21/12/2025
Aquest cinquè i últim bloc aborda probablement l’àmbit més sensible del debat urbà actual: la gestió de la diversitat i dels nous reptes socials. A les entrevistes amb l’alcalde Jordi Masquef, aquest tema apareix tractat amb especial cautela, però també amb voluntat de claredat. No és un debat nou, però sí cada vegada més present en el dia a dia de les ciutats mitjanes, on la convivència es construeix a escala humana i qualsevol tensió té un impacte immediat.
Figueres, com tantes altres ciutats catalanes, és avui un espai plural, divers i dinàmic. Aquesta realitat comporta oportunitats evidents, però també reptes que no es poden esquivar: civisme, integració, ús de l’espai públic, multireincidència i responsabilitat individual. En aquest capítol, el discurs de Masquef se situa lluny de l’alarmisme i també de la ingenuïtat, i defensa una mirada basada en el respecte a les persones, el compliment de les normes i el sentit de ciutat com a marc compartit.
Bloc 5 — El punt delicat: gestionar la diversitat i els nous reptes socials amb serenitat i sentit de ciutat
Hi ha temes que formen part del debat urbà actual i que, inevitablement, generen sensibilitat. En qualsevol ciutat mitjana, Figueres inclosa, qüestions com la immigració, la integració, la convivència multicultural i la gestió de la multireincidència formen part d’un debat que requereix rigor, calma i una mirada llarga. Són temes reals, complexos i que tenen efectes directes sobre el dia a dia dels veïns.
Aquest cinquè bloc aborda un d’aquests aspectes delicats, no des d’un to alarmista ni simplificador, sinó des d’una mirada analítica que ajuda a entendre com ciutats com Figueres estan gestionant el present i preparant el futur.
1. Diversitat: una realitat estructural, no una anomalia
Les ciutats mitjanes catalanes han esdevingut, durant les darreres dècades, espais de trobada entre persones de procedències molt diverses. Figueres n’és un bon exemple: aquí conviuen comunitats de tota mena, amb trajectòries personals i familiars diferents, però amb un objectiu comú, trobar-hi una vida millor.
Aquesta diversitat és un fet estructural. No és ni nova ni puntual. És part del teixit de la ciutat moderna i, quan es gestiona bé, aporta dinamisme, diversitat cultural, activitat econòmica i vitalitat.
Les administracions locals, per tant, no poden treballar amb la lògica de la “gestió d’emergència”, sinó amb estratègies d’integració, convivència i cohesió que tinguin en compte que:
els processos migratoris són constants, les famílies d’origen divers formen part del futur, i la ciutat s’ha d’adaptar per garantir igualtat d’oportunitats.
2. Reptes reals: integració, convivència i accés a serveis
La diversitat, però, genera reptes reals que cal abordar sense dramatismes però sense ingenuïtat. Les ciutats mitjanes, especialment quan tenen alta rotació de població o pressió sobre serveis socials, han de gestionar qüestions com:- l’accés a l’habitatge,- les dificultats d’integració lingüística,- la coexistència de diferents costums socials,- i la necessitat d’una convivència cívica clara i compartida.
A Figueres, com en moltes altres ciutats, hi ha barris on la transformació demogràfica ha estat ràpida, i això genera necessitats específiques que reclamen educació cívica, mediació, programes comunitaris i presència institucional.
Les bones polítiques de convivència no estigmatitzen ningú: acompanyen, eduquen, dialoguen i exigeixen respecte mutu.
3. El debat de fons: civisme i responsabilitat individual
Sigui quin sigui l’origen de cada persona, la convivència només funciona quan hi ha un marc compartit de:- respecte a les normes,- compliment de les lleis,- i voluntat d’aportar positivament al conjunt de la ciutat.
Aquest marc no és cultural ni identitari; és cívic. És el mateix criteri que s’aplica a qualsevol persona que arriba a una ciutat d’Europa per viure-hi, treballar-hi o establir-hi la família.
Una ciutat democràtica i moderna pot "i ha de" combinar tres idees:
1. Respecte absolut a la diversitat.
2. Tolerància zero amb comportaments incívics o delictius.
3. Dret i deure de conviure en igualtat de condicions.
Aquesta és la base de qualsevol convivència sana.
4. Multireincidència i seguretat: un problema que depassa les fronteres municipals
Un dels punts que més preocupen als veïns és la multireincidència: petits delictes repetits, sovint comesos per un nombre molt reduït de persones, però que generen sensació d’impunitat.
És important remarcar que:- no és un fenomen exclusiu de Figueres,- no està vinculat automàticament a cap origen nacional,- i no es resol només amb més policia.
La clau està en:- agilitzar els procediments judicials,- reforçar fiscalies i jutjats,- millorar els mecanismes de seguiment i intervenció,- i evitar que els delictes es resolguin t**d o sense efecte.
Ciutats com Figueres han de conviure amb un sistema judicial que sovint va saturat i que ret**da la resposta. Per això cal coordinació entre administracions i, sobretot, demandes conjuntes de millora del sistema.
5. Debats sensibles: expulsions, regularitzacions i garanties
Quan es parla d’expulsions o de mesures administratives estrictes, el debat es pot tornar emocional. La manera responsable d’afrontar-lo passa per recordar dos principis essencials:
1. Tot procés ha de ser garantista i legal
Sense excepció. Els drets fonamentals no són negociables.
2. El civisme i la convivència són innegociables
Quan una persona, sigui d’on sigui, cometeix delictes greus o vulnera reiteradament la convivència, una ciutat ha de poder actuar dins del marc legal.
Aquest equilibri, garanties + fermesa, és el que diferencia una política urbana madura d’un discurs simplista.
6. Comunitat, no blocs: superar la lògica del “nosaltres” i “ells”
Un dels reptes més importants és evitar que es generin narratives de confrontació. Quan es parla de convivència i immigració, el pitjor que pot passar és que la societat es fragmenti en blocs. Les ciutats que funcionen són les que aconsegueixen:- construir un “nosaltres” ampli,- integrar la diversitat en el projecte de ciutat,- i rebutjar estereotips i prejudicis.
A Figueres, amb comunitats molt diverses, això és especialment rellevant. La convivència s’enforteix quan totes les parts senten que formen part de la ciutat.
Conclusió: una ciutat forta és una ciutat cohesionada
El futur de Figueres, i de qualsevol ciutat mitjana, passa per una idea molt clara: no hi ha seguretat sense cohesió, ni cohesió sense respecte, ni respecte sense responsabilitat compartida.
Les ciutats diverses poden ser espais extraordinaris de creativitat i convivència si es governen amb:- fermesa,- empatia,- diàleg,- i un marc clar de civisme.
Aquest és el repte i, alhora, l’oportunitat.!!
-----*-----*-----
-----*-----*-----
Amb aquest darrer bloc es completa una sèrie que ha volgut oferir una lectura ordenada i contextualitzada del moment que viu Figueres. Des del model de ciutat fins a l’habitatge, passant per la seguretat, les infraestructures i la cohesió social, el fil conductor ha estat el mateix: governar des del realisme, la proximitat i la responsabilitat institucional.
Els reptes són complexos i no admeten solucions simples. Però el debat serè, la gestió rigorosa i la voluntat de construir respostes col·lectives continuen sent les eines més sòlides per afrontar el futur. Figueres, com moltes ciutats mitjanes, no és una excepció: és un reflex del país. I també, un espai on es decideix com volem conviure demà.
