Centre de psicologia i logopèdia 5 sentits, C/Major 1, entresol 2a, Montcada i Reixac (2026)

24/11/2025

Durant els primers anys de vida, els infants miren el món a través nostre. Som els seus ulls, les seves mans i el seu refugi. El vincle que hi construïm no és només afecte: és l’arrel des d’on creixeran la seva autoestima, la confiança en si mateixos i la sensació que el món és un lloc prou segur per explorar-lo.

Quan un infant sap que pot tornar a nosaltres sense por, sabent que som el seu lloc segur, s’atreveix a caminar més lluny; a descobrir més, a relacionar-se amb el món amb curiositat enlloc de desconfiança. El nostre acompanyament es converteix en la porta d’entrada cap a totes les altres relacions de la seva vida.

Cuidar aquest vincle és una inversió silenciosa, però poderosa. És oferir-los un espai on poden ser vistos, escoltats i sostinguts. I és, sobretot, recordar-nos que la nostra presència té un impacte profund: quan nosaltres els abracem amb el cor, ells aprenen a abraçar la vida.

21/10/2025

Seguim amb aquests moments finals de les sessions amb l’À. on tinc la sort de compartir amb ell un espai molt especial. Ell té la sensibilitat de descobrir-me cançons que, més enllà de la melodia, amaguen històries profundes i emocions reals. Al final de cada trobada, fem el que ja s’ha convertit en un petit ritual: escoltar, analitzar i deixar que la música ens parli. Fa dues setmanes em va portar “You’re Not Sorry” de Taylor Swift, i d’aquí n’ha sortit aquesta reflexió.

En aquesta cançó, Taylor Swift, parla des de la decepció, d’aquell moment en què una persona descobreix que les disculpes de l’altre no són veritables, que darrere de les paraules no hi ha canvi, ni voluntat, ni veritat.

És una cançó sobre el desengany, però també sobre la claredat que arriba quan un ja no vol creure més mentides. El dolor inicial es transforma en força. Quan la veu diu “You don’t have to call anymore, I won’t pick up the phone”, no hi ha rancúnia, sinó decisió: la decisió d’escollir-se a un mateix per sobre del patiment que genera l’altre.

A vegades, créixer vol dir acceptar que algú no és qui crèiem que era. Vol dir deixar de justificar, de buscar excuses, de normalitzar, de minimirzar i començar a cuidar-nos. Aquesta cançó ens recorda que el perdó no sempre passa per reconciliar-se amb l’altre, sinó per deixar d’esperar que canviï.

M’agrada recordar sempre a les sessions que estimar a l’altre és bonic, però estimar-nos a nosaltres és essencial.

10/10/2025

Hi ha moments a les sessions que no surten als manuals, als informes ni a les escales estandarditzades….Moments en què la seva mirada s’aixeca, s’il·lumina i el món s’atura… i és que passa el tren.
Ells no només veuen un tren; veuen el miracle del moviment, del so, del ritme perfecte que es repeteix. I jo, que al principi només volia continuar amb la sessió, ara m’aturo amb ells.
He après a escoltar aquell soroll com un batec compartit, com una pausa necessària que ens connecta d’una altra manera: des de la fascinació, des de la presència absoluta.
Gràcies a ells, m’he tornat una experta en trens: sé els horaris, les línies i, fins i tot, a vegades m’atreveixo a distingir-los pel so.

Gràcies!!

30/07/2025

Hi ha separacions que no es viuen com un únic final, sinó com una successió de dols que s’entrellacen.

El dol de parella és íntim. És el dol de qui deixa d’estimar o de sentir-se estimat… o de qui se segueix estimant però s’adona que quelcom no funciona, de qui veu com es trenca un vincle, un projecte, un llenguatge compartit. Sovint comença abans de la ruptura oficial, quan ja fa temps que alguna cosa no encaixa.

El dol de família, en canvi, sol arribar després. Quan els infants fan la maleta. Quan els infants deixen d’agafar els seus progenitors a la vegada mentre passegen. Quan toca refer costums, inventar una nova manera de ser família, diferent de la que havíem somiat. Aquest dol és profund, estructural i, a vegades, més lent i silenciós.

I enmig de tot això, apareix la culpa. Sobretot quan, amb el temps, s’obre una escletxa de llum. Quan tornes a sentir il·lusió. Quan, malgrat tot, rius. I et preguntes si pots, si et toca, si és legítim.

I ho és. Perquè el dol i l’alegria poden conviure. Pots mirar endavant sense renegar del que has viscut. Pots reconstruir-te sense deixar de sentir enyor. Pots ser feliç i a estones topar amb la tristesa i tot això és humà.

A vegades ens aferrem a mantenir una estructura familiar per no fer patir els fills, però els infants no necessiten famílies perfectes. Necessiten vincles segurs. Respecte. Presència. Amor. I tot això pot existir en moltes formes de família.

Els nens no pateixen per tenir dos llits o dues cases. Pateixen quan viuen en entorns tensos on els adults no es parlen o es fan mal. Els infants són més feliços quan els seus referents es cuiden, es respecten i es mostren coherents, encara que ja no siguin parella.

Separar-se no és fracassar. Tornar a estimar no és trair. Reorganitzar-se no és rendir-se. És prendre decisions difícils per viure amb més veritat.

I això, de vegades, també és estimar(-se).

18/07/2025

Hi havia un temps en què mirar dibuixos no era només mirar dibuixos… era un entrenament emocional.

Els anuncis, aquells minuts eterns entre Doraemon i Atori, ens ensenyaven a esperar, a conviure amb la pausa, a tolerar l’avorriment.

Esperar era normal. Era part del ritual: aprofitaves per anar a beure aigua, per parlar amb algú, per anar al lavabi, per imaginar… Però esperaves.

Els anuncis no només venien joguines: ens venien temps per gestionar el desig. Ens entrenaven en l’habilitat més bàsica que avui intentem recuperar a consulta: la tolerància a l’espera i a l’avorriment.

Potser els anuncis eren pesats. Però també eren un recordatori que, a la vida real, no sempre hi ha un botó de “passar intro”.

Ara vivim en la immediatesa. Sense anuncis, sense demora, sense buit. El següent capítol a un clic. El desig satisfet abans, fins i tot, que la necessitat aparegui.

El resultat? Una generació amb moltes dificultats per tolerar la mínima frustració.

Recordes aquella decepció quan obries la tele i ja estava sonant la cançó del final de Doraemon? Aquella mini ràbia perquè sabies que s’havia acabat i no n’hi havia més fins l’endemà... I què fèiem? Esperàvem. I el dia següent la il·lusió era immensa.

Reflexiona: Quins espais d’espera i pausa estem oferint als infants d’avui?

15/07/2025

Avui, a la sessió, he compartit un moment especial amb algú que té un cor enorme i una sensibilitat brutal per la música. Com sempre, els últims cinc minuts els dediquem a una cançó que ell tria. Gràcies, À., per fer-me descobrir temes tan intensos i per aquest ritual que ja és nostre.

Avui hem escoltat “Dear John” de i ens hem quedat amb aquesta frase:

“You are an expert at sorry, and keeping lines blurry”

Les relacions sanes no viuen d’excuses, viuen de responsabilitat.
Quan els límits es difuminen, quan les paraules pesen més que els fets, ens quedem atrapats en un espai on l’amor deixa de ser segur.

No és amor si et fa dubtar constantment de qui ets, de què mereixes, de si el problema ets tu.
L’amor sa és clar, estable i coherent.
És important tenir clar que els límits no són murs, són ponts cap a relacions més respectuoses.

30/06/2025

Amb un nen amb diagnòstic de TEA hem creat un cartell visual per diferenciar entre respostes funcionals i disfuncionals davant de situacions de frustració.

D’una banda, hem identificat conductes adaptatives:
✅ Dir com em sento
✅ Demanar ajuda
✅ Pensar alternatives o solucions

De l’altra, hem assenyalat conductes que dificulten la gestió emocional:
❌ Cridar
❌ Entrar en bucle
❌ Fer “mode drama” (com ell mateix li diu!)

A través d’aquesta classificació hem pogut posar nom i sentit a les diferents respostes i ens hem inventat.
Efecte Brillar: quan aconsegueix afrontar una situació amb una resposta funcional
Efecte Taladro: quan entra en bucle i no pot sortir-ne
Resposta Miau: quan amb una actitud suau i afectiva, aconsegueix demanar ajuda i generar resposta de suport a l’altre.
Aquest treball no només li permet identificar què passa dins seu, sinó que li dona eines concretes per redirigir la seva resposta, fent-lo protagonista actiu del seu procés de regulació.

Sabíeu que quan un infant posa nom a una emoció s’activa la seva ínsula? La ínsula es una zona clau del cervell per a la consciència emocional. Aquesta activació afavoreix la regulació i redueix la intensitat emocional viscuda. En altres paraules: posar paraules a les emocions ajuda a calmar el cervell.

26/06/2025

💬 Cada gest, cada mirada, cada paraula, compta!

Avui volem compartir una petita gran fita: l’evolució d’un infant que, amb esforç 💪 i constància 🌱, ha anat guanyant espais de comunicació 🗣️, confiança 🤝 i expressió 🎨.

Cada sessió és una oportunitat per créixer 🌈, i ara podem estructurar millor les activitats 🧩, regular millor la frustració 😤➡️😊 i avançar cap a un llenguatge més ric i funcional 🧠💬.

Amb l’ajuda d’un SAAC digital 📲, estem obrint finestres perquè el seu món interior 🌍 pugui ser compartit i entès. Una feina conjunta, plena de sentit i de petits èxits 🎯 que celebrem amb il·lusió. ✨💖

17/06/2025

“Fue tan largo el duelo que al final casi lo confundo con mi hogar” –

Hi ha frases que travessen com fletxes perquè diuen allò que moltes persones senten però no saben expressar. Aquesta de Vetusta Morla és una d’elles. I és que el dolor, quan no es processa, pot deixar de ser una emoció passatgera per convertir-se en identitat. Un lloc conegut, un refugi tòxic. Un hàbit emocional.

Validar el que sentim és fonamental. Cap emoció és errònia. El dolor, la tristesa, la ràbia o la por apareixen per una raó i necessiten un espai per ser escoltades. No sentir seria el problema real, però un cop validades, escoltades i acollides… cal alliberar-les.

Quedar-se instal·lat en el patiment ens pot conduir al rol de víctima: una posició en què tot ens passa, però res depèn de nosaltres. On els problemes són muntanyes immòbils i nosaltres espectadors resignats. On ens anestesiem amb el que és conegut, encara que ens faci mal.

Les emocions són guies, no cadenes.

16/06/2025

Als grups d’habilitats socials treballem mentre juguem, reflexionem i compartim!

A 5 Sentits, oferim espais setmanals on infants amb TEA (i altres dificultats socials o emocionals) poden aprendre a relacionar-se millor amb els altres i amb ells mateixos.

El dijous passat jugàvem al joc Spy Guy, un joc on cal trobar pistes i objectes amagats abans que s’acabi el temps i vigilant molt que el drac no ens atrapi!! Per aconseguir-ho cal cooperar plegats i mantenir l’atenció!

A nivell cognitiu i socioemocional, treballem:
- la discriminació visual i l’atenció sostinguda
- la planificació conjunta i la comunicació assertiva
- la cooperació
- l’autocontrol davant la frustració

A més de jugar, parlem de situacions reals: conflictes que han passat a l’escola, sentiments difícils, inseguretats… i construïm conjuntament estratègies per resoldre conflictes interpersonals i intrapersonals.

Cada sessió incorpora eines de gestió emocional, com identificar què sentim, posar-hi nom, expressar-ho de manera funcional i entendre com es poden sentir els altres.

·lusionaElFutur

15/06/2025

Aquest any ens ha posat a prova. Ha estat intens, desafiador… d’aquells que et remouen per dins.
Però també ha estat un any que ens ha recordat de què estem fetes.

Darrere de cada sessió i d’altres tasques clíniques i organitzatives, sovint invisibles, hi ha també una història personal.
Hi ha conciliació, nits en vetlla, decisions dures i difícils… i la força de dones que crien, acompanyen i emprenen cada dia.

A més de terapeutes, som també dones que somien, que lluiten i que continuen endavant; i aquest projecte és part del motor que ens impulsa.

Gràcies per acompanyar-nos, per confiar en nosaltres!
Aquest centre continua bategant amb força, amb tot l’amor, la dedicació i la humanitat que podem oferir gràcies a totes i a tots vosaltres.

📸 Dues noies que es van creuar per casualitat en un projecte professional… i es van quedar per tot el que va venir després. No només compartim feina. Compartim vida.

09/06/2025

“Cada uno en su universo siente su dolor como algo inmenso” – Bebe, Respirar

Som molt fans d’aquesta cançó i de la cantant Bebe en general. Aquesta frase ens recorda que el patiment és subjectiu i contextual. Cada persona viu les seves emocions des de la pròpia història, estructura de personalitat i circumstàncies vitals.

No podem jerarquitzar el dolor ni comparar-lo entre individus. El que importa és com s’experimenta internament.

Validar una emoció no significa amplificar-la ni cronificar-la, sinó reconèixer-la com una resposta legítima a una vivència. Aquest procés de validació és essencial per a una elaboració emocional saludable.

Ara bé, el reconeixement no implica quedar-s’hi instal·lat. Des de la psicologia sabem que l’expressió emocional és necessària, però cal acompanyar-la d’un procés d’integració i regulació. Això implica donar significat al que sentim, sostenir-ho amb recursos adaptatius i, quan sigui possible, transformar-ho.

Validar no és resignar-se. És comprendre per després moure’s.

Centre de psicologia i logopèdia 5 sentits

24/11/2025

21/10/2025

10/10/2025

30/07/2025

18/07/2025

15/07/2025

30/06/2025

26/06/2025

17/06/2025

16/06/2025

15/06/2025

09/06/2025

Dirección

Teléfono

Página web

Notificaciones

Contacto El Consultorio

Atajos

Compartir

Categoría