Psicóloga y Psicoterapeuta. Capsis Vilanova. alimentación, Crisis Covid)
Psicóloga colegiada 13744 COPC
Máster de en psicoterápia psicoanalítica (UDG)
Máster en atención temprana y familia (UB)
Postgrado en paicodiagnóstico infanto-juvenil (HSJD)
Postgrado en psicoterápia infanto-juvenil (HSJD)
Terapeuta EMDR con formación avanzada (TP, Trauma Apego, Tr.
22/10/2025
A teràpia, quan treballem el trauma, no trsctem de reviure el que va passar, sinó de poder mirar-ho des del present, sabent i notant que ara som en un lloc segur.
💡El doble focus, 💡un aspecte indispensable en la teràpia EMDR, és el que ens permet fer-ho. Significa tenir un peu en el passat i un peu en el present. Una part de nosaltres pot recordar i sentir, mentre una altra part —la que és aquí i ara— observa, acompanya i sap que això ja no està passant.
Així podem mirar el que un dia va fer mal sense quedar-hi atrapats, veure-ho des d’una nova perspectiva i donar un lloc als records que encara pesen. No es tracta d’oblidar, sinó de recol·locar allò que va quedar pendent perquè el passat deixi d’interferir en el present.
✨ Només mirant el pou des del present podem deixar enrere el que un dia ens va fer mal.🚪Obrir portes per poder-les tancar com cal 🚪
22/10/2025
🚇Quan el cos parla amb pressa, és perquè fa temps que no se l’escolta.
L’angoixa no és “dolenta”, encara que sovint ens espanti o la vulguem fer callar. En realitat, és una alarma interna que ens diu que alguna cosa no està en equilibri.
🧠 Pot aparèixer quan fa massa temps que sostenim més del que podem, quan ens exigim sense respirar, o quan hem après que mostrar debilitat no era segur.
💬 Exemples propers:
— Quan el cor se t’accelera abans d’una reunió.
— Quan sents un nus al pit abans de veure algú amb qui tens un tema pendent.
— Quan et costa adormir-te perquè el cap no para de donar voltes.
El cos parla… i el repte és aprendre a escoltar-lo.
No cal apagar el símptoma: cal entendre què intenta dir-nos. 🌿
🪞L’angoixa sovint no busca que la calmem, sinó que la comprenguem. Que li donem la seguretat que, en algun moment, no va tenir.
💛 Si t’hi reconeixes, no ets l’única.
L’angoixa no és debilitat, és una part de tu que demana ser escoltada.
Guarda aquest post per recordar-t’ho els dies que el cos parli massa fort.
20/10/2025
🏜️ Encara que quedi camí per recórrer…
Hi ha moments en què sembla que no arribarem mai.
Quan el cos pesa, la ment dubta i el cor es cansa. Quan sents que ho estàs donant tot i, tot i així, el que esperaves encara no arriba.
Però no oblidis mirar enrere.
Tot el camí que ja has fet és molt més del que penses.
Cada pas, cada renúncia, cada dia que t’has aixecat sense forces però igualment has seguit, t’ha anat fent.
T’ha anat construint des de dins.
Si estàs cuidant algú, si estàs sostenint una situació difícil o perseguint un repte que se t’escapa una vegada i una altra, recorda això: no és temps perdut. És temps viscut.
I en aquest viure, encara que hi hagi cansament, també hi ha aprenentatge, solidesa i una forma de bellesa molt discreta: la del coratge.
Potser encara no has arribat on volies, però mira com t’ha transformat el trajecte.
A vegades el camí no ens porta al lloc que imaginàvem. Ens porta a nosaltres mateixos. 🌿
19/10/2025
💭 No és debilitat. És claredat.
Hi ha un moment en què el cos diu prou.
Un punt on ja no podem seguir sostenint allò que ens desgasta, encara que ho hàgim fet durant anys.
Això és la tristesa.
No ve de perdre, sinó de reconèixer que ja no podem sostenir el que ens feia mal.
És rendir-se a l’evidència que alguna cosa ha arribat al seu límit.
Quan ens permetem sentir-la, comença un descans profund.
No perquè desaparegui el dolor, sinó perquè deixem d’oposar-nos-hi.
Perquè finalment deixem anar. 🌧️
I en aquest deixar anar… hi ha espai per començar de nou.
17/10/2025
✨ Tot el que no veus darrere d’aquesta cadira
Veus una cadira.
La meva cadira.
Però darrere d’ella hi ha molt més del que sembla.
Hi ha hores de formació, de lectures subratllades, de seminaris un dissabte al matí amb cafè fred i ulls mig tancats. ☕📚
Hi ha supervisions, on reviso un cas i em torno a preguntar com acompanyar millor, amb més precisió, amb més respecte.
Hi ha moments de dubte, de pensar en aquella pacient mentre camino pel carrer, de trobar un nou fil i apuntar-lo al mòbil abans no se m’escapi.
El que no veus és que la feina de psicoterapeuta no s’acaba quan tanquem la porta del despatx.
Segueix viva dins meu.
S’alimenta d’empatia, no de manuals. 💬
I l’empatia —la de veritat, la que no jutja, la que no pressiona, la que es queda— és la meva eina més potent.
A vegades penso que la cadira és només el lloc on tot això s’atura un moment per fer silenci.
Per escoltar.
Per deixar que passi el que ha de passar.
Perquè sí: darrere d’aquesta cadira hi ha pensament, emoció, formació… però sobretot hi ha presència.
I això no surt a cap llibre. 🌿
16/10/2025
🔥 La ràbia no és dolenta. Té un sentit.
La ràbia apareix quan una frontera s’ha trepitjat, quan sentim que no tenim poder o que ningú ens escolta.
És una resposta natural davant la impotència, una manera del cos de dir “això, així, no”.
El problema no és sentir ràbia, sinó quedar-s’hi atrapada o no entendre què ens vol dir.
Quan la ràbia és molt intensa o ens desborda, no quedarà una altra que anar a trucar:
👉 al cos,
👉 a la història,
👉 o a la memòria d’allò que encara fa mal.
La ràbia ens assenyala exactament on cal posar límit.
I posar límit —encara que espanti— és un acte de força i de veritat.
💥🔥💭⚡
05/10/2025
L’educació no es delega. No la podem deixar en mans de les xarxes, ni dels mestres, ni dels instituts. Ells poden acompanyar, però la criança, els valors i els límits comencen a casa 🏡. Educar és estar present, posar paraules, donar estructura i ensenyar amb l’exemple. L’autoritat i el respecte es construeixen des de la família, no des de fora.
Una veu que ens recorda l’essencial: la responsabilitat d’educar és nostra.
17/09/2025
✨ Has pensat mai que la tasca més urgent ets tu?
Cada setmana omplim l’agenda de compromisos, pendents i responsabilitats. Correm darrere de tot el que falta fer, i ens oblidem d’apuntar el més essencial: cuidar-nos.
Perquè cuidar-nos no és un luxe, és una necessitat vital. I passa per tres moviments senzills però profunds:
🔹 Cuidar, des del cuidado: atendre el cos i l’ànima amb allò bàsic i nutritiu —descans, aliment, silenci, respir.
🔹 Mimar, des del mimito: regalar-nos petites atencions que ens recorden que som valuosos, que mereixem tendresa i bellesa sense cap motiu.
🔹 Reparar, des d’allò que ha quedat trencat o oblidat: posar paraules, donar lloc al que demana ser escoltat i trobar maneres d’afluixar allò que pesa.
Ens hem de cuidar per poder cuidar. Ens hem de mimar per sentir-nos sencers. Ens hem de reparar per continuar avançant.
Escriu el teu nom a l’agenda com una cita inajornable. Perquè la teva presència és la base de tot el que fas.
31/07/2025
Ni l’amor més gran ❤️, ni el/la millor terapeuta del món 🧠, ni la millor teràpia poden transformar algú que no vol canviar.
👉 En teràpia, sovint rebem demandes amb l’esperança de “canviar” una parella, una mare, un fill, una amiga… Però si aquella persona no veu cap problema en el que fa, no podem forçar cap procés. El canvi només és possible quan hi ha consciència, voluntat i responsabilitat pròpia.
🎯 El que sí podem fer és acompanyar qui detecta el problema: ajudar-lo a entendre què li passa, com l’afecta aquella relació i quines opcions reals té. A vegades es pot aprendre a conviure-hi amb menys dolor. Altres vegades cal prendre distància per preservar la pròpia salut emocional.
💡 La clau no és tant canviar l’altre, sinó trobar maneres de cuidar-nos dins o fora d’aquella relació.
02/07/2025
No són cites de llibres ni frases de conferències.
Són paraules dites en veu baixa, a la consulta.
Reflexions valentes, profundes, a vegades ferides… però sempre sinceres.
Paraules que m’han fet aturar i pensar: “això s’hauria d’escriure en una pancarta o estampar en una samarreta.”
Així neix aquest recull de frases memorables dites en teràpia. Perquè la saviesa no sempre ve d’un escenari: sovint, emergeix enmig d’un silenci compartit.
💬 Digue’ns:
— Quina frase t’ha agradat més?
— N’hi ha alguna que t’emportaries a casa en forma de làmina, tote bag o tassa?
— Hi ha alguna reflexió que t’agradaria veure en el proper carrusel?
👇 Et llegeixo als comentaris!
Gràcies per formar part d’aquest espai de veritat i saviesa compartida.
30/06/2025
Quan no et sents escollit/da, s’activa la ferida.
La ferida de no ser prou. De no ser important. De no ser estimable.
I a vegades no és el present qui et fa mal, sinó el passat que es reactiva.
És la part petita que esperava que algú li digués “et vull a tu”. I quan això no arriba, tot es trenca.
En teràpia, sovint apareix aquesta part: la nena o el nen que es va quedar esperant. Que va fer mèrits, que va intentar agradar, que es va esforçar per ser fàcil d’estimar.
I quan avui una parella no et truca, un amic no et prioritza, o la família et fa sentir invisible… tot això torna. Però no és només d’ara.
Reconnectar amb aquesta part ferida, acompanyar-la amb presència, i deixar de buscar fora el que mai va arribar… és un procés profund, dolorós i alliberador.
A teràpia no sempre busquem entendre. De vegades només cal sentir i validar. I començar a escollir-nos a nosaltres mateixes.
05/06/2025
Quan el cos parla, no menteix.
Molts malestars físics que vivim cada dia —tensions musculars, dolors recurrents, problemes digestius o trastorns del son— poden ser la manera que té el cos d’expressar allò que no hem pogut posar en paraules.
Aquest carrusel recull de manera esquemàtica com les emocions no expressades poden quedar inscrites en diferents parts del cos, i com, si no hi posem mirada i espai, poden acabar derivant en malalties psicosomàtiques reals.
No es tracta de culpabilitzar-nos. Es tracta d’aprendre a escoltar-nos d’una altra manera. De reconèixer que el cos no exagera. Que la tristesa, la ràbia, la por o la solitud no només són sentiments, sinó experiències viscudes amb una càrrega corporal profunda.
A la consulta, aquest treball es fa amb cura, amb temps i amb una mirada professional. Però reconèixer-ho ja és començar a canviar-ho.
Et ressona? Guarda aquest carrusel per tornar-hi quan el cos et torni a parlar.
I si vols treballar-ho a fons, pots escriure’m. És un camí que no cal fer sol(a).
Dirección
Avenida FCalle Macià, 55 Vilanova I La Geltru 08800
Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Olga Armengol, Psicòloga publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.
Sóc Olga Armengol Vazquez, natural de Vilanova i la Geltrú. Estudio Psicologia des del 1998, quan vaig començar la carrera que em va anar endinsant en el grandiós món de la ment humana i les emocions. Des de llavors no he parat d’aprendre, sobretot amb l’experiència de conèixer grans persones i apassionants històries que m’han fet voler ser cada dia millor persona i millor professional. Poder ajudar a millorar el benestar emocional de les persones ha esdevingut la meva passió i la meva vocació. Tot i que la meva fita, des que era petita, era treballar per la infància, el temps m’ha dut a dedicar-me a la psicologia d’adults. Gràcies a les persones que m’han acompanyat en el meu procés, les famílies que han confiat en el meu treball, les professionals amb les que he treballat i les m’han format, i totes aquelles que dia rere dia continuen dipositant confiança en la meva feina, gràcies a elles continuo aprenent, gaudint, i mantenint aquesta professió que m’apassiona.
PSICOLOGIA INFANTIL I ADOLESCENT
Em vaig llicenciar a l’any 2002 en Psicologia a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Em va interessar especialment la vessant psicodinàmica de la psicologia, i sobretot la intervenció en infància. Durant les pràctiques universitàries em va apassionar el món dels infants, i la intervenció psicològica en aquesta època de formació de la persona em va dur a voler aprendre com intervenir-hi com a psicòloga. Vaig realitzar la formació de postgrau en diagnòstic i psicoteràpia infanto-juvenil a l’Hospital Sant Joan de Déu (2002-2008), acompanyada pels millors professionals en aquest àmbit, i rotant pels dispositius especialitzats pioners en TEA, TCA i TDAH. En aquella època la principal corrent era la psicoanalítica i psicodinàmica (vessant del psicoanàlisi), pel que vaig continuar formant-me en aquesta línia. Cap altra corrent psicològica treballa amb tanta profunditat i eficàcia a llarg termini en salut mental infanto-juvenil. A l’Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica, vaig especialitzar-me com a Psicoterapeuta Psicoanalítica, cursant els dos màsters de formació que em van endinsar en el coneixement de la psicopatologia adulta.
En l’àmbit infanto-juvenil he treballat com a psicòloga en diversos dispositius d’atenció a infants i adolescents, com el CSMIJ de Vilanova, l’Hospital de dia d’Adolescents de Sant Joan de Déu, o el Punt de Trobada Familiar del Garraf. De cada feina, he pogut extreure’n un aprenentatge que m’ha dut a reinventar-me i millorar. El ritme de treball de les institucions públiques m’han ajudat a valorar més la gran possibilitat que representa poder disposar de temps a l’hora de tractar psicològicament amb persones. Des de l’any 2006 també treballo a nivell privat com a psicòloga i psicoterapeuta.
Els vincles emocionals creats a la infància son la base de la personalitat, el model dels patrons relacionals que s’aniran reproduint, i un bon anàlisi, diagnòstic i tractament repercuteixen de forma precoç a prevenir trastorns mentals i disfuncions relacionals. Mitjançant la confiança que les famílies dipositen en mi, puc acostar-me al món intern de l'Infant i l’adolescent ajudant-lo a resoldre tot allò que pot estar perjudicant el seu creixement emocional i pot estar afectant a la seva salut mental. Segons cada cas treballo amb la paraula, el dibuix o el joc, basant-me en les teories psicoanalítiques i emprant les eines psicoterapèutiques que considero més adequades en cada infant i situació.
PSICOLOGIA ADULTS
Arrel de les pràctiques de postgrau realitzades a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Sant Boi, vaig poder-me aproximar a la psicopatologia greu i el seu tractament psicoterapèutic.Tot i això el lligam entre les experiències en la infància, i els vincles familiars, tenen repercussió en els adults i els conflictes emocionals que presenten. La psicoteràpia psicoanalítica és la única que m'ha demostrat canvis significatius en la base de la personalitat, i vaig decidir formar-me per poder-la aplicar. El Màster en Psicoteràpia Psicoanalítica i el Màster en Perfeccionament com a Psicoterapeuta Psicoanalític que he realitzat estan reconeguts per la Federació Espanyola d'Associacions de Psicoterapeutes (FEAP) i per la European Federation for Psychoanalytic Psychotherapy (EFPP), i son Cursos declarats d'Interès Sanitari pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. En aquests 6 anys de formació psicoterapèutica he pogut aprofundir en els meus coneixements en psicopatologia i psicoteràpia d'adults, parella, família i grups, així com actualitzar i aprofundir en els meus coneixements previs en infància i adolescència des d'una vessant psicoanalítica i psicodinàmica. També soc Psicòloga Sanitària acreditada pel departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i Terapeuta EMDR per l'associació EMDR España. En el meu treball amb adults em centro en la demanda, en el motiu que provoca la consulta psicològica, però també en esbrinar les causes del malestar emocional per tal de poder-lo treballar amb tècniques psicoanalítiques o de dessensibilització i re-processament mitjançant els moviments oculars (EMDR). Depenent de cada cas i situació adapto els meus serveis a les necessitats que es plantegen, intentant un canvi significatiu i perdurable en el mínim temps de teràpia. Entenc el treball psicoterapèutic com un camí a recórrer, un viatge ple de canvis, en el que acompanyo les persones que em consulten per ajudar a assolir un millor benestar emocional.
OLGA ARMENGOL, Psicòloga Sanitària i Psicoterapeuta Col. 13744
