21/10/2025
Seguim amb aquests moments finals de les sessions amb l’À. on tinc la sort de compartir amb ell un espai molt especial. Ell té la sensibilitat de descobrir-me cançons que, més enllà de la melodia, amaguen històries profundes i emocions reals. Al final de cada trobada, fem el que ja s’ha convertit en un petit ritual: escoltar, analitzar i deixar que la música ens parli. Fa dues setmanes em va portar “You’re Not Sorry” de Taylor Swift, i d’aquí n’ha sortit aquesta reflexió.
En aquesta cançó, Taylor Swift, parla des de la decepció, d’aquell moment en què una persona descobreix que les disculpes de l’altre no són veritables, que darrere de les paraules no hi ha canvi, ni voluntat, ni veritat.
És una cançó sobre el desengany, però també sobre la claredat que arriba quan un ja no vol creure més mentides. El dolor inicial es transforma en força. Quan la veu diu “You don’t have to call anymore, I won’t pick up the phone”, no hi ha rancúnia, sinó decisió: la decisió d’escollir-se a un mateix per sobre del patiment que genera l’altre.
A vegades, créixer vol dir acceptar que algú no és qui crèiem que era. Vol dir deixar de justificar, de buscar excuses, de normalitzar, de minimirzar i començar a cuidar-nos. Aquesta cançó ens recorda que el perdó no sempre passa per reconciliar-se amb l’altre, sinó per deixar d’esperar que canviï.
M’agrada recordar sempre a les sessions que estimar a l’altre és bonic, però estimar-nos a nosaltres és essencial.
