02/04/2026
Aquest preciós poema ens va compartir una família quan es va venir a acomiadar del noble Barney.🐾✨
📝 "T’obriran les portes del Cel Amic,
i et deixaran passar triomfal,
com un ésser màgic, únic i antic,
que un dia va habitar el món terrenal.
I diran el teu nom: Barney,
com un crit de llum dins una vall;
i el teu pas, ferm i serè,
ressonarà com l’eco d’un gosset immortal.
Explicaràs la vida de llegenda que vas viure,
i potser, en escoltar-te, no et creuran;
però en veure els teus ulls entendran
que tot el que dius és veritat.
I tots sabran - i el cel ho sabrà -
que ja no podies donar més amor,
ni rebre’n més del que et vam saber donar,
i que vas marxar amb el cor ple, a vessar.
Descansa en pau, petit,
que el vent et canti dolç tribut;
no hi ha oblit si l’amor és absolut,
ni pau més gran que haver viscut
tretze anys de la teva gratitud.
Grata el cel amb les teves urpes,
corre lliure pels núvols eterns;
l’Alícia, en Martí i en David no t’obliden,
i et duran al cor com un tresor sagrat.
No hi ha temps que esborri la petjada
d’un cor que tant ens ha estimat.
Gràcies pels passos al nostre costat,
per fer-nos sentir immensos i beneïts,
orgullosos d’haver-te trobat.
Descansa en pau,
el nostre gosset, el nostre millor amic."💙🙏
