11/11/2025
· et sona? ·
Aquesta frase pesa. I molt. Quan el desig de l’altre s’apaga, sovint ens mirem a nosaltres mateixes buscant el problema: què he fet malament? què m’està faltant?
Ens han fet creure que si l’altre no ens desitja, alguna cosa falla en nosaltres.
Però no.
El desig no és una validació externa: és una expressió de vida pròpia.
Però el desig no és un premi que es mereix, ni una prova que hem de superar.
És una energia viva que neix quan ens connectem amb nosaltres mateixes.
Quan una dona aprèn a desitjar-se, a sentir-se viva i a reconnectar amb el seu plaer,
ja no necessita que ningú li recordi que és desitjable.
I potser és cert. Potser ara no et desitja com abans. Però el desig no desapareix, només canvia de lloc. O es manifesta de manera diferent en cada persona.
A vegades s’amaga dins teu, esperant que el tornis a mirar.
---
· ¿te suena? ·
Esa frase pesa. Y mucho. Cuando el deseo del otro se apaga, a menudo nos miramos a nosotros mismos buscando el problema: ¿qué he hecho mal? ¿qué me está faltando?
Nos han hecho creer que si el otro no nos desea algo falla en nosotros.
Pero no.
El deseo no es una validación externa: es una expresión de vida propia.
Pero el deseo no es un premio que merece, ni una prueba que debemos superar.
Es una energía viva que nace cuando nos conectamos con nosotros mismos.
Cuando una mujer aprende a desearse, a sentirse viva ya reconectar con su placer,
ya no necesita que nadie le recuerde que es deseable.
Y quizá sea cierto. Quizás ahora no te desea como antes. Pero el deseo no desaparece, sólo cambia de sitio. O se manifiesta de forma diferente en cada persona.
A veces se esconde dentro de ti, esperando a que lo vuelvas a mirar.
