Psicóloga y Psicoterapeuta. Capsis Vilanova. alimentación, Crisis Covid)
Psicóloga colegiada 13744 COPC
Máster de en psicoterápia psicoanalítica (UDG)
Máster en atención temprana y familia (UB)
Postgrado en paicodiagnóstico infanto-juvenil (HSJD)
Postgrado en psicoterápia infanto-juvenil (HSJD)
Terapeuta EMDR con formación avanzada (TP, Trauma Apego, Tr.
29/12/2025
🛍️ “Therapy is cheaper than shopping.”
Ho he vist escrit en una bossa platejada, plena de purpurina, d’una botiga molt coneguda de Vilanova. Moníssima. D’aquelles que penses: això per Carnaval ho reaprofito segur.
I just llavors he llegit el missatge amb calma.
La frase diu que comprar és una alternativa a la teràpia. Que és més barat. Que et fa sentir millor.
I aquí és on alguna cosa no quadra.
🎯 Aquests dies, moltes consultes s’anul·len “per Nadal”, “per falta de diners”, “ja tornaré després”.
Mentrestant, les botigues són plenes.
Plenes de gent comprant regals cars per sentir-se millor.
O per no haver de tenir una conversa incòmoda.
O per no demanar perdó.
O per tapar un malestar que fa dies —o anys— que demana ser escoltat.
💸 Ens diem que comprar ens calma.
🧠 I és cert… durant una estona. Dopamina ràpida. Efecte curt.
Després, el buit torna. I sovint, una mica més gran.
Ironia fina però clara:
— Millor un regal que parlar del que fa mal.
— Millor una bossa nova que revisar un vincle trencat.
— Millor gastar ara que mirar-me per dins.
La realitat?
Les compres no substitueixen la teràpia.
La posposen.
I quan el malestar torna —perquè sempre torna—, acostuma a sortir més car, més enquistat i més difícil de sostenir.
🧩 Cuidar la salut mental no sempre és estètic.
No porta purpurina.
Però sí que té efectes que duren.
I no, no és més barat no anar a teràpia.
Només ho sembla… fins que passa factura.
Reflexions
Vilanova
BenestarEmocional
11/12/2025
La idealització no és un defecte de caràcter; és una manera antiga i sofisticada de protegir-se de la vulnerabilitat. ✨
Quan projectem perfecció en l’altra part, el que fem —sense adonar-nos-en— és preservar-nos d’un contacte massa directe amb emocions internes que encara impressionen: por al rebuig, sensació de no ser suficient, vulnerabilitat o dependències primàries que vénen de molt lluny.
En teràpia, aquest patró no “se supera” d’un dia per l’altre. Requereix temps, espai, autoconeixement i autocura, i un vincle segur des d’on poder mirar cap endins amb confiança i sense tanta amenaça. El procés implica anar posant paraules, regulant el cos i deixant que la realitat de l’altre i la pròpia puguin aparèixer sense filtres. És lent, però és profund i transforma.
El treball no és deixar d’idealitzar, sinó poder mirar-se amb més veritat perquè la relació amb l’altre deixi d’estar sostenida per la por i pugui néixer des de l’autonomia i la maduresa.
09/12/2025
A Capsis Vilanova arriba un nou tipus de regal: un PACK regal que no és material, però transforma.
Encara no és a la venda.
L’estem preparant en format presencial i online.
Els regals d’ànima no es compren… es viuen.
Vols saber-ne més?
09/12/2025
Quan una persona controla no és perquè vulgui dominar, sinó perquè el cos recorda perfectament què significa desbordar-se. El control és un refugi antic, construït en moments en què no hi havia ningú que ajudés a sostenir el caos.
És una estratègia que va ser útil, però que d’adulta es torna tensa, rígida i exhauridora.
I aquí hi ha el punt clau: no és tossuderia, ni obsessió, ni “manies”. És una resposta de protecció basada en experiències prèvies que van fer mal. El sistema nerviós aprèn que “si vigilo tot, no patiré igual”. Però aquesta falsa sensació de seguretat té un preu altíssim: es perd presència, espontaneïtat i capacitat de confiar.
La teràpia no intenta arrencar aquest control, sinó entendre’l:
què protegeix, d’on ve i què necessita per relaxar-se.
Quan això passa, apareix una seguretat nova —la de veritat—, la que neix de sentir que pots sostenir-te fins i tot quan la vida no la controles.
08/12/2025
Hi ha mirades que contenen més que mil paraules.
Hi ha presències que regulen abans que qualsevol tècnica.
I hi ha gossos —o persones— que, simplement, es queden.
Això és la contenció emocional: stand by me en forma de pell, pes i calma.
No solucionen el món, però t’aguanten el teu.
I a vegades, això és exactament el que necessitem per respirar una mica millor.
⸻
24/11/2025
El més important d’una sessió no sempre passa dins la sessió. Hi ha una feina invisible, silenciosa i imprescindible que sosté tota la qualitat del procés terapèutic. Revisar notes clíniques per no perdre el fil intern del que s’està movent. Planificar amb cura perquè cada pas tingui sentit i estigui alineat amb el moment vital de la persona. Actualitzar recursos i eines perquè l’acompanyament sigui viu, flexible i realment ajustat. Formar-me de manera contínua per integrar noves mirades i noves formes d’entendre el malestar i el canvi. Supervisar per pensar millor, afinar la mirada i evitar punts cecs. Preparar materials perquè la sessió flueixi amb coherència, profunditat i presència. Tot això passa abans, durant i després. Tot això no es veu, però es nota. I és part essencial de cuidar, respectar i honrar cada procés terapèutic.
14/11/2025
El perfeccionisme no neix al present. 🌱
Ve d’un passat on ser perfecte era la manera de no perdre afecte, de no activar crits, silencis, desaprovacions o mirades que feien mal. Quan érem petits, la perfecció no era un luxe: era supervivència.
I el cos fa una cosa molt intel·ligent: ho manté.
Encara que ja no calgui.
Encara que ara sí que puguis equivocar-te.
Encara que avui ja no estiguis en aquell escenari.
Per això, quan busquem fer-ho tot impecable, no estem buscant l’excel·lència: estem intentant garantir-nos amor com ho fèiem llavors. És el mateix mecanisme, recicl·lat en versió adulta. 🔄
El perfeccionisme és com caminar tota l’estona amb un paraigua obert perquè un dia, fa molts anys, va caure un aiguat emocional. ☔️
I el cervell decideix que “per si de cas”, millor no plegar-lo mai.
Però clar… caminar així cansa.
I no et deixa veure el cel ni notar l’aire.
No et deixa ser tu, només et deixa ser “correcte”.
Desfer aquest patró no va de deixar d’exigir-te.
Va de recordar al teu sistema nerviós que ja no ets aquell infant i que ara l’amor no es negocia amb resultats. Va d’aprendre a viure sense el paraigua quan ja no plou.
Si aquest post t’ha parlat, guarda’l. I respira: no necessites ser perfecte per ser suficient. 🌿
12/11/2025
🐄 Ritme de vaca.
Hi ha dies en què la vida et posa davant d’un tren impacient… i tu només pots seguir al teu pas.
Potser no cal córrer tant. Potser tot pot esperar.
La pressa ens fa perdre detalls, moments, aire.
Les vaques, en canvi, saben alguna cosa que nosaltres hem oblidat:
que la calma també té direcció. 🚂💨
11/11/2025
💭 Sovint confonem culpa amb responsabilitat. Però no són el mateix, ni ens porten al mateix lloc.
La culpa és un mecanisme de càstig intern. Ens manté atrapades al passat, repetint mentalment allò que hauríem pogut fer diferent. Ens desgasta, ens fa petites, i en el fons no repara res.
La responsabilitat, en canvi, és un acte d’amor adult. No busca castigar, sinó entendre. Ens permet mirar el que va passar sense jutjar-nos, aprendre del que va ser i decidir fer-ho diferent.
Quan actuem des de la culpa, hi ha por: por de perdre afecte, de decebre, de no ser prou.
Quan ho fem des de la responsabilitat, hi ha maduresa: reconeixement, canvi, llibertat.
✨No es tracta de perdonar-te per tot, sinó d’assumir-te sencera, també en el que no va sortir com volies.
06/11/2025
🧺 No, els problemes no desapareixen anant al psicòleg…
El que canvia és la mirada 👁️
La psicoteràpia no esborra res del que hem viscut, però ens permet endreçar-ho tot per dins. Allò que abans era una muntanya de roba per terra, ara el podem veure penjat, ordenat, amb sentit. No desapareix la roba, però ja no ens envaeix: hi ha lloc, hi ha ordre, hi ha aire.
Fer teràpia és això: donar un lloc a cada cosa 🗂️
Situar cada emoció, cada record i cada reacció dins d’una història coherent. Quan ho fem, deixem d’actuar per automatismes i comencem a viure des de la consciència, des d’un “ara” més clar i propi.
No es tracta de fer desaparèixer el dolor, sinó d’entendre’l, integrar-lo i alliberar-nos del que ja no ens serveix.
A poc a poc, el caos es converteix en coherència.
I la vida, en lloc d’una muntanya de roba, es converteix en un armari endreçat per dins i per fora. 🪞🩵
06/11/2025
✨ No és ansietat, és por. ✨
Els exàmens no “donen ansietat” 🎓 — activen por. L’ansietat és la resposta del cos davant d’una amenaça percebuda 🧠💥. I sí, aquesta amenaça pot tenir moltes cares…
👉 Por a fallar.
👉 Por a no recordar allò que sabies perfectament a casa.
👉 Por a decepcionar algú.
👉 Por a no estar a l’alçada.
👉 Por a no controlar el que passarà.
👉 Por a mostrar nervis i que es noti.
👉 Por a no valer prou.
👉 Por a ser jutjat o jutjada.
👉 Por a comparar-te amb els altres.
👉 Por a que tot l’esforç no serveixi de res.
👉 Por a sentir-te com una “cebra” enmig del camp de lleons, esperant el proper atac 🦓🦁.
Quan arriba un examen, el cos reacciona com si s’hi jugués la vida. Perquè, en algun moment, va aprendre que l’avaluació equivalia a ser vist/a, jutjat/da, o posat/da a prova com a persona, no només com a estudiant. I això pesa.
El treball no és eliminar l’ansietat 🧩, sinó entendre quina por hi ha al darrere. Només així pots començar a respondre des d’un lloc més segur i adult.
💬 I tu? Si poguessis posar-li nom a la teva por davant els exàmens… quina seria?
Dirección
Avenida FCalle Macià, 55 Vilanova I La Geltru 08800
Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Olga Armengol, Psicòloga publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.
Sóc Olga Armengol Vazquez, natural de Vilanova i la Geltrú. Estudio Psicologia des del 1998, quan vaig començar la carrera que em va anar endinsant en el grandiós món de la ment humana i les emocions. Des de llavors no he parat d’aprendre, sobretot amb l’experiència de conèixer grans persones i apassionants històries que m’han fet voler ser cada dia millor persona i millor professional. Poder ajudar a millorar el benestar emocional de les persones ha esdevingut la meva passió i la meva vocació. Tot i que la meva fita, des que era petita, era treballar per la infància, el temps m’ha dut a dedicar-me a la psicologia d’adults. Gràcies a les persones que m’han acompanyat en el meu procés, les famílies que han confiat en el meu treball, les professionals amb les que he treballat i les m’han format, i totes aquelles que dia rere dia continuen dipositant confiança en la meva feina, gràcies a elles continuo aprenent, gaudint, i mantenint aquesta professió que m’apassiona.
PSICOLOGIA INFANTIL I ADOLESCENT
Em vaig llicenciar a l’any 2002 en Psicologia a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Em va interessar especialment la vessant psicodinàmica de la psicologia, i sobretot la intervenció en infància. Durant les pràctiques universitàries em va apassionar el món dels infants, i la intervenció psicològica en aquesta època de formació de la persona em va dur a voler aprendre com intervenir-hi com a psicòloga. Vaig realitzar la formació de postgrau en diagnòstic i psicoteràpia infanto-juvenil a l’Hospital Sant Joan de Déu (2002-2008), acompanyada pels millors professionals en aquest àmbit, i rotant pels dispositius especialitzats pioners en TEA, TCA i TDAH. En aquella època la principal corrent era la psicoanalítica i psicodinàmica (vessant del psicoanàlisi), pel que vaig continuar formant-me en aquesta línia. Cap altra corrent psicològica treballa amb tanta profunditat i eficàcia a llarg termini en salut mental infanto-juvenil. A l’Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica, vaig especialitzar-me com a Psicoterapeuta Psicoanalítica, cursant els dos màsters de formació que em van endinsar en el coneixement de la psicopatologia adulta.
En l’àmbit infanto-juvenil he treballat com a psicòloga en diversos dispositius d’atenció a infants i adolescents, com el CSMIJ de Vilanova, l’Hospital de dia d’Adolescents de Sant Joan de Déu, o el Punt de Trobada Familiar del Garraf. De cada feina, he pogut extreure’n un aprenentatge que m’ha dut a reinventar-me i millorar. El ritme de treball de les institucions públiques m’han ajudat a valorar més la gran possibilitat que representa poder disposar de temps a l’hora de tractar psicològicament amb persones. Des de l’any 2006 també treballo a nivell privat com a psicòloga i psicoterapeuta.
Els vincles emocionals creats a la infància son la base de la personalitat, el model dels patrons relacionals que s’aniran reproduint, i un bon anàlisi, diagnòstic i tractament repercuteixen de forma precoç a prevenir trastorns mentals i disfuncions relacionals. Mitjançant la confiança que les famílies dipositen en mi, puc acostar-me al món intern de l'Infant i l’adolescent ajudant-lo a resoldre tot allò que pot estar perjudicant el seu creixement emocional i pot estar afectant a la seva salut mental. Segons cada cas treballo amb la paraula, el dibuix o el joc, basant-me en les teories psicoanalítiques i emprant les eines psicoterapèutiques que considero més adequades en cada infant i situació.
PSICOLOGIA ADULTS
Arrel de les pràctiques de postgrau realitzades a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Sant Boi, vaig poder-me aproximar a la psicopatologia greu i el seu tractament psicoterapèutic.Tot i això el lligam entre les experiències en la infància, i els vincles familiars, tenen repercussió en els adults i els conflictes emocionals que presenten. La psicoteràpia psicoanalítica és la única que m'ha demostrat canvis significatius en la base de la personalitat, i vaig decidir formar-me per poder-la aplicar. El Màster en Psicoteràpia Psicoanalítica i el Màster en Perfeccionament com a Psicoterapeuta Psicoanalític que he realitzat estan reconeguts per la Federació Espanyola d'Associacions de Psicoterapeutes (FEAP) i per la European Federation for Psychoanalytic Psychotherapy (EFPP), i son Cursos declarats d'Interès Sanitari pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. En aquests 6 anys de formació psicoterapèutica he pogut aprofundir en els meus coneixements en psicopatologia i psicoteràpia d'adults, parella, família i grups, així com actualitzar i aprofundir en els meus coneixements previs en infància i adolescència des d'una vessant psicoanalítica i psicodinàmica. També soc Psicòloga Sanitària acreditada pel departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i Terapeuta EMDR per l'associació EMDR España. En el meu treball amb adults em centro en la demanda, en el motiu que provoca la consulta psicològica, però també en esbrinar les causes del malestar emocional per tal de poder-lo treballar amb tècniques psicoanalítiques o de dessensibilització i re-processament mitjançant els moviments oculars (EMDR). Depenent de cada cas i situació adapto els meus serveis a les necessitats que es plantegen, intentant un canvi significatiu i perdurable en el mínim temps de teràpia. Entenc el treball psicoterapèutic com un camí a recórrer, un viatge ple de canvis, en el que acompanyo les persones que em consulten per ajudar a assolir un millor benestar emocional.
OLGA ARMENGOL, Psicòloga Sanitària i Psicoterapeuta Col. 13744
