Homeopata i Psicologa Laura Esquís, a Barcelona i Sant Celoni

24/10/2019

NOU TESTIMONI

Sempre he tingut molta ansietat, ja ho vaig saber des de ben petita. Tenia atacs de pànic sense saber molt bé per què, tenia moltes pors, com ara envenenar-me amb alguna cosa, ofegar-me, etc. En definitiva, por a morir en qualsevol moment.
Amb els anys, a mesura que madurava i em feia gran, les pors més insòlites anaven desapareixent. Però un dia, se'm va passar pel cap un pensament: tu no estàs bé, i si et suïcides? El suïcidi és una cosa que sempre m'ha impressionat molt, com una persona pot llevar-se la vida a ella mateixa? m'engoixa la idea i em fa reaccionar. Doncs ja va estar, em vaig enganxar a aquest pensament fins al punt que em dominava la ment, jo mateixa ho retroalimentava, no ho deixava anar i es feia gran i gran i gran. Arribes a creure que és real, i més t'espantes. I com pot ser que estiguis pensant això si realment no vols? I per què, si jo realment vull viure i vull estar bé? I per què, si realment tinc una bona vida? T'obligues a fer front al pensament i a lluitar contra ell, precisament això és el que et fa fer la ansietat.

Avui, sóc capaç d'entendre tot el que em passava gràcies a que un dia, una amiga que val or, em va parlar de la Laura i em va animar a fer-li una visita.
Al principi, després de tants anys d'alimentar aquesta por, i d'estar programada d'aquesta manera, em va costar veure-ho, però gràcies a la Laura em vaig adonar que tot era qüestió de desprogramar-se i deixar d'alimentar aquesta ansietat.
La Laura et dóna eines, t'ajuda a entendre el que t'està passant, t'acompanya durant tot el procés en el qual tu, i només tu, tens la clau per solucionar el que t'està passant: L'ansietat s'alimenta de la nostra lluita, de la nostra reacció. Tot el que hem de fer és no reaccionar, i ja està, així de senzill, i de sobte, desapareix. Sé que no és fàcil deixar de reaccionar i no agitar-te pel que penses, però és possible i cada vegada costa menys. No lluitis contra tu mateix, no argumentis en contra d'aquesta por, tanmateix és irracional i no té sentit, no perdis el temps en autoconvencer-te de lo contrari del que la por et proposa. Si enlloc de fer això respires, et concentres amb el teu cos i no la teva ment, a poc a poc deixaràs de reaccionar.

Fins i tot, em va anar tan bé entendre que les pors només són pors, que em vaig animar a agafar el meu primer vol després d'estar molts i molts anys sense poder volar de la por que em feia, he començat fent vols molt curts, però ja hi puc anar sola i estic decidida a anar avançant fins a anar-me'n a la Conchincina i tornar.

L'ansietat sempre serà allà, però no n'hem de voler escapar, ho hem d'acceptar, és un sistema fisiològic que ens ajuda a sobreviure, però que em de ser conscient que a vegades es dispara sense que faci falta, i l'hem d'aprendre a dominar perquè no ens domini a nosaltres. No podem deixar-nos endur per les nosltres pors, simplement són fruit d'un mecanisme natural de defensa que activem exageradament quan no és necessari. Perquè la ment té tendència a crear problemes que en realitat no existeixen, perquè som així, funcionem així, és la nosltra manera de sobreviure, sempre vindran pensaments desagradables, propostes de situacions no desitjades, etc. És una cosa que li passa a tothom, el que fa la diferència és com reaccionem envers ells, i això, només depèn de nosaltres, es pot entrenar i es pot controlar.

Espero que us pugui servir tot el que he escrit, jo sé que tindré moments en què la por tornarà, ho accepto i ho entenc, però també sé que tinc la clau perquè no es quedi amb mi i se'n vagi per allà on ha vingut.

Moltíssimes gràcies per tot, Laura, per fer-ho tot tan fàcil i ajudar-me tant!!!"

26/09/2019

NOU TESTIMONI

Hace varios años que la ansiedad y cierto grado de depresión que padecía se hicieron insostenibles.
Además, se añadieron a ellas crisis de pánico que hacían prácticamente imposible llevar una vida normal.
Desde que cumplí los 35, y tengo ya unos cuantos, me diagnosticaron fatiga crónica-fibromialgia, que mermó muchísimo mi calidad de vida.
Creí que lo llevaba bien y que me había sabido adaptar, pero cualquier acontecimiento estresante (como lo fue la enfermedad de mi padre), se me hacía tan cuesta arriba que con el tiempo se agudizaron las crisis de pánico y ansiedad.
Me limitaba a hacer las cosas que supuestamente eran “obligatorias o ineludibles”, o eso creía yo. Y nunca realizaba nada que me agradase, en espera de tiempos mejores que nunca llegaban. Y por supuesto, bajo esa forma de pensar, nunca llegarían.
Siempre anteponía otras cosas o personas a mí misma.
Ya casi no salía de casa por temor y ese mismo temor hacía que me encontrase peor. Era un círculo vicioso que se retroalimentaba a sí mismo.
Hasta que un día fui a ver a Laura.
Una amiga me había hablado de ella y reuní las fuerzas necesarias para ir a su consulta.
Me escuchó atentamente y al finalizar me dijo que el proceso sería largo y que tendría que poner de mi parte, pues había llegado a un punto muy extremo y me preguntó si estaba dispuesta a hacerlo.
Desde el primer momento me habló con franqueza y eso se lo agradeceré siempre.
Ciertamente no fue fácil, pero con su ayuda he podido entender las muchas capas que camuflaban las crisis de ansiedad y que venían de muy lejos.
Poco a poco me di cuenta de cuantas emociones reprimidas se fueron acumulando en mi vida, hasta llegar a un límite insostenible.
Mi percepción de mí misma y mi entorno fueron cambiando poco a poco, y eso hizo posible la transformación de mis prioridades y la forma de relacionarme con el mundo.
La enfermedad que padezco y las consecuencias que ella conlleva siguen estando ahí, pero ya no dejo de disfrutar de la vida por ello. Tengo mis días mejores y otros no tanto.
Pero cuando puedo salgo, realizo las actividades que me agradan y me producen alegría. Y no dejo que el miedo, la incertidumbre y las “obligaciones” me paralicen.
Si a alguien le sirve de algo le diría, que todo depende de nosotros, e indagar en nuestro interior con una buena profesional como lo es Laura, nos puede ayudar muchísimo a ayudarnos a nosotros mismos.
Porque en definitiva se trata de eso…, de cada uno.

Gracias Laura por haberte cruzado en mi camino.

19/09/2019

NOU TESTIMONI!

La vida, a vegades, et dona un cop, un avís diría, ens fa saber que no anem pel camí correcta, o tal vegada ens hem equivocat, no hem sapigut fer-ho d'una altre manera. Aleshores, és el moment de reflexió, de canvi, de poder fer-ho millor si cal, de creixer....
I com molts, a mi també em va arribar aquest moment.
Just fa un any, vaig trucar a la Laura, buscant la seva ajuda professional.
La meva "autoestima" estava pel terra i no sabía com gestionar-ho per tornar a remontar.
Amb la Laura, varem començar a treballar: en primer lloc, "escoltan -m'ha" deixan sortir l'engoixa, la rabia....varen seguir la resta de fases que solen ser "normals" després d'un "desengany amorós", motiu principal pel qual vaig anar a la consulta.
Més t**d varem treballar, aprofitant el moment, altres aspectes de creixament personal per seguir endavant, aceptar-me cada vegada més, trovar equilibri el més possible....tot per sentir-me millor.
Crec que aquest és el camí a fer..., això és el que he anat aprenent durant aquest temps.
La vida, l'univers és sabi, si deixes fluir, et posa a davant alló que necessites a cada moment.
No cal fer gaire, només estar atent@ ser observador@ "AQUÍ i ARA". Centrar-se amb un mateix, no cal buscar fora " LO MILLOR DE LA PERSONA ESTÀ A L'INTERIOR"
Aixís és com, amb la Laura, hem acabat dient a la darrera sessió.

Mil gràcies Laura per la teva professionalitat, recolçament i ajuda tan propera.
Sé que et tindré sempre que calgui.

Animo a tothom que no s'aturi davant les adversitats de la vida...Endavant, Endavant i no mirar enrrera, que es busqui l'ajuda que calgui, sense presses!!!
DEIXANT FLUIR.....AQUI I ARA

Salut per tots i sort!!!

01/02/2019

Per fi a Instagram! Trobem a lauraesquis

05/12/2018

NOU TESTIMONI

"Feia temps que estava ofuscada, que ho veia tot tenyit de negre, m'havia tornat una pessimista. Cansada d'estar sempre frustrada amb continus pensaments de suïcidi, vaig pensar d'acudir a la Laura Esquís perquè m'ajudes. Certament em va costar molt prendre la decisió, ja que tenia unes creences personals que em feia por que me les intentés canviar. Va ser tot el contrari, la Laura em va ajudar a aclarir la ment, a aprender a no fer cas del que diuen els altres, a tornar a estar motivada i contenta com abans havia estat. Realment gràcies a les diferents sesions i tècniques, he après a com gestionar-me a mi mateixa, i controlar les meves emocions.
Un cop aconseguits els objectius amb la Laura, haig de dir que això no acabat, sinó que és tot un principi per viure de la forma desitjada. N'estic molt agraïda Laura."

24/07/2018

https://www.lavanguardia.com/lacontra/20180723/451043298732/colgamos-detalles-de-nuestra-vida-permitiendo-que-nos-juzguen.html

¿Del homo sapiens al homo connectus?Sí, el humano ha establecido una relación de dependencia con la tecnología que ha alterado no sólo nuestra convivencia, también la relación con el entorno y la...

08/05/2018

Hay dos formas de ver la vida;
una es creer que no existen milagros,
la otra es creer que todo es un milagro.

ALBERT EINSTEIN

18/04/2018

Nuestra vida es tal como nuestros pensamientos la hacen.

MARCO AURELIO, Meditaciones

21/03/2018

No s’ha d’apagar la llum de ningú perquè brilli la nostra.

19/03/2018

No hay ninguna gran tarea difícil que no se pueda descomponer en pequeñas tareas fáciles.

PROVERBIO BUDISTA

11/01/2018

NOU TESTIMONI PER COMENÇAR L'ANY AMB FORÇA

Vaig conèixer la Laura en un moment de desesperació total. Havia estat més de cinc anys medicada amb antidepressius i quan per fi me’ls van treure i semblava que la cosa anava bé vaig recaure. Pensar que l’ infern tornava a començar, em va fer por.
Com se suposava que podia arribar a controlar l’ansietat si només mirant la televisió o escoltant gent parlar sobre alguna malaltia o desgràcia em feia tenir atacs de pànic? Per què em trobava malament si la meva família estava bé, la meva parella i jo estàvem bé i no hi havia cap situació complicada que pogués justificar la meva malaltia? Estava boja? Era culpa meva?
Llavors, vaig decidir buscar ajuda i vaig trobar la Laura. Ningú mai m’havia dit que un atac de pànic es podia frenar només respirant. RESPIRANT!!! Em vaig adonar que, efectivament, quan estic ansiosa la meva respiració és més ràpida, el meu cor batega més ràpid. A vegades ni ens adonem dels petits detalls, però és cert. Només havia d’escoltar-me a mi mateixa, parar, deixar el que estava fent o pensant, i respirar. Va ser la primera eina que em va donar la Laura, controlar la respiració, una cosa que sembla una tonteria, però que realment és importantíssima.
La Laura m’ha canviat la vida, m’ha donat les eines necessàries per afrontar una malaltia que m’acompanya des de ben joveneta. Sóc una persona patidora, sempre penso el pitjor, tendeixo a anticipar-ho tot, tinc pensaments negatius constantment, coses que fan que l’ansietat se senti amb total llibertat per actuar.
Però també sóc una persona tossuda, amb geni, amb molta força de voluntat. Sóc forta encara que a vegades necessiti ajuda externa. L’ansietat no em pararà. La Laura m’ha ensenyat a afrontar-la, a acceptar-la i a controlar-la.
És una professional de cap a peus. M’agrada que parli clar, que no em doni la raó perquè si, que em discuteixi les coses, que em posi exemples i em faci veure quan estic equivocada.
El dia que la vaig trobar buscant per Internet, vaig trobar la solució al meu problema d’ansietat, i sempre sempre li estaré agraïda.

16/11/2017

NOU TESTIMONI

Aquest testimoni d'avui requereix certa presentació perquè la seva bellesa rau en el fet que és una carta escrita de la mare d'una adolescent a la seva filla en recuperació d'una severa depressió, només puc dir que em trec el barret davant les dues.

ENTRE PARÈNTESIS
Li queien els cabells a cada costat de la cara formant un parèntesis i aquesta era la representació del que havia estat la seva vida durant l’últim any. Un llarg parèntesis, on ella havia estat absent només amb petits moments de lucidesa, que era quan aprofitàvem per treballar per poder fer fora la malaltia.
L’obscuritat, la negativitat, el patiment, la insuportable lleugeresa del ser, la por, els dubtes, els camins equivocats, els fets traumàtics d’una infantesa presa. Tots ells, formaven una gran bola negra que inundava el seu cervell i no li deixaven veure la bellesa de la vida.
L’adolescència, tampoc ajudava, la immaduresa pròpia de l’edat i la seva fragilitat feia que tot s’intensifiqués més.
Però, el factor humà va fer possible la seva recuperació i tornar a ser ama del seu cervell, de les seves emocions, els records, l’amor de la família, les amistats, el futur, la vida.
Factor humà, perquè?, doncs perquè el seu esperit de lluita anava més enllà de qualsevol falsa aparença de fragilitat i el plor i la negror donava pas a petites sortides, punts de llum on agafar-se per sortir del pou on estava per acabar veient la realitat tal com era.
Ara, quan ja estem arribant a la part final del tractament i mirant amb la serenor que comença a donar la distància del temps, em dic a mi mateixa, que no ho vull oblidar, per no tornar a caure amb els mateixos errors, per detectar a temps si la malaltia em volgués tornar a atacar. Si, hi ha molts records negres, espases clavades a l’ànima, però quan he trobat la llum aquesta era molt més intensa i bonica que abans. Ara, veig la bellesa del món des d’un altre perspectiva, la de jo estic aquí fent un viatge i puc gaudir del que m’envolta i durant el camí de la vida em trobaré amb entrebancs i amb persones que no em desitjaran bé, però, la llum és tan forta i la bondat tan patent que val la pena el camí a fer.
Vull donar les gràcies a totes les persones que ens han ajudant, tant terapeutes, com familiars, amics o coneguts que han empatitzat amb nosaltres i ens ha n fet aquest tros de camí de la vida més lleuger.

07/11/2017

NOU TESTIMONI SOBRE LA DEPRESSIÓ

Siempre he sido bastante reacia a pedir ayuda pero gracias a que mi, por aquel entonces, exmarido me animó a hacer una visita de prueba con Laura mi vida dio un giro de 180*.
Sinceramente no se que me pasaba pero notaba que no estaba bien. Desanimada, aburrida, altibajos en el humor…. Pero siempre me echaba a la espalda todos los problemas y decía que no pasaba nada.
La primera visita reconozco que fue impactante, volví a casa asustadísima y llorando porque Laura me ayudo a ver que mi situación era mas grave de lo que yo me imaginaba y que teníamos que trabajar duro. Me diagnosticó depresión grave/severa.
Fuimos analizando varios aspectos/ámbitos que presentaban problemas. En el trabajo vivía una situación de acoso y derribo a la cual nunca supe enfrentarme y poco a poco hizo que mi autoestima estuviera por los suelos.
En el ámbito familiar vivía y arrastraba varias cosas, desde la muerte de mi padre, enfermedad de mi madre y mala relación con mi hermano.
Y respecto a mi vida personal acababa de separarme y tenía que seguir adelante con un niño pequeño sin ayuda familiar porque vivían lejos.
Fueron un cúmulo de cosas que pudieron conmigo.
Recuerdo que en una de las primeras visitas Laura me comentó que fuese al médico porque creía necesario que tomase medicación y así lo hice. Tenía que tomar ansiolíticos y antidepresivos. Ese día fue cuando realmente decidí que esta enfermedad no iba a poder conmigo.
He estado trabajando con Laura prácticamente todas las semanas durante un año y gracias a ello perdí el miedo a enfrentarme a mi jefe, superé la muerte de mi padre y posteriormente la de mi madre, recuperé y mejoré la relación con mi hermano y para mayor sorpresa recuperé a mi marido.
Después de un año trabajando muy duro he superado la depresión y dejé atrás totalmente la medicación gracias al trabajo que hacía con Laura y bajo supervisión médica.
Si hace un año me dicen que pasaría todo esto no me lo creo.
Desde entonces siempre intento poner en práctica todos los recursos que Laura me enseñó y tengo muy claro que, si volviese a necesitarlo, no dudaría en volver a ver a Laura.

24/10/2017

NOU TESTIMONI
FÒBIA D'IMPULSIÓ I FÒBIA A L'AVIÓ

"Sempre he tingut molta ansietat, ja ho vaig saber des de ben petita. Tenia atacs de pànic sense saber molt bé per què, tenia moltes pors, com ara envenenar-me amb alguna cosa, ofegar-me, etc. En definitiva, por a morir en qualsevol moment.
Amb els anys, a mesura que madurava i em feia gran, les pors més insòlites anaven desapareixent. Però un dia, se'm va passar pel cap un pensament: tu no estàs bé, i si et suïcides? El suïcidi és una cosa que sempre m'ha impressionat molt, com una persona pot llevar-se la vida a ella mateixa? m'engoixa la idea i em fa reaccionar. Doncs ja va estar, em vaig enganxar a aquest pensament fins al punt que em dominava la ment, jo mateixa ho retroalimentava, no ho deixava anar i es feia gran i gran i gran. Arribes a creure que és real, i més t'espantes. I com pot ser que estiguis pensant això si realment no vols? I per què, si jo realment vull viure i vull estar bé? I per què, si realment tinc una bona vida? T'obligues a fer front al pensament i a lluitar contra ell, precisament això és el que et fa fer la ansietat.

Avui, sóc capaç d'entendre tot el que em passava gràcies a que un dia, una amiga que val or, em va parlar de la Laura i em va animar a fer-li una visita.
Al principi, després de tants anys d'alimentar aquesta por, i d'estar programada d'aquesta manera, em va costar veure-ho, però gràcies a la Laura em vaig adonar que tot era qüestió de desprogramar-se i deixar d'alimentar aquesta ansietat.
La Laura et dóna eines, t'ajuda a entendre el que t'està passant, t'acompanya durant tot el procés en el qual tu, i només tu, tens la clau per solucionar el que t'està passant: L'ansietat s'alimenta de la nostra lluita, de la nostra reacció. Tot el que hem de fer és no reaccionar, i ja està, així de senzill, i de sobte, desapareix. Sé que no és fàcil deixar de reaccionar i no agitar-te pel que penses, però és possible i cada vegada costa menys. No lluitis contra tu mateix, no argumentis en contra d'aquesta por, tanmateix és irracional i no té sentit, no perdis el temps en autoconvencer-te de lo contrari del que la por et proposa. Si enlloc de fer això respires, et concentres amb el teu cos i no la teva ment, a poc a poc deixaràs de reaccionar.

Fins i tot, em va anar tan bé entendre que les pors només són pors, que em vaig animar a agafar el meu primer vol després d'estar molts i molts anys sense poder volar de la por que em feia, he començat fent vols molt curts, però ja hi puc anar sola i estic decidida a anar avançant fins a anar-me'n a la Conchincina i tornar.

L'ansietat sempre serà allà, però no n'hem de voler escapar, ho hem d'acceptar, és un sistema fisiològic que ens ajuda a sobreviure, però que em de ser conscient que a vegades es dispara sense que faci falta, i l'hem d'aprendre a dominar perquè no ens domini a nosaltres. No podem deixar-nos endur per les nosltres pors, simplement són fruit d'un mecanisme natural de defensa que activem exageradament quan no és necessari. Perquè la ment té tendència a crear problemes que en realitat no existeixen, perquè som així, funcionem així, és la nosltra manera de sobreviure, sempre vindran pensaments desagradables, propostes de situacions no desitjades, etc. És una cosa que li passa a tothom, el que fa la diferència és com reaccionem envers ells, i això, només depèn de nosaltres, es pot entrenar i es pot controlar.

Espero que us pugui servir tot el que he escrit, jo sé que tindré moments en què la por tornarà, ho accepto i ho entenc, però també sé que tinc la clau perquè no es quedi amb mi i se'n vagi per allà on ha vingut.

Moltíssimes gràcies per tot, Laura, per fer-ho tot tan fàcil i ajudar-me tant!!!"

29/09/2017

Arrenquem la temporada amb un nou testimoni.

TESTIMONIO SOBRE ANSIEDAD

Llevaba muchos años conmigo, es más siempre va con nosotros, pero esta vez me había sobrepasado, me manejaba mi vida diaria y hasta las vacaciones.
De hecho fue durante las últimas cuando mi amiga la ansiedad decidió no dejarme ni siquiera conducir primero, luego salir a la calle, en fin hacer vida normal.
Incluso tuve que volver en tren y que la grúa se encargara de mi coche, vaya vacaciones.
Fue entonces cuando me puse en manos de Laura y poco a poco fui saliendo a la calle sin miedo, primero con mi bici y luego conducir cada vez tramos más largos en fin hasta acabar con esa agorafobia que me dominaba.
Se puede, yo lo hice, solo hay que cambiar la manera de pensar y usar las herramientas que Laura nos pone a nuestra disposición.
No digo que sea fácil, yo lo sé muy bien, las crisis de pánico son horribles, yo lo sé mejor que nadie, pero nadie se muere de esto, ni sale volando, ni le da un infarto.
Nunca estamos libres de ella porque forma parte de la vida solo trata de protegernos, miedos tenemos todos y algunos estarán ahí siempre pero que sean los menos posibles y que nos hagan desarrollar una vida normal ni disfrutar de ella.
Gracias por todo Laura,
Ojalá nunca tenga que volver pero es bueno saber que estás ahí.
Sí se puede, todos pudimos.

30/03/2017

Buscar la felicidad fuera de nosotros es como esperar el sol en una gruta orientada al norte.

Adagio tibetano

20/07/2016

"Hay dos miedos básicos: perder lo que tienes, y no conseguir lo que quieres.
Hay una solución: Enamorate del lugar en el que estás..."

Jeff Foster

06/07/2016

"El 90 por ciento del éxito simplemente se basa en insistir".

WOODY ALLEN