Lunes 09:00 - 20:00 Martes 09:00 - 20:00 Miércoles 09:00 - 20:00 Jueves 09:00 - 20:00 Viernes 09:00 - 20:00

Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins

Casa
España
Mollet del Vallès
Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins

Donar resposta a problemàtiques emocionals, físiques i acadèmiques.

28/11/2025

Ho vols controlar tot? Pateixes d’ansietat quan un fet escapa del teu control? Sents que falles si no arribes a alguna cosa? Pots sentir-te culpable quan no aconsegueixes quelcom?

Les persones amb un alt nivell d’autoexigència, així com les que pateixen moltes pors, són candidates a respondre que sí a les qüestions anteriors, però no cal dir que paguen un preu molt alt pel fet de viure així.
L’exigència respecte d’un mateix és una qualitat, però no ho és ni tota l’estona ni en qualsevol quantitat.
De fet, no hi ha cap qualitat que ho sigui tota l’estona, ja que perquè es mantingui sent una qualitat cal que ni sigui permanent ni excessiva. Considero que tots hem de ser conscients de que tenir el control absolut és
impossible, a banda de que ni hauria de ser un desig.

El nostre gran aprenentatge de vida és aconseguir ser funcionals, és a dir, saber autogestionar-nos i donar una resposta adient al volum de situacions a resoldre per les quals transitem. Si acceptem com a vàlid aquest objectiu existencial, posar-nos la condició “sinenqua non” de controlar-ho tot, és una errada, a banda de quelcom impossible d’assolir.

La vida no va de control , va de gestió. I clar que hem de controlar coses, però aquelles que de debò estan sota el nostre control. Per exemple, què pensem, amb quina actitud actuem, amb qui volem estar, quina resposta dono, com parlo..., són accions que depenen de cadascú de nosaltres. Però hi ha moltes d’altres que són fora del nostre control. Per exemple, el futur, el que els altres pensin i diguin de nosaltres, els fets del passat...són realitats que no depenen de nosaltres i respecte de les quals l’única bona acció és l’acceptació sensendolor.

Enfoquem-nos en allò que de debò sigui important per a nosaltres i que puguem controlar i esforcem-nos en acceptar allò que escapa de la nostra capacitat de control. Gestionem el susceptible de ser gestionat i acceptem allò que no ho sigui.

://psicopnaturmolins.cat #
qualitat

25/11/2025

Psicoanalogia: comprendre el que et passa per transformar-te des de l’arrel

La Psicoanalogia és una disciplina terapèutica que permet diagnosticar i tractar trastorns físics i emocionals a partir de la relació que existeix entre els símptomes i les emocions o actituds que els originen.

Tot el que el cos expressa —un malestar, una tensió o una malaltia— té una connexió directa amb el món emocional. Localitzar aquesta analogia és el primer pas per entendre el missatge del cos i iniciar la transformació interior.

Aquesta teràpia és altament efectiva per tractar ansietat, angoixa, pors, fòbies, depressió, baixa autoestima, addiccions, insomni, gelosia, culpabilitat, dol, problemes d’adaptació, timidesa, hipersensibilitat, tics nerviosos o bloquejos emocionals, entre molts altres.

No exagero si dic que la Psicoanalogia ha estat un dels meus grans descobriments, tant a nivell professional com personal. És una eina que permet anar directament a l’origen del conflicte, sense perdre’s darrere dels símptomes, situant el pacient en un punt de partida clar i real des del qual podem treballar plegats.

En la primera sessió, és freqüent que la persona, en comprendre què hi ha realment sota el seu malestar, digui: “Ara veig què em passa.” I és que prendre consciència és el primer pas per transformar-se.

La Psicoanalogia ofereix eines per alliberar emocions i actituds que ens bloquegen, permetent-nos recuperar la nostra essència i viure amb més coherència, llibertat i equilibri.

És, sens dubte, una aventura apassionant de creixement personal. Com diu Paulo Coelho:

“Si piensas que la aventura es peligrosa, prueba la rutina. Es mortal.”

La rutina patida i suportada és molt més perillosa que el procés psicoanalògic que ens condueix cap a la llibertat interior i la veritat del que som.

21/11/2025

Doncs sí, així és. Tant que patim per tot, i en realitat res és per sempre igual, perquè tot canvia.

Potser hi hauríem de pensar més sovint. Imagino que tots coincidirem en afirmar que, “a toro pasado”, sabem veure que no n’hi havia per tant. Però quan som a l’epicentre de l’huracà emocional, ens costa creure que fins i tot allò que tant dolor ens genera acabarà, perquè hi haurà canvi —dins i fora nostre.

Recordo quan un gran professor em deia: “Esther, a la vida només es tracta d’una cosa: confiar”. I jo li responia: “Clar, com si fos tan fàcil, segons el que t’estigui passant…”. Però quanta raó tenia.

És molt important decidir-se a confiar en la pròpia vida i en el camí pel qual ens porta. Tot i que crec que nosaltres som la vida i que la vida és a través nostre, tinc clar que cal confiar-hi. Fer-ho és, al final, confiar en nosaltres.

Tots coneixem algú a qui sembla que tot li va bé. Si observem com pensa i actua, veurem que sempre manté una actitud positiva, donant per fet que tot va per bon camí. Segurament és una persona amb empenta i ganes de viure, però no exempta de problemes. La diferència és que viu amb la seguretat que se’n sortirà.

La vida va d’actitud, i la millor és la de confiar: confiar en un mateix i en la vida, que en realitat és el mateix.

Sovint f**g un exercici que us comparteixo, per si us pot ajudar. Busqueu un espai a l’aire lliure i fixeu la mirada en el punt més llunyà que pugueu veure. Ara mateix, mentre escric des de la meva terrassa, el meu punt és una muntanya darrere de Gallecs.

Concentra’t en aquest punt i repeteix mentalment: tot està bé. Respira profundament i torna-ho a dir.

Fes-ho uns minuts, relaxant espatlles i mandíbula. Observa com et sents després. A mi em funciona genial, desitjo que a tu també.

Recordem-ho sempre: l’única cosa constant a la vida és el canvi. No t’aferris a persones, coses, situacions, pensaments o emocions. Res és per sempre.

18/11/2025

Espinoanalogia: alliberar el dolor del passat per viure amb plenitud el present.

L’Espinoanalogia és un mètode d’inducció i alliberament emocional que permet sanar el patiment originat per situacions traumàtiques del passat.
El seu objectiu és neutralitzar i re-informar les memòries inconscients que condicionen la nostra manera de sentir, pensar i reaccionar avui.

Quan una experiència dolorosa queda gravada al nostre inconscient, pot reactivar-se davant de qualsevol situació semblant, fent-nos reviure emocions antigues, sovint amb més intensitat i sense control aparent.
Amb aquesta tècnica, és possible arribar a aquests records i transformar-los, retornant-los a l’equilibri i alliberant-nos del pes emocional que arrosseguem.

Mitjançant una combinació de respiració conscient, relaxació profunda, visualitzacions guiades i contacte amb el Jo Intern, el pacient entra en un estat Alfa, on la ment i el cos es connecten per permetre una revisió segura i respectuosa de les vivències passades.

En aquest estat de consciència ampliada, es poden revisitar els records traumàtics sense dolor, observant-los des d’una nova perspectiva i permetent que la llum de la consciència recorri simbòlicament la columna vertebral, desbloquejant l’energia emocional acumulada en cadascuna de les seves parts.

L’Espinoanalogia integra elements de la sofrologia, el psicoanàlisi, el control mental i tècniques regressives, creant un camí profund de transformació, comprensió i sanació.

És una eina poderosa per a totes aquelles persones que volen alliberar-se del passat, comprendre les seves emocions i recuperar l’harmonia interior.

14/11/2025

Tot i que existeixen dos tipus d’intel·ligència, l’analítica i l’analògica, personalment tinc preferència per la segona.
La intel·ligència analítica correspon a l’hemisferi esquerre del cervell i està vinculada a la lògica i la racionalitat. En canvi, la intel·ligència analògica està relacionada amb l’hemisferi dret, amb la intuïció i la saviesa emocional. Mentre la primera és gestionada per les neurones del cervell, la segona ho és per les neurones del cor.

És evident que totes dues són necessàries i es complementen. Tanmateix, hi ha una diferència essencial que fa que em decanti per la intel·ligència emocional, la del cor: no permet manipulacions.

Quan decidim què pensar, la ment obeeix. A partir d’aquest pensament es generen emocions, sentiments i estats d’ànim. Això ens dona poder, però també ens permet manipular-nos mentalment. Podem escollir pensar el que ens convé, encara que no sigui veritat.

El cor, en canvi, no pot ser manipulat. El que sentim, ho sentim, ens agradi o no. Les emocions no poden ser falsejades; els pensaments sí.

Un exemple molt clar és el d’una persona que acaba de viure una ruptura sentimental no desitjada. En ple procés de dol, pot convèncer-se mentalment que tot s’arreglarà, que tornaran. Així ho pensa, així actua. Però el cor, en silenci, sap que no és així. Sap que la relació s’ha acabat, que l’altra persona ja no hi és emocionalment, i que intentar recuperar allò perdut només causarà més dolor.

La ment busca protegir-se del sofriment a través de la negació; el cor, en canvi, connecta directament amb la veritat, per dura que sigui. Per això confio més en la intel·ligència emocional: perquè neix del cor, i des del cor no hi ha manipulació possible. Només hi ha veritat, autenticitat i saviesa.

·ligencia

11/11/2025

Les Flors de Bach: equilibri emocional i transformació des de l’essència.

A través d’una fase diagnòstica personalitzada, prescric un tractament floral per harmonitzar els desequilibris emocionals i físics que sovint es reflecteixen en el nostre dia a dia.

Aquesta medicina natural, suau i segura, és plenament compatible amb qualsevol tractament mèdic o psicofàrmac, i pot ser utilitzada per totes les edats —fins i tot nens i dones embarassades.

Després de més de 15 anys com a Terapeuta Floral Professional (acreditada per SEDIBAC), puc afirmar que les Flors de Bach són molt més que un tractament: són una eina de transformació profunda.

En els nens, els canvis són sorprenentment ràpids —la seva essència es manifesta sense filtres, i les emocions flueixen amb naturalitat.
En els adults, les flors ens ajuden a silenciar l’ego, a escoltar-nos de veritat i a reconnectar amb qui som de debò.

Les Flors de Bach no només acompanyen la teràpia psicoanalògica, sinó que en potencien els resultats, obrint un camí més clar cap a la llibertat emocional i la transformació interior.

07/11/2025

Decideix confiar en tu mateix

Tant de bo tots prenguéssim la decisió constant de confiar en nosaltres mateixos tant com ho fem en autèntics desconeguts, però de qui decidim confiar, potser inconscientment. En realitat, la vida sencera és un acte de fe, i no em refereixo a la fe religiosa. I per què ho dic? Doncs perquè no podem fer quasi res completament sols. Som dins d’una xarxa de persones, estem interconnectats i som mútuament dependents.

Per exemple, imaginem algú que cada dia es desplaça de Barcelona a Masnou per anar a treballar. Confia en que agafarà el seu mitjà de transport i arribarà a la feina. No coneix al maquinista del tren, però decideix, ni sent-ne conscient, confiar en la seva professionalitat i que arribarà sa i estalvi.

I jo em pregunto: com pot ser que confiem de forma automàtica en persones desconegudes i tan poc en nosaltres mateixos? No seria més lògic tenir més autoconfiança i menys respecte de qui no coneixem?

Considero que confiar en un mateix és una acte de decisió. Sí, és quelcom que es decideix o no es decideix.
Cal activar la força de la intenció i orientar-la vers l’autoconfiança, encara que només sigui per coherència, ja que és més coherent confiar en un mateix que en desconeguts, tot i que també sigui necessària la confiança en els altres per
portar a terme el dia a dia.

La por és el motiu pel qual tenim dificultats a l’hora de confiar i davant de la por la millor actitud és decidir acceptar-la, però no obeir-la, és a dir, actuar igualment. L’errada és obeir a la por que sentim. No la tapem, reconeguem que hi és i la
sentim, però decidim confiar a través de l’acció. L’acció acompanyada de confiança neutralitza la por.
I alhora un interrogant per fer pensar: com pot ser que tinguem més por respecte de nosaltres mateixos que d’aquells a qui no coneixem? Decidim confiar-hi perquè no tenim més opció que fer-ho, ja que ens cal un tren o un avió, però no som capaços de decidir que ens refiem de nosaltres mateixos per a moltes altres coses? I si ens decidim a confiar en la nostra persona?

04/11/2025

El títol potser sembla un pèl masoquista, però no és així.
Penso que l'ésser humà, potser arrel de tota la història de la Humanitat, la qual és dins nostre, té més predisposició a prendre consciència i a aprendre a través del dolor que del benestar.

Quan som en una situació fàcil, pràctica, còmoda... poc veiem, simplement gaudim, que també és una part de la vida. Però quan de debò evolucionem i ens coneixem, és quan no som a la zona de confort, tot el contrari.

Jo anomeno la "zona de confort" com la "zona mort". I per què? Doncs perquè en ella poca cosa fem, transformem, millorem...

Quan sentim un dolor emocional, trigarem més o menys en fer-ho, però ens plantegem coses, veiem que potser ens cal acceptar fets, a vegades perquè no hi ha altre remei. Això implica decisons i les accions corresponents, i evidentment tot plegat ens empeny a fer canvis.

Tots nosaltres hem viscut alguna situació de dolor emocional, si no més, després de la qual hem pensat: "però si em va fer un favor!" Però si això em va salvar!" "Si no m'hagués passat, mai hagués tingut aquesta oportunitat"!...

"A toro pasado" tot encaixa com un puzzle perfecte; cap peça sobra, totes han estat necessàries per acabar-lo i poder contemplar la feina feta.

Ja sé que quan som dins del dolor, és humà sentir-se una víctima de la injustícia, però hi ha més informació darrere que cal veure.

Si estàs passant per una situació de dolor emocional i no tens clar com sortir-te'n, no ho dubtis i truca'ns; des de fora és més fàcil veure com gestionar el conflicte. I recorda: el que ara et sembla un problema pot portar-te cap a canvis molt interessants dins teu.

://psicopnaturmolins.cat

31/10/2025

Vivim dins d’un estrès tan exagerat que podem confondre “urgent” amb “important”.

Sovint, dins d’aquest “xuclador” del dia a dia, podem perdre la mesura respecte de la importància de les coses.
Siguem realistes, afortunadament hi ha poques coses urgents i quan de debò en vivim una, clar que es converteix en important. Però en la nostra rutina diària, el volum de gestions que fem, no acostumen a ser urgents, per tant, una mica de relaxació o acabarem d’embogir del tot com a espècie.

Alhora, no hauríem de permetre que el que equivocadament cataloguem d’urgent, per funcionar “como pollos sin cabeza”, tapi el que debò sigui important per a nosaltres.

Per no fer aquesta errada, cal saber aturar-se i veure de debò. Practicar-ho ens permet recuperar una visió oberta de nosaltres i del nostre dia, amb la qual cosa podem relativitzar i decidir què prioritzem, perquè és de debò important, i què no perquè no ho és, per molt que el remolí diari ens ho intenti fer creure.

Els antics savis xinesos ho tenien molt clar i per això aplicaven la Llei dels tres 8 a la seva vida: 8 hores per treballar, 8 hores per dormir i 8 hores per a un. Quina meravella de saviesa, no creieu?

Sincerament, en la forma de vida actual, ho considero força difícil de portar a terme, per molt que en soc defensora. Ens creem tantes obligacions, que no ens poden quedar 8 hores per a nosaltres, de cap de les maneres. Els caps de setmana sí que ho veig realitzable i ho recomano com a manera de compensar el que fem malament durant els dies laborables.
El que sí que crec que tots som capaços de fer és tenir estones d’aturada durant les quals veure què és de debò important, relativitzant el que ens venen o ens venem com a urgent i triant amb el màxim de llibertat possible, a què dediquem més temps i a què menys, per a quines coses correm i per a quines no.

Només hi ha una cosa urgent: viure, però viure de debò, que implica decidir lliurement.
://psicopnaturmolins.cat

28/10/2025

Doncs sí, així és, estant amb un mateix sentim millor qui som, el nostre "jo" autèntic.

Molta gent fuig d'estar a soles i de fer coses a soles, però actuar així és la manifestació d'un problema amb un mateix i amb com s'interpreta la soledat.

Tots hauríem de dedicar temps a estar a soles i a fer coses amb solament la nostra pròpia companyia.

Si de debò ens donem la importància que tenim, per quin motiu no hauríem de gaudir d'estar a soles, però si estem amb nosaltres! De què tenim por? Ens fa por saber coses de nosaltres que potser no ens agradaran?

Quantes relacions de parella només es mantenen per la por a estar sols, per dependències emocionals que res tenen a veure amb l'amor!

Quantes persones no saben fer res sense que se les acompanyi!

Quanta gent deixa de ser honesta i sincera per la necessitat de tenir companyies socials!

Per a mi, és símptoma de salut emocional saber estar a soles i saber compartir, i ambdues accions viure-les bé, a gust. Però alhora, penso que estant a soles podem descobrir parts de dins que ens amplien consciència i ens fan millors per compartir.

I tu, saps gaudir d'estar a soles? Saps estar a gust fent coses d'oci sol?Gaudeixes de fer activitats de lleure amb d'altres persones?

Si tens algun d'aquests àmbits que saps que no et funciona, però ho vols millorar, decideix estar bé i truca'ns!

://psicopnaturmolins

Dirección

Avenida Llibertat, 20 2n C
Mollet Del Vallès
08100

Horario de Apertura

Lunes	09:00 - 20:00
Martes	09:00 - 20:00
Miércoles	09:00 - 20:00
Jueves	09:00 - 20:00
Viernes	09:00 - 20:00

Teléfono

+34935704304

Página web

http://psicopnaturmolins.cat/

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Gabinet Psicopedagògic i Mèdic Naturista Molins publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.