13/04/2020
Aquest cap de setmana, en un programa de TV en prime time s’estava entrevistant al cap de psiquiatria d’un hospital de Barcelona. En un moment determinat, a la pregunta directa de “què poden fer aquelles persones que necessitin teràpia psicològica”, la resposta va ser: ”Bé, ho estem començant a anunciar ara, per exemple hi ha un vídeo d’autoajuda realitzat per dos psicòlegs del nostre equip penjat a youtube [...] tots els hospitals estan fent iniciatives similars, i per tant podem dir que una teleajuda la podran tenir relativament aviat, amb una sèrie de consells, que són veritablement interessants per a trobar-se millor dins d’aquest confinament....”
Realment la resposta a què poden fer les persones que necessiten teràpia psicològica, és tant senzilla com que s’adrecin a un psicòleg.
Des de l’inici de la declaració de l’estat d’alarma i el confinament de la població, la demanda d’informació relacionada amb els efectes psicològics d’aquestes mesures s’ha disparat. En resposta a aquesta demanda, han aparegut una gran quantitat de continguts creats amb intenció divulgativa, tant d’iniciativa privada com des d’organismes oficials. Encara que en ocasions de manera benintencionada, proliferen les recomanacions i consells que provenen de persones sense la necessària formació ni qualificació.
Per descomptat, les eines psicopedagògiques com les infografies, els vídeos sobre gestió emocional, etc., són essencials per tal que la població tingui un major coneixement i informació sobre la seva salut. Personalment, sempre he pensat que són poques les que hi ha publicades per part d’organismes oficials, segurament per la falta de professionals i per la poca importància que a nivell institucional es dóna a la prevenció en salut mental. Però el fet de disposar d’informació no substitueix en cap moment al tractament: tenir coneixements sobre dret laboral està molt bé, però davant un acomiadament haurem de recórrer a un advocat.
Reduir la intervenció psicològica a un llistat de recomanacions i consells generalistes resulta insultant per a un col·lectiu de professionals amb anys de formació i experiència. Sobretot si ve dels propis professionals de la salut mental, que saben perfectament les possibilitats d’intervenció psicològica que existeixen.
És cert que dins la feina dels psicòlegs s’inclou una part psicopedagògica, com ara la gestió emocional, la creació d’hàbits, la promoció de resiliència i la flexibilitat per adaptar-se a situacions com aquesta. Però la nostra feina és molt més complexa que això.
En el tractament psicològic es posen en dansa tots els coneixements sobre la psicologia, les estratègies terapèutiques d’acompanyament i de canvi, els recursos necessaris per a una bona salut mental,..., per a posar-los al servei de la persona que acudeix a consulta, amb les seves particularitats i la seva situació concreta. Així que és important que no es confongui la necessària prevenció amb el tractament.
Llegir un llibre d’autoajuda o un post sobre la gestió de la por, del dol o de la convivència, pot ser quelcom útil per a mantenir una bona la salut mental, com ho que podrien ser les recomanacions de veure molta aigua, mantenir una dieta equilibrada i fer activitat física per a prevenir determinades patologies mèdiques. Però en cap moment aquestes recomanacions poden substituir la intervenció d’ un metge, de la mateixa manera que un llibre d’autoajuda no pot substituir la intervenció d’un psicòleg.
Si no reduïm els coneixements dels metges a les seves receptes, perquè convertim els psicòlegs en expenedors de consells, divulgadors d’infografies i recomanacions generalistes? Si pressuposem que els professionals de la salut tenen coneixements per a fer la seva feina d’una forma més eficaç i encertada, perquè deixem la salut mental en mans de publicacions a internet?
