21/06/2025
La convivència a alta muntanya
La transhumància a muntanya a l' estiu és vital per les nostres abelles, després de crestar la mel de romaní i amb estius cada cop càlids i secs, cal portar les abelles a on encara hi han flors, un clima més " fresc" i punts d' aigua.
Fa deu anys que pujem a muntanya, i quasi els mateixos que sabem que convivim amb l' os , sense veure'l mai però essent coneixedors de la seva presència.
Alguns dels nostres assentaments ja fa anys que gràcies al projecte os del parc natural de l' Alt Pirineu estan protegits per un vailet, un tancat amb pastor elèctric, sempre donar-nos la mà i facilitats.
La temporada passada vam tindre un intent d' entrar a l'apiari que es va quedar en això, aquest any sí, després de deu anys em patit l' atac de l'ós en un dels nostres apiaris. Aquest estava situat en una zona de la que es desconeixia la presència del gran mamífer i és per això que les arnes han estat atacades ja que no tenia protecció.
Després d'un matí i dia intens, a hores d' ara gràcies a la Feina i colaboració de tots ( lapicultor, projecte os, agents rurals) el Xavi torna cap a casa sabent que les abelles estan protegides.
És possible la convivència de l' os i la ramaderia ( perquè com diem mil cops, l'apicultura també es remaderia) ? Personalment no tinc resposta... El que se Esque hi ha un piló de gent i energia per tal que així sigui
Seguim...
🐝 🌸 🍯
