21/03/2026
• L E C T U R A •
La lectura és una pràctica de ioga.
Preciso: la lectura és una pràctica activa tal com la proposa el niyama Svadhyaya, és a dir com a autoestudi i estudi dels textos sagrats o de base filosòfica del Ioga.
No només es refereix al tipus de text: de la tradició, de saviesa perenne, manuals tècnics, esotèrics o himnes devocionals sinó que implica també una forma de llegir, amb presència i profunditat.
I això ara mateix sembla una heroïcitat.
Implica que, enmig de tot el soroll digital en què vivim, siguem capaços de recollir els dispersos fragments de la nostra atenció i de dirigir-los i sostenir-los en una sola direcció, o ekagrata.
La IA i el marketing saben com ens costa. Saben que el hàmster ja no té prou amb lliscar el polze i fer girar la roda de l’scroll infinit.
Estem immersos en la cultura de la segona pantalla i per atraure la nostra atenció i que no seguim fugint de reel en reel, ens ofereixen engrunes simples amb cert moviment simultani, el conegut contingut d’atenció parcial, per atrapar el nostre interès a canvi d'un glopet de dopamina.
La lectura com a pràctica de ioga n’és l’antítesi, independentment del suport.
Lectura lenta i atenta, que requereix un cert centrament, del sutra, la Upanisad, o el vers devocional que propulsen cap a un estat de total absorció.
Lectura que convida a assaborir, mastegar, digerir el sentit de les paraules fins a captar el seu rasa, la seva essència, el seu sabor.
Lectura que inunda de contemplació i profunditat, com un mirall de silenci en què s’evidencia simultàniament el propi procés mental.
Una lectura que s’allunya del consum i dels rànquings i amb la qual, potser per la pròpia limitació de la nostra atenció, per una deliciosa estona, deixem de sentir-nos com el subjecte protagonista situat al centre de tot i ens podem percebre com una finestra, un cel infinit, una obertura, un espai.
I aquesta disposició és essencial perquè, tal com diu Georges Bataille a L’experiencia interior, "el coneixement és l’accés d’allò desconegut".
No a allò desconegut, sinó de.
I ja sabem, que perquè el te pugui ser servit en un bol, aquest ha d'estar buit primer.
