cinc anys d'edat. Si es perpetua pot conduir a un desenvolupament anormal de la personalitat, i poden aparèixer símptomes com l' agressivitat incontrolada, inseguretat, regressió i alteració de les relacions iinterpersonals ( desconfiança, tossuderia i enveja).

CAUSES DE LA GELOSIA
Hi ha diferents situacions que poden provocar al nen/a la por a perdre l'afecte dels pares o el sentiment d'haver-lo ja perdut. Cal destacar:
- El naixement d'un germà : el bebè requereix una sèrie de cures i atenció en detriment del germà gran.
- La conducta de la mare canvia durant i desprès de l'embaràs ( menys paciència, cansament, depressió...) i el nen ho atribueix al nadó.
- Les preferències dels pares , de vegades obertes i d'altres dissimulades.
- Quan un dels germans pateix algun tipus de deficiència, sobretot física, amb la qual acapara l'atenció i/o dedicació.
- L'excessiva dependència o necessitat d'un dels pares per part del nen.
EL PRIMOGÈNIT DAVANT EL NAIXEMENT D'UN GERMÀ.
Les reaccions del primogènit depenen sobretot de l'edat:
1- Quan hi ha molta diferència d'edat, el gran pot responsabilitzar-se excessivament del bebè i tornar-lo dependent. Evitem carregar el nen amb la responsabilitat del germà petit.
2- Quan hi ha poca diferència d'edat , entre 18 mesos i 4 anys, és quan més s'aguditza la sensibilitat davant el naixement d'un nou germà. Les reaccions més freqüents són: canvis en el comportament ( irritabilitat, desobediència, plors, tossuderia, agressivitat creixent dirigida primer a la mare i posteriorment al nadó, retraïment que canalitza en una relació hostil amb el germà) i conducta infanti ( es xucla el dit, es fa pipí i c**a , ús del llenguatge bebè, trastorns de la son , rebequeries, conductes rituals..).
Però no només el primogènit té gelosia, també els petits envegen els gran. I el cas del nen del "mig" en una família de tres fills és més difícil, ja que pot percebre que no compta ni amb els avantatges del gran ni amb els del petit.
Molts pares es pregunten com han de tractar els seus fills per evitar la gelosia entre ells. Han de prestar-li més atenció que als altres fills? Què podem fer per millorar el seu comportament?.
És lògic que els pares es plantegin aquests interrogant. En certa manera , ho fan perquè consideren que tal vegada el seu comportament respecte al fill pot ser la causa de la seva gelosia. Encara que en alguns casos això és així, els pares no han de sentir-se necessàriament culpables del comportament gelós dels seus fills. Han de preocupar-se més de prevenir o canalitzar aquests comportaments:
- Prepareu al nen per l'arribada d'un germà. La preparació ajuda al nen , encara que no per això s'eviti la gelosia. El fonamental és que el nen comprengui que se'l continuarà estimant igual.
- Intenteu canviar el menys possible la rutina diària del nen desprès del naixement del germà. S'ha comprovat que disminueix considerablement el volum d'atenció que rep el primogènit al mateix temps que canvia la seva rutina després del naixement. Això afecta molt el nen , per tant, procureu controlar el seu temps especial, els horaris d'alimentació,de dormir, donar-li pautes sobre el que pot fer i el que no.
- Mantingueu el nen aïllat de la mare el menor temps possible. És convenient que visiti a la mare a la clínica, busqueu un moment tranquil en el qual estigui només la família i que el pare s'ocupi del nen i no l'enviï amb altres familiars.
- Parleu d'igual a igual amb el primogènit. La rivalitat disminueix quan la mare parla amb el primogènit d'igual a igual respecte del bebè. Comenteu el que el bebè pot necessitar o sentir, demaneu la seva opinió i ajuda.
- No feu comparances. Cada nen té les seves qualitats i els seus defectes. Cada nen és únic i els estimeu tal com són.
- Dediqueu especial atenció al gran i feu que els altres també ho facin. Dediqueu cada dia un temps exclusiu per al nen, no cal que sigui excessiu, però si qualitatiu ( 10-15 minuts són suficients).
- Mai no allunyeu el nen pel naixement d'un germà. Moltes vegades per tenir més temps per atendre el petit , enviem el gran a la llar d'infants o amb altres persones. Hem d'evitar aquestes situacions , ja que la amenaça d'abandonament percebuda pel nen es concreta i pot provocar pertorbacions del seu comportament o sentiments d'angoixa.
- No adopteu una actitud massa permissiva ni excessivament repressora. No corregir la conducta gelosa degudament ( sense exigències descarnades, però també sense toves i injustes toleràncies) pot ocasionar l'aprenentatge per part del nen que certs sentiments d'enveja i odi poden estar justificats.
i per últim, tracteu el petit de la mateixa manera que el gran. No sigueu més permissius i justifiqueu el seu comportament perquè és més petit.

12/04/2018

JUGAR ÉS IMPORTANT.
Avui parlaré de la importància de jugar en la infantesa per l'adequat desenvolupament psicomotor i social del nen/ a.
joc i infància són dos conceptes units indissolublement: parlar d'un implica l'abordatge de l'altre. l'ús del joc com a estratègia terapèutica és àmpliament utilitzat pels professionals que ens dediquem a l'educació, a la reeducació i a la psicologia infantil.
El joc es pot utilitzar per a l'aproximació i acceptació en diferents situacions estressants del nen/a:
- Consulta mèdica, dentista...
- Per a l'avaluació del nivell de llenguatge.
- Per augmentar la necessitat comunicativa.
- Per potenciar la imaginació i l'adquisició dels aprenentatges formals de manera lúdica.
- Per mantenir la motivació i evitar la frustració que generalment provoca el sistema formal en nens/es amb diferents problemes d'aprenentatge.
TIPUS DE JOC
a. Motrius: Propis dels dos primers anys, apareixen amb el progressiu control que el nen/a aconsegueix del seu cos; amb aquests jocs el nen/a exercita cadascun dels nous comportaments adquirits ( agafar, llepar, llençar, colpejar...). Els primers moviments són espontanis, posteriorment la repetició dels moviments és origen de plaer i suposa la primera activitat lúdica dels nens/es.
b. De ficció : Són els més típics de la infantesa. Apareixen a partir dels 2 anys. Consisteixen a representar situacions i personatges com si estiguessin presents. El fet de fingir obre una manera nova de relacionar-se amb la realitat, de canviar-la segons els seus desitjos i de recrear-la en la seva imaginació.
c. De regles: Apareixen en l'edat escolar. En aquests jocs s'ha d'aprendre a jugar, hi ha unes accions a realitzar i unes prohibicions que s'han de respectar.
d. De construcció: no són característics d'una edat determinada, sinó que varien en funció de l'edat del nen/a. Les primeres construccions estan supeditades als jocs motrius (posar i treure objectes, enderrocar torres, inserir peces...)
En l'etapa de ficció els nens/es construeixen cases, castells o ponts com a recolzament al joc.
Es pot dir que alguns jocs comparteixen característiques universals, però també és cert que alguns factors poden influir en la seva aparició , freqüència i manteniment. Un medi ric i estimulant facilita i potencia el joc infantil. En les societats deprimides econòmicament, els nens/es accedeixen molt aviat al món laboral, la qual cosa impedeix el manteniment i desenvolupament del joc.
L'observació dels jocs que realitzen els nens/es permet constatar la diferent forma d'assimilar la cultura en la qual viuen. s'observa que els nens prefereixen jocs més motors, agressius i competitius, a diferència de les nenes que trien activitats més tranquil·les , de fantasia més elaborada i complexa.
Malauradament, la societat actual dificulta la conciliació de l'horari escolar i laboral, i en conseqüència les families han de buscar alternatives a la franja horària en que els nens/es queden sols. Per tant, les criatures fan un munt d'activitats extraescolars com música, anglès, futbol, bàsquet...I a més hem d'afegir els deures escolars, per la qual cosa no tenen temps material per jugar lliurement a allò que els vingui de gust i així expressar simbòlicament les seves necessitats, la realitat que els envolta i treballar sentiments difícils com l'agressivitat i la dependència i, per tant, l'autocontrol.
Estem estressant als nostres fills?Quan siguin adults ja s'estressaran . Ara han de ser infants. Darrerament el nombre d'assistències als Serveis de Salut Mental Infantil ha augmentat significativament , això ens hauria de fer pensar que potser estem fent alguna cosa malament.

Fina Rodríguez
psicòloga

04/12/2017

LA DEPRESSIÓ EN NENS I ADOLESCENTS.
Avui us parlaré de la depressió en nens i adolescents, trastorn cada vegada més freqüent en la societat occidental i que provoca lògica preocupació als familiars.
La depressió major es defineix com la presència d'almenys un "episodi depressiu", en el qual el nen pateix cinc o més dels següents símptomes durant almenys dues setmanes. Un dels símptomes ha de ser obligatòriament humor depressiu ( o irritabilitat) o pèrdua d'interès en activitats plaents. Aquests símptomes han de tenir un impacte seriós sobre la vida del nen i se l'ha de veure clarament pitjor que abans d'estar deprimit:

- estar trist, deprimit o irritable la major part del dia, gairebé tots els dies.
- Disminució important de l'interès o plaer per totes o gairebé totes les activitats la major part del dia.
- Aprimament significatiu o augment important de pes, o disminució o augment de la gana gairebé cada dia .
- Insomni o augment de la son quasi tots els dies.
Agitació o re**rd psicomotor ( lentitud o pesadesa corporal).
- Cansament o sensació de menor energia .
-- Sentiments d'inutilitat o de culpa excessiva o inapropiada gairebé tots els dies.
- Menor capacitat de pensar o concentrar-se o indecisió.
- Idees recurrents de mort( no només por a morir) i de suïcidi sense pla específic o intent de suïcidi, o pla específic de cometre'l.

De vegades els nens no compleixen els requerits cins símptomes o la durada de dues setmanes seguides , per la qual cosa el diagnòstic en nens és més difícil.

La malenconia és una forma més greu de depressió, amb alguns símptomes característics, com gran augment de son i de la gana. hi ha altres depressions que tenen un patró estacional ( trastorn de l'humor temporal). Això es produeix quan hi ha un patró regular al llarg de l'any, i la depressió apareix a la t**dor i hivern i desapareix a la primavera i l'estiu. Aquesta varietat de depressió està en relació amb la quantitat de llum a la qual s'exposa el nen.

CAUSES DE LA DEPRESSIÓ.
Té origen biològic, és a dir, és una malaltia mèdica. No és deguda a una educació defectuosa, ni a la personalitat feble, ni a pares amb pocs recursos econòmics. pot ser deguda a components genètics i/o alteracions endocrines i hormonals. També alguns factors ambientals i familiars poden precipitar la depressió: un nen no desitjat, amb poca o mala relació amb els seus pares i germans, o que és víctima d'abús o abandonament, té més risc de patir depressió. Si la mare ha patit depressió postpart, probablement no ha format bé el vincle amb el nen ; o haver patit una pèrdua important ( divorci, mort d'un familiar...). Aproximadament un 5% tindrà un episodi depressiu abans de complir els 19 anys. Abans de la pubertat, la depressió és igual de freqüent en nens i nenes. A partir de l'adolescència la depressió és més freqüent en les noies.

ERRORS COGNITIUS FREQÜENTS EN ADOLESCENTS AMB DEPRESSIÓ
1. Pensament absolut o dicotòmic (tot o res): el mínim error
fa passar d'una situació ideal a una catàstrofe. Les situacions
són inestables i de fàcil caiguda en el desànim.
2. Abstracció selectiva: "filtre mental" que fa treure conclusions ràpides. Considerant només una part de l'evidència i fa una interpretació negativa.
3. Inferència arbitrària : s'arriba a una conclusió sense dades suficients que li donin suport, o fins i tot amb dades contràries que qualsevol persona interpretarà en un altre sentit.
4. Personalització o atribució falsa : s'atribueixen les culpes de diferents situacions a un mateix, tot i ser situacions fora del nostre control.
5. Dependència de l'elogi dels altres.
6. Pensament catastròfic: sempre passarà la pitjor de les possibilitats.
7. Magnificació i minimització: sobrevalora o infravalora el significat de les conseqüències. Deriva del pensament absolut.

CONSIDERACIONS GENERALS PER ALS PARES AMB NENS DEPRESSIUS.
1. Imprescindible marcar prioritats: feu llistes de coses per aquesta setmana, d'aquí un mes, i objectius a mitjà termini.
2. Dividiu els problemes o tasques en trossos que es puguin fer en una estona.
3. Solucioneu els problemes a poc a poc, en fases i un a un, no tots alhora. La tàctica "divideix i venceràs" aplicada als problemes.
4. Ignoreu de moment allò que no es pugui canviar o allò en el que no us pugueu posar d'acord amb el vostre cònjuge.
5. Reduïu les seves exigències o expectatives durant un temps. Per exemple, quan hi ha un embús de trànsit podem enfadar-nos i arribar t**d i enfadats, o acceptar l'inevitable i arribar t**d i relaxats.
6. Aneu a poc a poc i eviteu ser impacients: els canvis que veureu en el vostre fill al principi poden ser lents.
7. Poseu límits clars; el vostre fill/a els necessita. Hi ha coses inacceptables, coses adequades i una zona de negociació, però no és possible negociar-ho tot.
8. Cal que cada membre de la família tingui espai, de vegades un necessita estar sol. També és important que els pares parlin entre ells a soles, millor fora de casa, i temps individual per a cada un dels membres.
9. Poseu les coses fàcils: digueu el que hàgiu de dir de forma clara, directa, senzilla i positiva.
10. Seguiu les indicacions del metge. Si el nen no pren la medicació no l'ajudarà, si té efectes secundaris adreceu-vos al metge. No canvieu la dosi ni interrompeu el tractament.
11. Al nen li ajuda la rutina i l'estructura: seguir la seva vida normal, treball, horari, activitats d'esbarjo. Veure la depressió com un problema mèdic més.
12. Abordeu els problemes quan estiguin en fase inicial, no quan estan fora de control.
13. És important adonar-se que les coses afecten de diferent manera al marit i a la dona segons el moment, i les seves experiències anteriors.
14. Permeteu-vos com a pares un respir. A vegades sortir una estona i descansar, permet veure les coses millor.
15. Reforceu les qualitats que manté unida la família.

Fina Rodríguez.
Psicòloga

19/06/2017

I DESPRÉS , QUÈ?
Publicat el Mai 22, 2017 per finaro
“Et prometo que et seré fidel en la riquesa i en la pobresa, en la malaltia i en la salut fins que la mort ens separi”

Aquest jurament, que es fa en un moment d’exaltació passional o no ( a vegades és la necessitat de trobar companyia, la seguretat econòmica, el desig de tenir fills, satisfer les expectatives dels pares o la societat, la necessitat de seguir la tradició i altres principis o valors culturals), és difícil de complir quan la realitat de la vida quotidiana s’instaura en la parella i apareix la monotonia i la desídia.



QUÈ PASSA QUAN LA PASSIÓ I L’ENAMORAMENT S’ACABEN?

Que mokltes vegades apareix la infidelitat d’un o dels dos membres de la parella.

La infidelitat és trencar el pacte tàcit de mantenir relacions sexuals exclusivament amb la persona que hem triat lliurement com a parella. També pot ser infidelitat emocional.

Les explicacions o justificacions de la infidelitat són diverses:

a. Busquen relacions sexuals fora de la parella perquè creuen que pot ser una forma indirecta de millorar la relació, en compensar algunes de les seves limitacions o satisfer certes necessitats que no poden gratificar a casa.

b. Una excusa , més o menys conscient, per trencar amb la parella, per experimentar més autonomia o pewr cridar l’atenció i forçar l’afrontament d’una situació conflictiva.

c. Els que busquen “l’amor perfecte”, o el sentiment de ser especial per una altra persona, de ser desitjat, de sentir-se més atractiu/va, més masculí o més femenina. Busquen ser escoltats i compresos.

d. Altres, per personalitat, busquen l’aventura, el risc, el perill i les emocions intenses.

e. Finalment, els que desitgen ” l’última oportunitat”, els que s’han de demostrar a si mateixos que encara són joves.



La infidelitat és un fet cultural i també les reaccions de gènere són diferents:

L’home se sent enrabiat, ferit en la seva virilitat, li costa entendre-la. No pot fer una anàlisi racional de la situació, només per l’acció immediata i violenta. Expressa el seu dolor agressivament. S’ubica com a víctima. Li costa molt perdonar. Vol separar-se per protegir la seva autoestima, però continua revenjant-se. Dóna més importància a la infidelitat sexual

La dona sent és preocupació, amenaça i ansietat alta davant la infidelitat emocional. Autoestima baixa, però més disposada a perdonar davant la infidelitat sexual. La primera reacció és l’evitació, la no confrontació del problema.

La infidelitat provoca un intens dolor emocional , genera sentiments d’ira, vergonya, culpa, por, incredulitat, desesperança, traïció, desconfiança, indefensió, abandonament i desorientació. d’una banda senten l’insult de la traíció, però, de l’altra, la confessió els sembla una falta encara major de consideració cap als seus sentiments. Aparentment, la justificació del cònjuge que revela la seva relació amorosa extra marital es fa en funció de voler ser autèntic i honest, d’intentar salvar la relació, però en el fons del que es tracta és d’expiar el propi sentiment de culpabilitat.

Malgrat tot això, no ha de significar el final de la relació de parella, és possible reconstruir la relació.

S’ha de tenir en compte que la infidelitat és el redsultat de conflictes no resolts en la parella i són ells i ningú més els que han de decidir si acabar o continuar amb la relació. és preferible evitar prendre una decisió precipitada mentre tots dos estiguin afectats, perquè podrien equivocar-se ; millor donar-se un temps de reflexió per analitzar el que va passar i sentir-se disposat a reparar el mal o a propiciar un trencament sa. Malgrat el greu que ens sembli aquesta falta, és bo tenir present que sempre tenim dues opcions:

Continuar amb la relació i en aquest cas és important practicar el perdó, per sanar les ferides emocionals i evitar que el dolor es converteixi en ressentiment dintre de nosaltres i estar disposats a passar pàgina, que significa trencar amb el cercle viciós en que podem caure en recordar constantment el que va passar. En aquest cas és aconsellable buscar ajuda d’un professional per aclarir els dubtes que els assalten , tant a l’enganyat com a l’enganyador, i perquè els guiï durant el procés de recuperar l’amor i l’harmonia de la relació.
Separació

19/06/2017

El meu nen no vol menjar què he de fer?
Publicat el febrer 13, 2017 per finaro


Benvinguts:

darrerament es parla molt de la necessitat de seguir una dieta alimentària equilibrada que garanteixi la salut. De fet, és a través de l’alimentació que el nen té el primer contacte amb el medi, amb el naixement passa d’un estat superprotegit a un altre gens gratificant que compensa amb la satisfacció de les seves primeres necessitats. Per això és molt important com la mare dóna l’aliment , perquè pugui desenvolupar una relació satisfactòria. Quan el nen canvia l’alimentació (4-6 mesos), s’introdueixen nous sabors i textures , passa de les coses conegudes a les desconegudes i això provoca precaució, inseguretat i moltes vegades negatives a menjar. s’ha de tenir en consideració que el nen, per familiaritzar-se amb els nous sabors, necessita un temps i que pot trobar la ingesta desagradable, poc gratificant i la persona que li dóna el menjar li provoca sensacions negatives, és quan el nen presenta conductes de manca de cooperació: no accepta el menjar, vomita, manté el menjar a la boca sense empassar, plora, crida, nega amb el cap… Si s’utilitza la força pot ocórrer que acceptin per satisfer la mare o que no acceptin i converteixin aquesta hora en una batalla campal.

Un moment que podria ser gratificant es converteix en desagradable per a les dues parts ( els pares i el nen). aquesta situació pot perllongar-se en el temps i generar altres comportaments pertorbadors per al deteriorament de la relació entre el nen i el seu principal cuidador. Què hem de fer, doncs?

Crear un ambient propici que faciliti la conducta de menjar.
Fixar horaris de menjar, sempre la mateixa hora.
Fixar lloc i disposar-lo, sempre menjar al mateix indret i respectarem el lloc a taula de cadascú.
Evitar distraccions (TV, jocs) a l’hora de dinar o sopar.
Si el nen es nega a menjar alguns aliments, li traiem el plat, però NO MENJARÀ RES MÉS fins el proper àpat. Aquesta decisió es mantindrà ferma encara que plori, cridi i/o faci rebequeries. Si llença el plat a terra, el collirem i el tornarem a posa a taula.
No és recomanable donar el mateix aliment que no ha volgut en l’àpat anterior, però un altre dia tornarem a provar-lo.
No s’ha d’emplenar el plat. Al principi posarem poca quantitat per no descoratjar el nen ni a nosaltres mateixos.
És totalment necessari que NO MENGI RES ENTRE ÀPATS . No se li han de donar llaminadures, pastissos, “ganxets”, patates, etc . abans de menjar. en tot cas, es poden donar aquestes llaminadures com a premi sempre que hagi menjat.
Els pares han de mostrar paciència, serenitat i fermesa. Cal evitar mostres de nervis i preocupació.
Quan cridi, plori o faci rebequeries farem retirada d’atenció: això vol dir que no li farem cas. Plegarem de donar-li menjar i no el mirarem ni li parlarem fins que deixi de plorar/ cridar. llavors tornarem a donar-li menjar. Això ho farem tantes vegades com calgui. També podem fer temps fora : si el nen fa rebequeries el traurem de la taula i el posarem en un racó on no hi hagi coses que puguin distreure’l ( joguines, tv, persones..). És important que el racó no sigui fosc ni li faci por. Romandrà aïllat fins que es tranquil·litzi. Quan estigui tranquil el tornarem a la taula i continuarem alimentant-lo.
Hem de ser molt constants i treballar plegats per aconseguir modificar els hàbits alimentaris . Hem de ser conscients que canviar una conducta necessita temps i perseverança. Els pares i avis han de comportar-se igual per aconseguir que el nen canviï. Si no hi ha complicitat entre els adults, crearem confusió al nen i no assolirem allò que volem: que el nen mengi variat i amb normalitat.

Fina Rodríguez.

psicòloga

10/03/2017

Potser s'acosten canvis pels deures d'escola

http://catalunyadiari.cat/noticia/23407/catalunya-podria-reduir-els-deures-als-alumnes

Diferents organismes internacionals determinen que aquest factor provoca estrès als menors

13/02/2017

Benvinguts:

darrerament es parla molt de la necessitat de seguir una dieta alimentària equilibrada que garanteixi la salut. De fet, és a través de l’alimentació que el nen té el primer contacte amb el medi, amb el naixement passa d’un estat superprotegit a un altre gens gratificant que compensa amb la satisfacció de les seves primeres necessitats. Per això és molt important com la mare dóna l’aliment , perquè pugui desenvolupar una relació satisfactòria. Quan el nen canvia l’alimentació (4-6 mesos), s’introdueixen nous sabors i textures , passa de les coses conegudes a les desconegudes i això provoca precaució, inseguretat i moltes vegades negatives a menjar. s’ha de tenir en consideració que el nen, per familiaritzar-se amb els nous sabors, necessita un temps i que pot trobar la ingesta desagradable, poc gratificant i la persona que li dóna el menjar li provoca sensacions negatives, és quan el nen presenta conductes de manca de cooperació: no accepta el menjar, vomita, manté el menjar a la boca sense empassar, plora, crida, nega amb el cap… Si s’utilitza la força pot ocórrer que acceptin per satisfer la mare o que no acceptin i converteixin aquesta hora en una batalla campal.

Un moment que podria ser gratificant es converteix en desagradable per a les dues parts ( els pares i el nen). aquesta situació pot perllongar-se en el temps i generar altres comportaments pertorbadors per al deteriorament de la relació entre el nen i el seu principal cuidador. Què hem de fer, doncs?

Crear un ambient propici que faciliti la conducta de menjar.
Fixar horaris de menjar, sempre la mateixa hora.
Fixar lloc i disposar-lo, sempre menjar al mateix indret i respectarem el lloc a taula de cadascú.
Evitar distraccions (TV, jocs) a l’hora de dinar o sopar.
Si el nen es nega a menjar alguns aliments, li traiem el plat, però NO MENJARÀ RES MÉS fins el proper àpat. Aquesta decisió es mantindrà ferma encara que plori, cridi i/o faci rebequeries. Si llença el plat a terra, el collirem i el tornarem a posa a taula.
No és recomanable donar el mateix aliment que no ha volgut en l’àpat anterior, però un altre dia tornarem a provar-lo.
No s’ha d’emplenar el plat. Al principi posarem poca quantitat per no descoratjar el nen ni a nosaltres mateixos.
És totalment necessari que NO MENGI RES ENTRE ÀPATS . No se li han de donar llaminadures, pastissos, “ganxets”, patates, etc . abans de menjar. en tot cas, es poden donar aquestes llaminadures com a premi sempre que hagi menjat.
Els pares han de mostrar paciència, serenitat i fermesa. Cal evitar mostres de nervis i preocupació.
Quan cridi, plori o faci rebequeries farem retirada d’atenció: això vol dir que no li farem cas. Plegarem de donar-li menjar i no el mirarem ni li parlarem fins que deixi de plorar/ cridar. llavors tornarem a donar-li menjar. Això ho farem tantes vegades com calgui. També podem fer temps fora : si el nen fa rebequeries el traurem de la taula i el posarem en un racó on no hi hagi coses que puguin distreure’l ( joguines, tv, persones..). És important que el racó no sigui fosc ni li faci por. Romandrà aïllat fins que es tranquil·litzi. Quan estigui tranquil el tornarem a la taula i continuarem alimentant-lo.
Hem de ser molt constants i treballar plegats per aconseguir modificar els hàbits alimentaris . Hem de ser conscients que canviar una conducta necessita temps i perseverança. Els pares i avis han de comportar-se igual per aconseguir que el nen canviï. Si no hi ha complicitat entre els adults, crearem confusió al nen i no assolirem allò que volem: que el nen mengi variat i amb normalitat.

Fina Rodríguez.

12/01/2017

Segona entrada al blog!

És bo que els nens vagin a dormir a l'hora que vulguin? Aquí teniu la nostra opinió

https://estimulbesalu.wordpress.com/blog/

Centre de psicologia i logopèdia

10/01/2017

Benvinguts a Estimul Besalú!

Tot i tenir una àmplia trajectòria en l'àmbit dela psicologia i la logopèdia ; des de fa 8 anys ens vàrem llançar a la piscina oferint classes personalitzades de reforç escolar dirigides a nens/es i nois/es de primària/secundària (català, castellà, matemàtiques, física i química) la veritat és que n'estem molt contents!

A més, amb la psicòloga Fina Rodríguez oferim el servei de psicologia i logopèdia per aquells que ho sol·licitin.

Així doncs, podràs millorar el teu coneixement en un ambient càlid i acollidor, amb disponibilitat flexible d'horaris, no dubtis i per més informació contacta amb nosaltres sense compromís!

Telf: 665.54.01.75