Marc Marín MA

Marc Marín MA Hola sóc en Marc Marín, aquí trobaràs les meves programacions per les sessions de Moviment Autè

Si el teu fill no parla amb tu… això t’interessa.“Amb mi no explica res.”Aquesta frase fa mal. I és més habitual del que...
24/04/2026

Si el teu fill no parla amb tu… això t’interessa.

“Amb mi no explica res.”
Aquesta frase fa mal. I és més habitual del que sembla.
Però la majoria de vegades no és que no vulgui parlar.

👉 És que no se sent còmode en com li preguntem.

Quan fem preguntes directes, seguides o insistents, sovint el que generem és tancament. En canvi, els nens s’obren més quan no se senten interrogats, quan comparteixes tu primer o quan esteu fent alguna cosa junts.

Moltes de les converses més importants no passen cara a cara. Passen al cotxe, jugant, passejant…

👉 Quan baixa la pressió, apareix la connexió.

No necessites més preguntes. Necessites més moments compartits. 🧡

La ràbia del teu fill no és el problema. El problema no és que s’enfadi, sinó quedar-nos només amb el que veiem: crida, ...
17/04/2026

La ràbia del teu fill no és el problema. El problema no és que s’enfadi, sinó quedar-nos només amb el que veiem: crida, s’enfada, contesta malament… i voler que pari.

Però la ràbia no apareix perquè sí.
👉 Sempre està explicant alguna cosa.

Sota la ràbia sovint hi ha frustració, sensació d’injustícia, cansament o una necessitat que no està sent escoltada.
Quan només corregim la conducta, ens perdem el missatge.
I un nen que no se sent entès… difícilment es podrà regular.

👉 Primer vincle. Després límit.
En aquest ordre.

La ràbia no és el problema. És la porta d’entrada per entendre què està passant. 🧡

El teu fill no diu “no ho sé” per molestar-te.Quan un nen diu “no ho sé”, molts adults pensen que passa de tot… però sov...
10/04/2026

El teu fill no diu “no ho sé” per molestar-te.

Quan un nen diu “no ho sé”, molts adults pensen que passa de tot… però sovint el que passa és just el contrari.

👉 Està bloquejat.

Quan hi ha massa emoció, el cervell no pot posar paraules al que sent. I en aquest moment, el “no ho sé” no és desinterès, és saturació.

I aquí és on, sense voler, solem fer el contrari del que necessita: preguntar més, insistir més, pressionar més.

👉 I això encara el bloqueja més.

Què ajuda de veritat?
– Baixar el ritme
– No exigir una resposta immediata
– Posar paraules amb calma, sense forçar

“Potser t’ha molestat alguna cosa… ja m’ho explicaràs”

Quan traiem pressió, apareix la paraula.
No necessita tenir totes les respostes. Necessita sentir-se segur per poder expressar-se. 🧡

Quan un nen viu una pèrdua, molts adults no saben com explicar-ho. La clau és parlar amb sinceritat i amb paraules senzi...
31/03/2026

Quan un nen viu una pèrdua, molts adults no saben com explicar-ho. La clau és parlar amb sinceritat i amb paraules senzilles:
“L’avi estava molt malalt i el seu cos ha deixat de funcionar. Això vol dir que ha mort.” 🕊️

És millor evitar frases com:
“Se n’ha anat de viatge.” ✈️
“S’ha adormit.” 🛏️

Aquestes frases poden generar confusió i pors. També és important dir coses com:
“És normal que estiguis trist.” 😢
“Si vols parlar o preguntar coses, podem fer-ho.” 🧡

Els nens poden plorar, i al cap d’una estona tornar a jugar. Això no vol dir que no estiguin tristos. És simplement la seva manera de regular el dolor.

Moltes persones em diuen: "No sé què dir..." 💬La veritat és que no cal dir res perfecte. Algunes coses senzilles poden a...
25/03/2026

Moltes persones em diuen: "No sé què dir..." 💬
La veritat és que no cal dir res perfecte. Algunes coses senzilles poden ajudar molt:

-“Ho sento molt.”
-“Sóc aquí si necessites parlar.”
-“No sé gaire què dir, però t’acompanyo.”
-“Si necessites qualsevol cosa, compta amb mi.”

És important no desaparèixer amb el temps. Al principi, molta gent hi és, però el dolor continua quan passen les setmanes. El que més ajuda és la presència: un missatge, una abraçada, una conversa. La presència val més que les paraules perfectes. 💫

Quan algú que estimem està passant per una pèrdua, volem ajudar, però de vegades no sabem què dir. Algunes frases comune...
19/03/2026

Quan algú que estimem està passant per una pèrdua, volem ajudar, però de vegades no sabem què dir. Algunes frases comunes no ajuden gaire, tot i que les diem amb bona intenció:

“Has de ser fort.”
“El temps ho cura tot.”
“Ja passarà.”
“Almenys…” “Almenys ha viscut molts anys”, “Almenys no ha patit”.

Aquestes frases poden minimitzar el dolor de la persona, ja que no permeten que el dolor es visqui de manera genuïna. El que la persona de dol necessita és sentir que el seu dolor és vist i respectat, no que es redueixi.

Quan perdem algú important o vivim una pèrdua significativa, és normal entrar en un procés de dol. El dol no és una mala...
17/03/2026

Quan perdem algú important o vivim una pèrdua significativa, és normal entrar en un procés de dol. El dol no és una malaltia, és un procés emocional en què el nostre cos i ment han d’assimilar l'absència.

Durant aquest procés poden aparèixer diferents fases. No tothom les viu igual ni en el mateix ordre, però sovint es descriuen així:

-Negació: Al principi, pot costar creure el que ha passat. És com si el cervell necessités temps per assimilar-ho. 🧠
-Ràbia: Poden aparèixer sentiments d’injustícia, frustració o enfado, sovint cap a la situació o cap als altres. 😡
-Negociació: Quan apareixen pensaments com: “I si haguéssim fet això diferent…” 🤔
-Tristesa profunda: És el moment en què la pèrdua es fa més real i el dolor emocional es torna intens. 😔
-Acceptació: No vol dir que deixi de fer mal, però sí que comencem a integrar la pèrdua a la nostra vida. 🌱

Aquestes fases no són lineals i no tothom les viu igual. El dol és personal i cada persona el viu al seu ritme.

En moments de canvi o dificultat, no només es mou la persona, es mou tota la família. Per això també ofereixo sessions p...
25/02/2026

En moments de canvi o dificultat, no només es mou la persona, es mou tota la família. Per això també ofereixo sessions presencials per a famílies, un espai on poder parlar amb calma, entendre què està passant i trobar maneres més sanes d’acompanyar-nos.

L’acompanyament familiar no busca culpables ni solucions ràpides. Busca comprensió, comunicació i eines concretes per afrontar el que esteu vivint amb més serenitat i cohesió.

Quan una família se sent escoltada i orientada, tot el sistema es regula millor. I això es nota en el dia a dia.

📍 Sessions presencials a Cardedeu i també online.

Si creieu que pot ser útil per a vosaltres, podem parlar-ne.

Més enllà del cop emocional, hi ha una altra cosa que també remou molt: quan la rutina es desmunta.De sobte canvien els ...
19/02/2026

Més enllà del cop emocional, hi ha una altra cosa que també remou molt: quan la rutina es desmunta.

De sobte canvien els àpats, cal mesurar, calcular, organitzar horaris, posar punxades, anticipar situacions. La improvisació disminueix. Tot requereix més atenció, més control, més previsió.

I això genera nervis, ansietat, cansament.

Estar pendent constantment desorganitza el sistema. El cos ho nota. Viure en alerta sostinguda activa una tensió que no sempre es veu, però que es queda.

Quan apareix aquesta ansietat, cadascú la viu d’una manera diferent: hi ha qui es torna més caòtic, qui intenta controlar-ho tot, qui es bloqueja o qui aparenta calma mentre per dins està accelerat. I en aquest procés també ens anem coneixent més.

Estic aprenent que adaptar-se no vol dir que no costi, que reorganitzar la vida necessita temps i que, quan la rutina canvia de cop, també necessitem reorganitzar-nos per dins.

La teràpia pot ser un espai per entendre com vivim aquests canvis, trobar maneres més sanes de sostenir-los i tenir una mirada que ens ajudi a continuar el procés amb més consciència i equilibri.

Fa poc al meu fill petit li han diagnosticat diabetis.Rebre una notícia així és un cop. No només pel que implica a nivel...
16/02/2026

Fa poc al meu fill petit li han diagnosticat diabetis.

Rebre una notícia així és un cop. No només pel que implica a nivell mèdic, sinó per tot el que es mou per dins. Apareix la tristesa, la por, la preocupació pel futur, la sensació que alguna cosa s’ha trencat. I també un dol més silenciós: el dol per la normalitat que donaves per feta.

Hi ha dies en què intento ser pràctic, organitzat, resolutiu. I d’altres en què simplement estic trist. Perquè una notícia així fa mal. I reconèixer-ho forma part del procés.

En moments així he tornat a comprovar una cosa que veig sovint a consulta: quan el dolor no es pot expressar, es queda a dins. I quan es queda a dins, pesa més.

La teràpia no canvia la realitat, però sí que pot ser un espai per anar-la sostenint, per posar paraules al que remou i per no viure-ho en solitud. Acompanyar i sentir-se acompanyat transforma l’experiència.

De vegades no es tracta de tenir respostes, sinó de tenir un lloc on poder sentir amb calma i temps. 🌿

Aquest mes he acabat la carrera de Psicologia. Vaig començar el 2020, en un moment en què ja no era un estudiant jove, s...
12/02/2026

Aquest mes he acabat la carrera de Psicologia. Vaig començar el 2020, en un moment en què ja no era un estudiant jove, sinó algú amb una llicenciatura prèvia, amb feina i amb responsabilitats. No era el camí més còmode, però sí el que sentia coherent amb la meva manera d’entendre la professió i el compromís amb les persones que acompanyo.

Han estat anys d’esforç sostingut, d’estudiar després de dies intensos, de compatibilitzar vida personal i formació, de moments de dubte i també de reafirmació. No sempre ha estat fàcil, i hi ha hagut etapes de cansament en què calia recordar per què havia començat. Però precisament per això, arribar fins aquí té un valor especial.

Per a mi, acabar la carrera no és només obtenir un títol; és continuar aprofundint, ampliar la mirada i reforçar el rigor amb què exerceixo la teràpia. És una manera de dir-me que encara vull aprendre, créixer i cuidar millor el que f**g cada dia.

Quan una decisió neix del convenciment, l’esforç acaba tenint sentit. I aquest ha estat un camí exigent, però profundament enriquidor.

📍 Continuo acompanyant processos a Cardedeu i també en format online.

El final de la teràpia també és un procés.Acabar una teràpia no sempre és només alegria. De vegades hi ha nervis, por o ...
28/01/2026

El final de la teràpia també és un procés.

Acabar una teràpia no sempre és només alegria. De vegades hi ha nervis, por o ganes de marxar ràpid, una dificultat per sostenir el que es mou per dins. Sovint també apareix una tristesa pel que es deixa enrere, perquè dir adéu a un espai segur també remou.

El tancament és un moment important: per mirar el camí fet, reconèixer el creixement, integrar el que s’ha après i donar-se valor. Tot això permet marxar amb més autonomia i confiança.

Acabar bé també és part del procés. També cuida. També sosté. 🌱

💬 Si tens dubtes sobre com iniciar un procés terapèutic, podem parlar-ne amb calma.

Dirección

Cardedeu

Horario de Apertura

Lunes 09:00 - 20:00
Martes 09:00 - 20:00
Miércoles 09:00 - 20:00
Jueves 09:00 - 20:00
Viernes 09:00 - 20:00

Teléfono

666978895

Página web

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Marc Marín MA publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Atajos

Compartir

Categoría

TERAPEUTA

ESTIMAR EL QUE SÓC

Em dic Marc Marín, vaig néixer el 14 de desembre del 1982, per els que us agradi la astrologia sol i lluna a sagitari i ascendent clavat entre balança i escorpí.

Pare de tres fills una vivència que sens dubte ensenya moltes coses, un màster accelerat en compromís, esforç, dedicació, acompanyament, educació, amor, tendresa.

Treballo amb adults i nens, em dedico a acompanyar persones en espais i moments de la seva vida, és una feina preciosa, una feina d’orfebreria que m’encanta, f**g amb passió i de la que aprenc cada dia.