13/02/2026
🧘♂️ Quan vaig començar a practicar ioga Iyengar, em va fascinar la seva manera d’analitzar les postures amb detall i precisió.
Dividir una asana en parts —cama, tronc, braços, cap— permetia entendre com cada acció transformava la postura des de dins. ✨
No era només una forma externa: hi havia un impacte energètic i mental molt profund.
Però amb el temps vaig veure també l’altra cara.
La pràctica podia tornar-se massa mecànica 🤖
Cada part es movia separada de la resta.
La repetició constant per aconseguir “la postura perfecta” sovint acabava en frustració… i a vegades en lesió. ⚠️
Més endavant vaig descobrir un enfocament més integral 🌿
Una manera de practicar on cada part del cos acompanya les altres, en lloc d’oposar-s’hi.
Això no només va canviar el meu moviment, sinó també la meva manera d’entendre què vol dir tenir un cos sa.
I curiosament, després d’aquest procés… he tornat a alguns principis de l’Iyengar. 🔄
Però ara amb una mirada diferent.
Ja no busco el límit del rang de moviment.
Prefereixo treballar una mica abans, activar la musculatura i reforçar l’articulació. 💪
Per exemple, a Uttanasana, no em quedo passivament a baix.
Pujo i baixo activant els isquiotibials, de manera que s’estiren i s’enforteixen al mateix temps.
Així, la flexibilitat queda protegida per la força. ✨
Per mi, això és integrar consciència, entrenament i ioga en una sola pràctica.
Si vols descobrir com ho treballem a classe… t’hi espero. 🧘♀️🌞
uttanasana
