14/04/2026
Hi ha moments en què el cos no crida… però s’apaga.
L’Oriol va arribar així: cansat, amb l’intestí desregulat, apàtic… com si hagués perdut la connexió amb ell mateix.
I avui explica una altra història.
Ha recuperat l’energia.
La claredat.
Les ganes.
Com si tornés a ser aquell adolescent que es llevava amb força i curiositat.
I no ha estat màgia.
Ha estat entendre què hi havia darrere.
Buscar la causa real.
Escoltar el cos en lloc de tapar-lo
Perquè no, no és normal viure cansat.
No és normal resignar-se.
El cos té memòria de com és sentir-se bé.
I quan li dones el que necessita… respon.
✨ Això es pot treballar.
✨ Això es pot revertir.
✨ Tot això té sentit quan mires a l’arrel.
Si et sents identificada, potser no et falta força de voluntat. Potser et falta entendre què t’està passant de veritat. Envia’m un DM i ho mirem junt@s!