19/02/2026
Més enllà del cop emocional, hi ha una altra cosa que també remou molt: quan la rutina es desmunta.
De sobte canvien els àpats, cal mesurar, calcular, organitzar horaris, posar punxades, anticipar situacions. La improvisació disminueix. Tot requereix més atenció, més control, més previsió.
I això genera nervis, ansietat, cansament.
Estar pendent constantment desorganitza el sistema. El cos ho nota. Viure en alerta sostinguda activa una tensió que no sempre es veu, però que es queda.
Quan apareix aquesta ansietat, cadascú la viu d’una manera diferent: hi ha qui es torna més caòtic, qui intenta controlar-ho tot, qui es bloqueja o qui aparenta calma mentre per dins està accelerat. I en aquest procés també ens anem coneixent més.
Estic aprenent que adaptar-se no vol dir que no costi, que reorganitzar la vida necessita temps i que, quan la rutina canvia de cop, també necessitem reorganitzar-nos per dins.
La teràpia pot ser un espai per entendre com vivim aquests canvis, trobar maneres més sanes de sostenir-los i tenir una mirada que ens ajudi a continuar el procés amb més consciència i equilibri.
