30/01/2026
“Anar lent també és avançar.”
L’altre dia, un pacient em deia: “És que sento que vaig molt lent. Ja fa dos mesos d’ençà que ho vam deixar i encara estic fatal.”
Senyors i senyores, sabeu què passa?
✅ Que un dol no té data de caducitat ni ritme preestablert.
✅ Que ens hauríem de deixar tranquils/es i no crear-nos expectatives al respecte.
✅ Que vivim en una societat que valora i premia la immediatesa, però la realitat no va d’això.
✅ Que els processos no són mai linials ni sempre ascendents, però sempre van endavant.
✅ Que anar suposadament lent també és avançar, i està bé.