25/11/2025
25N: Les dones grans, les grans oblidades de la violència masclista.
Quan parlem de violències masclistes, sovint pensem en dones joves, campanyes institucionals amb imatges fresques i missatges empoderadors. Però hi ha un col·lectiu que continua invisibilitzat, silenciat i, massa sovint, sol: les dones grans que han viscut —i encara viuen— violència masclista.
Moltes d’aquestes dones porten dècades de maltractament, tant físic com psicològic o econòmic. Dècades de silencis, de justificacions, d’unes normes socials que els van ensenyar que “això és cosa de matrimoni”, que “les coses de casa no surten de casa”.
Per això avui, 25 de novembre, cal repetir-ho amb força: també són víctimes, encara que no sempre se’n sentin.
La violència contra les dones grans és particularment cruel perquè sol estar normalitzada. Moltes han crescut en un context on la submissió femenina era l’expectativa, on els insults “no eren per tant”, i on el control econòmic o emocional es disfressava d’“ordre familiar”.
Aquelles dones que avui tenen 70, 80 o 90 anys van aprendre que callar era la manera de sobreviure. I quan una violència es normalitza, costa reconèixer-la fins i tot quan l’estàs patint.
Segons dades d’Espanya, gairebé 3 de cada 10 dones grans han patit violència de parella al llarg de la vida (29,4 %) i al voltant d’un 42,1 % de les dones de 65 anys o més han patit alguna forma de violència físic-o sexual. Aquestes xifres mostren que la violència masclista no és només un problema de dones joves, sinó que afecta de forma important el col·lectiu de dones grans que sovint ha quedat oblidat.
🟣