23/10/2025
Cada vegada la vida té més sentit.
Aquestes dues llimones que m’han regalat “R i J” m’han fet tornar a la infantesa.
He recordat aquell vell llimoner del pati, immens, arrelat, testimoni de rialles i silencis compartits amb els meus germans.
No sempre lluïa esplèndid —les plagues el feien patir—, però ell persistia, com la vida mateixa.
Els meus pares ens van ensenyar a estimar la terra, perquè som de nissaga pagesa —fills, néts i besnéts de qui treballava amb les mans brutes i el cor net.
Però aquell llimoner… ell era més que un arbre.
Era companyia, era ombra, era cicle.
Quan vam arribar, ja hi era.
Quan vam marxar, s’hi va quedar.
Ara entenc millor la saviesa de la medicina xinesa:
A l’hivern, l’aigua nodreix la terra.
A la primavera, tot reneix.
A l’estiu, el foc transforma.
A la tardor, la terra acull el que torna.
I de nou, arriba l’hivern…
on el silenci es fa aigua, i el cicle recomença. 🍋💫
