25/02/2026
Hay algo muy vulnerable en aprender a poner límites.
Porque no solo estás diciendo “no”.
Estás desafiando una versión antigua de ti
que sobrevivía siendo buena, disponible y comprensiva.
Quizá durante mucho tiempo
ser querida dependía de no molestar.
De no enfadarte demasiado.
De no necesitar tanto.
Y ahora, cada vez que marcas un límite,
algo dentro de ti tiembla.
No porque esté mal.
Sino porque es nuevo.
Poner límites no es endurecerte.
Es empezar a tratarte con la misma consideración
que siempre tuviste hacia los demás.
Y sí, puede dar miedo.
Pero también da una paz muy distinta.
Más silenciosa.
Más honesta.
Si estás en ese punto,
te abrazo en el proceso.
💬 ¿Qué parte de ti se activa cuando intentas decir “no”?
Guárdalo si lo necesitas volver a leer.
---------
Hi ha una cosa molt vulnerable a aprendre a posar límits.
Perquè no sols estàs dient “no”.
Estàs desafiant una versió antiga de tu
que sobrevivia sent bona, disponible i comprensiva.
Potser durant molt de temps
ser volguda depenia de no molestar.
De no enfadar-te massa.
De no necessitar tant.
I ara, cada vegada que marques un límit,
alguna cosa dins de tu tremola.
No perquè estigui malament.
Sinó perquè és nou.
Posar límits no és endurir-te.
És començar a tractar-te amb la mateixa consideració
que sempre vas tenir cap als altres.
A vegades créixer és això:
deixar de trair-te en petites coses.
I sí, pot fer por.
Però també dona una pau molt distinta.
Més silenciosa.
Més honesta.
Si estàs en aquest punt,
t'abraço en el procés.
💬 Quina part de tu s'activa quan intentes dir “no”?
Guarda-ho si ho necessites tornar a llegir.